Filosofia de la ment

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Filosofia de la ment és l'estudi filosòfic dels fenòmens psicològics, incloent-hi investigacions sobre la natura de la ment i dels estats mentals en general. La filosofia de la ment engloba estudis metafísics sobre el mode de ser de la ment, sobre la naturalesa dels estats mentals i sobre la consciència. Engloba estudis epistemològics sobre la manera com la ment es coneix a si mateixa i sobre la relació entre els estats mentals i els estats de cosa que aquests representen (intencionalitat), incloent estudis sobre la percepció i altres maneres d'adquisició d'informació, com la memòria, el testimoni (fonamental per l'adquisició del llenguatge) i la introspecció. Engloba encara la investigació de questions de l'ètica com la questió de la llibertat, normalment considerada impossible en cas que la ment segueixi lleis naturals.

La investigació filosòfica sobre la ment no implica ni pressuposa que existeixi alguna entitat -- uma ànima o esperit -- separada o diferent del cos o del cervell, i està relacionada amb diversos estudis de la ciència cognitiva, de la neurociència, de la lingüística i de la intel·ligència artificial.

La naturalesa de la ment[modifica | modifica el codi]

La filosofia de la ment investiga questions com les següents:

  • la ment és una col·lecció de pensaments i sentiments particulars o n'és una entitat superior?
  • Si la ment fos una entitat, és una entitat física?
  • Qina és la relació entre la ment i el cos?

Esdeveniments mentals[modifica | modifica el codi]

Suposant que la ment no sigui cap tipus de substància misteriosa, la qual no pot ser observada pels nostres sentits, però, a l'inrevès, que només hi hagi esdeveniments mentals. Així podríem investigar la relació entre la ment i el cos com si fos la relació entre esdeveniments mentals i esdeveniments físics. A partir d'aquesta suposició es preguntaria:

  • Esdeveniments mentals són idèntics a esdeveniments físics?
    • Si almenys en part , aleshores els esdeveniments mentals són explicables com esdeveniments físics.
    • Si és que no, alshores els esdeveniments físics no expliquen els esdeveniments mentals.

Propietats mentals[modifica | modifica el codi]

Estats mentals són propietats mentals. Les preguntes són:

  • El fenomen mental que anomenem dolor, per exemple, és només l'enervació de certes fibres cerebrals?
    • Per a una resposta no vegeu el que Saul Kripke diu sobre el dualisme ment-cos.
    • L'argument de múltiple realitzabilitat també respon que no. Atribuïm els dolors a animals que tenen sistemes neurofisiològics molt difeents del nostre. Així, propietats físiques molt diferents porten al mateix tipus d'estat mental. Per tant, no és precís que es doni un determinat tipus d'enervació cerebral per tenir un fenomen mental.

Reduccionisme[modifica | modifica el codi]

Identificar la ment com entitats o propietats físiques és una forma directa de materialisme, així com dir que la psicologia és reductible a la biologia i, finalment, a la física.

Una de les maneres d'evitar el reduccionisme simple del que és mental a allò físic és apel·lant al concepte d'emergenisme o, més recentment, al concepte de superveniència, defensat especialment a partir de la filosofia de Donald Davidson.

Cal tenir en compte que ja des de la filosofia platònica, reforçada pel pel pensament cartesià, i per les creences religioses, s'ha tendit a creure en un dualisme que separa ment i cos, com si la ment pogués existir separadament del dos. No obstamnt això, ja des d'Aristòtil també s'ha defensat que la ment no pot existir de forma separada. En el conjunt de la història del pensament, per influència de les creences religioses, ha dominat la visió dualiste platònica. No obstant això, des del segle XVIII i especialment des de mitjans del segle XX s'ha imposat, en la tradició filosòfica, la tesi monista: la ment és un producte de les funciomns corporals i, especialment del sistema nerviós. Per dir-ho de forma analògica: la ment no existeix separada del cos com la digestió no existeix sens estòmac, fetge i intestins. És a dir, de la mateixa manera que la digestió és el nom que es dóna al conjunt de processos del sistema digestiu (i que no pot existir sense aquest sistema), la ment és el nom que es dóna a la série de processos que es dóna en el cervell, cerebel, medul·la espinal i conjunt del sistema nerviós. Ara bé, com a manifestació de noves propietats, es pot dir que la ment supervé al sistema nerviós i al conjut del cos. La noció de superveniència, com la noció d'emergenetisme, eliminen la simplificació del simple reducccionsme del que és mental a allò físisc.

Funcionalisme[modifica | modifica el codi]

Molts filòsofs rebutgen el reduccionisme. El funcionalisme defensa que els estats mentals no són físics sinò funcionals. Un estat funcional descriue una relació entre certs estímuls sensorials (inputs) i certs comportaments i altres estats mentals (outputs).

Processos cognitius[modifica | modifica el codi]

La filosofia de la ment també busca respostes per a preguntes com:

  • Que és un procés cognitiu?
  • Qina és la diferència entre un procés cognitiu in altres tipus de processos mentals?

Consciència[modifica | modifica el codi]

La consciència és una de les àrees més problemàtiques de la filosofia i de la neurociència.

Descartes veu la consciència com un element teòric primitiu. És a dir que la consciència no pot ser explicada perquè se pressuposa.

Psicologia popular[modifica | modifica el codi]

  • Les categories emprades em la psicologia popular (creure, dubtar, voler etc.) tenen algun valor científic?

Corrents[modifica | modifica el codi]

Alguns corrents en la filosofia de la ment:

Filòsofs de la ment[modifica | modifica el codi]

Textos[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filosofia de la ment Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: Filosofia