Filosofia de la intel·ligència artificial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La filosofia de la intel·ligència artificial és la branca de la filosofia de la ciència que s'ocupa dels problemes filosòfics relacionats amb la intel·ligència artificial (IA) com ara els següents:[1]

  • Pot actuar de forma intel·ligent una màquina? Podria resoldre els problemes que els humans saben resoldre pensant?
  • Una màquina, pot tenir ment, estats mentals i consciència de la mateixa manera que un humà? Pot tenir sentiments?
  • La intel·ligència humana i la intel·ligència de les màquines són equiparables? El cervell humà és essencialment una computadora?

Aquestes tres qüestions exemplifiquen els interessos, en part divergents, de tres tipus d'investigadors interessats en la filosofia de la intel·ligència artificial: els desenvolupadors de la IA, els filòsofs i els científics cognitius, respectivament. D'altra banda, les respostes depenen en gran mesura de com es defineixi les nocions d'"intel·ligència", "consciència", "ment" i "sentiments", i de quin tipus de "màquines" es prenguin en consideració.

Les possibles respostes a aquestes qüestions inclouen tesis rellevants de la filosofia de la IA com ara:

  • Test de Turing: Una màquina és intel·ligent si, pel que fa a una activitat que típicament requereix la intel·ligència humana, té un comportament indistingible del d'un ésser humà[2]
  • Proposta de Dartmouth: "Tot aspecte de l'aprenentatge i de qualsevol altra activitat intel·ligent, pot ser descrit amb la precisió necessària perquè una màquina ho emuli."[3]
  • Hipòtesi del sistema de símbols físics de Newell i Simon: "La condició suficient i necessària per generar comportament intel·ligent és un sistema de símbols físics."[4]
  • Hipòtesi de la intel·ligència artificial forta (o de la cambra xinesa) de Searle: "Un computador adequadament programat per donar les respostes apropiades a les entrades que rep tindria ment exactament en el mateix sentit que els humans tenen ment."[5]
  • Mecanicisme de Hobbes: "Raonar no és altra cosa que calcular."[6]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Russell & Norvig 2003, p. 947 defineix la filosofia de la IA com l'intent de respondre les dues primeres qüestions, juntament amb el tractament del problema de l'ètica de la intel·ligència artificial.
  2. Paràfrasi de la formulació original de Turing Turing 1950, Haugeland 1985, pàg. 6-9, Crevier 1993, p. 24, Russell & Norvig 2003, pàg. 2-3 and 948
  3. McCarthy et al. 1955. Aquesta afirmació fou publicada a les actes del Congrés de Darmouth of 1956, considerat el naixement de la IA. Vegeu també Crevier 1993, p. 28
  4. Newell & Simon 1976 and Russell & Norvig 2003, p. 18
  5. Aquesta versió és de Searle (1999), i també es cita a Dennett 1991, p. 435. La formulació original de Searle era: "Un computar adequadament programat en realitat és una ment, en el sentit que d'un computador amb els programes adequats en podem dir literalment que té comprensió i altres estats cognitius." (Searle 1980, p. 1). La IA forta és definada de manera semblant a Russell & Norvig (2003, p. 947): "L'afirmació segons la qual les màquines podrien tenir comportament intel·ligent (o, encara millor, comportar-se com si fossin intel·ligents) és coneguda com a 'hipòtesi de la IA feble' pels filòsofs, mentre que l'afirmació que diu que tals màquines realment pensarien (en lloc de simplement simular-ho) es coneix com la 'hipòtesi de la IA forta'."
  6. Hobbes 1651, chpt. 5