Filosofia contemporània
 |
| Antiga Medieval Moderna Contemporània |
| Vegeu també |
|
|
La filosofia contemporània és el nom que reben els diferents corrents filosòfics de la filosofia del segle XIX en endavant. No tenen uns trets homogenis, ja que l'època és el criteri d'agrupació. Els pensadors acostumen a ser professionals (amb la carrera corresponent) que fan recerca, divulgació o altres tasques.
Característiques [modifica]
La majoria de pensadors pateixen l'anomenat gir lingüístic, que consisteix a replantejar-se el significat dels termes filosòfics més habituals de la història de la filosofia. La filosofia del llenguatge es torna una branca necessària per a totes les altres, ja que per parlar d'un problema es comença definint els termes, amb totes les connotacions i canvis històrics.
Si bé la filosofia cedeix camps a la ciència empírica (com per exemple el paper de la física o la psicologia), alhora també es torna una matèria auxiliar per a totes les disciplines: el bagatge teòric que les fonamenta. Per tant es parla de filosofia del dret, de l'educació...
Les qüestions bàsiques ja no són ontològiques sinó pràctiques o de sentit i per tant pertanyents a l'ètica. La majoria de corrents ètics contemporanis tracten l'ésser humà com a ciutadà i tracten de responder als nous reptes com la convivència intercultural, el civisme, els dilemes biomèdics, l'ús de la tecnologia o la democràcia. Al segle XXI ha resorgit amb força l'estudi de la ment per l'auge de la ciència cognitiva.
Corrents més destacats [modifica]
- Filosofia analítica
- Naturalisme filosòfic
- Postestructuralisme
- Desconstrucció
- Existencialisme
- Fenomenologia
- Escola de Frankfurt
Taula cronològica dels principals filòsofs de l'edat contemporània [modifica]
