Filippo Marchetti
  |
||
|---|---|---|
 Retrat del compositor Filippo Marchetti |
||
| Estil: | Romanticisme | |
| Naixença: | 26 de febrer de 1831 Bolognola, Marques, Itàlia |
|
| Defunció: | 18 de gener de 1902 (als 70 anys) Roma, (Itàlia) |
|
| Nacionalitat: |  Itàlia |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Professor de cant | |
Filippo Marchetti (Bolognola, regió de Marques, Itàlia, 26 de febrer de 1831 - Roma, 18 de gener de 1902) fou un compositor italià del Romanticisme.
Primer va estudiar amb un professor particular i després en el Conservatori de Nàpols, donant-se a conèixer com a compositor a Torí amb l'òpera Gentile de Varano (1856), que assolí un bon èxit, i li seguí La demente (1857), que només es representà quatre vegades. Després s'establí a Roma coma professor de cant i des d'allà passà a Milà, on després de no poques penalitats aconseguí estrenar (1867) l'òpera Romeo e Giulietta, que ja havia estat representada dos anys abans a Trieste, que assolí un sorollós èxit i que situà Marchetti entre els primers compositors italians.
Malgrat tot, encara restaven tancades les portes de La Scala, fins que el 1869 donà a aquell teatre Ruy Blas, considerada com la seva millor obra, i que, tanmateix, fou el seu últim èxit. Marchetti es pot ubicar immediatament després dels quatre grans compositors d'aquella època: Rossini, Bellini, Verdi i Donizetti, i encara tal vegada és superior a Mercadante, que tenia un extraordinari domini de l'escena i un intens instint dramàtic.
Les obres de Marchetti estaven molt ben escrites, les veus i l'orquestra es mouen sense traves i independència, l'harmonia és pura i variada i la melodia ofereix interès, però el conjunt peca de monotonia i manca de colorit i brillantor.
De 1881 a 1886 fou president de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i després director del Conservatori de la mateixa capital.
A més de les òperes ja mencionades, va escriure les següents:
També va compondre un bon nombre de composicions vocals.
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Tom. núm 32. pags. 1415-16 (ISBN 84-239-4532-4)
