Filipos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització de Filipos.

Filipos o Filips (llatí Philippi, grec Phikippoi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, que li va donar el seu nom (abans es deia Krènides, llatí Crenides, és a dir lloc de les fonts, per les diverses fonts del riu Angites).[1] Prop hi havia mines de d'or, especialment les de Asyla. Era propera al riu Gangas o Gangites.

Història[modifica | modifica el codi]

Vers el 400 aC va passar a Tassos. Després va passar a Filip II, que va explotar les mines i n'obtenia 1000 talents a l'any. Després de la conquesta macedònia d'Amfípolis, Pidna i Potidea la ciutat fou engrandida i fortificada contra les tribus tràcies.

L'any 167 va ser ocupada pels romans, encapçalats per Pau-Emili, moment en què va formar part del primers dels quatre districtes amb què es va dividir la Macedònia.[1] La batalla de Filipos es va lliurar a Filipos entre els romans dirigits un bàndol per Octavi (August) i l'altre per Brutus (42 aC); en un primer combat Brutus va triomfar però al segon, vint dies després, fou derrotat.

August li va donar llavors (41 aC) el rang de colònia (Colonia Victrix Philippensium) amb dret italià, i després del 27 aC va agafar el nom de Colonia Julia Augusta Philippi. El pas de la Via Egnatia per Filipos, la seva posició geogràfica, el favor imperial i la seva riquesa van contribuir al creixement de la ciutat.

Segons el Nou Testament, l'any 49 o 50 la ciutat va ser visitada per l'apòstol Pau (Ac 16:9-10) amb motiu del seu segon viatge, quan per primera vegada sant Pau trepitjà el continent europeu. A través dels Fets dels Apòstols (Ac 16:12) i la carta als Filipencs (Fl 1:1), els primers cristians van arribar a la conclusió que Pau hi havia fundat la seva comunitat. Juntament amb Silas, Timoteu i possiblement Lluc, l'autor dels Fets dels Apòstols creu que la visita de Sant Pau a Filips representa la primera vegada que es va predicar en territori europeu (Ac 16:12-40). Segons el Nou Testament, Pau va visitar la ciutat en dues ocasions més, el 56 i el 57. La Carta als Filipencs data vora el 61 i 62 i es creu que mostra l'efecte immediat de la instrucció de Pau.

Quan Macedònia fou dividida en dues províncies per Teodosi el jove, Philippi fou la capital de Macedònia Primera. El 473 fou assolada pels gots que van causar milers de mort a la rodalia. El 619 fou destruïda per un terratrèmol i ja no es va recuperar encara que possiblement fou seu d'un contingent bizantí al segle VIII i començaments del IX.

El 838 va passar als búlgars i els bizantins van provar de recuperar-la per la seva posició estratègica. El 969 tornava a estar en mans dels bizantins i Nicèfor II Focas va restaurar les fortificacions i l'acròpoli.

Vers el 1205 va caure en mans dels llatins que uns anys després la van perdre davant els serbis. El pretendent bizantí Mateu Cantacuzè va ser capturat en aquesta ciutat pels serbis el 1354. En data desconeguda probablement al segle XV, va quedar abandonada. Els turcs es van establir a la rodalia a un llogaret que es va anomenar Felibedjik (Philibedjik), més tard desaparegut (segle XIX).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Díaz, Dom Romuald M.. «Filips». Serra d'Or, 1, octubre 1959, pp. 9 – 11.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filipos Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 00′ 47″ N, 24° 17′ 11″ E / 41.01306°N,24.28639°E / 41.01306; 24.28639