Finestrat
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Marina Baixa | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Baixa Benidorm |
||
| Gentilici | Finestratí, Finestratina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 42,20 km² | ||
| Altitud | 238 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
6.807 hab. 161,3 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Organització Nuclis • Batlle: |
1 Honorato Algado Martínez (PP) |
||
| Agermanament | Saint-Vaury (França) | ||
Finestrat és una població de la comarca de la Marina Baixa.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d'un nucli industrial romà; l'origen de l'actual població és una alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, amb les seues terres i els seus immobles, a Ponç Ferrer en 1249; en 1280 Pere III atorga carta pobla en la persona d'Ibànyez d'Oriola; com tantes altres poblacions de la comarca es va veure involucrada en les sublevacions del cabdill Al-Azraq; va veure's afectada per les incursions dels pirates barbarescs, la qual cosa obligà a aixecar diverses torres de guaita i defensa; després d'haver pertangut a Bernat de Sarrià, el 1322 fou entregada a l'infant Pere; la vila i el seu terme tingueren diversos senyors, entre d'ells el comte d'Anna, titular el 1609, quan la vila es va veure gairebé totalment despoblada darrere l'expulsió dels moriscos.
[modifica] Demografia i economia
El predomini de l'economia camperola ha estat tradicional fins mitjans segle XX en què el turisme ha vingut a revitalitzar la comarca. Després de sofrir una important sagnia demogràfica a començaments del segle XX la seua població es trobava estabilitzada. Al 1994 hi havia 1.424 finestratins i en tan sols 9 anys (2003), la població s'ha duplicat (2.858 habitants). El complex d'oci Terra Mítica ocupa part dels 42,5 km2 del municipi.
[modifica] Geografia
En Finestrat passem dels 0 metres sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puigcampana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntanyers del País i que, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de límit del terme municipal. Aquesta orografia dóna lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puig Campana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els muntanyers i els ciclistes hi trobaran bons paratges per practicar els seus esports.
[modifica] Edificis d'interès
La fesomia del casc urbà, amb carrers estrets i costeruts, cases blanques i façanes tradicionals es veu rematada per Les Penyes, conjunt de cases penjades i el Mirador del Castell, en el subsòl del qual podrien romandre les restes del primitiu castell moro, amb magnífiques vistes sobre la costa. Del patrimoni arquitectònic, cal destacar:
- L'església de Sant Bertomeu. Barroca amb elements neoclàssics, data en 1751.
- Ermita del Crist del Remei. Aixecada en 1925, amb elements modernistes, sobre una d'anterior, possiblement dels temps de la conquesta.
- La Torre. Recinte fortificat almohade, del segle XII.
- La Font del Molí. La més important de les diverses fonts del terme, compta amb dos aqüeductes, un d'ells subterrani, que recollia les aigües del brollador i l'altre, l'Aqüeducte del Molí, de què es conserven dos trams, que s'encarregava de distribuir l'aigua pels diversos molins del terme, alguns dels quals conserven elements integrats en edificacions més recents.
- El Castellet. Restes d'una torre guaita, gairebé desapareguda .
- La Casa de la Font de Carré. On està aprovada la instal·lació d'un museu etnològic.
[modifica] Gastronomia
La dieta finestratina, purament mediterrània, inclou els elements propis de la terra, peix, verdures i hortalisses amb què elabora plats com ara l'arròs amb fesols i naps, la coca girada, la coca boba, la pebrera tallada i les tarongetes.
[modifica] Política
L'ajuntament està governat pel PP que compta amb 6 regidors; el PSPV en té 5 – eleccions municipals de 2007.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
.png){kind=small}
