Fingal's Cave
La cova de Fingal (en anglès: Fingal's Cave) és una cova marina d'Escòcia situada a l'illot de Staffa, a l'arxipèlag de les Hèbrides Interiors, que forma part d'una reserva natural. Està formada per basalt hexagonal, similar en estructura a la Calçada dels Gegants a Irlanda del Nord, amb qui comparteix el mateix origen de flux de lava. La seva grandària, el seu sostre d'arcs naturals i els esgarrifosos sons produïts pels ressons de les ones li donen l'ambient d'una catedral natural. El nom gaèlic de la gruta, Uamh-Binn, significa "gruta de la melodia".
La cova va ser descoberta al segle XVIII pel naturalista Sir Joseph Banks l'any 1772.[1][2] La va anomenar com Gruta de Fingal (Fingal's Cave), ja que Fingal (Fionn mac Cumhaill) va ser l'heroi epònim d'un poema escrit pel poeta i historiador escocès James Macpherson).[3]) through a misapprehension of the name which in old Gaelic would appear as Finn.[4] La composició de Mendelssohn, l'obertura Die Hebriden ("Les Hèbrides" op.26), inspirada en els ressons de la gruta, rep popularment aquell nom.
Dimensions
- Wood-Nuttall Encyclopaedia, 1907: 69 m (227 ft) deep, 20 m (66 ft) high.[5]
- National Public Radio: 45 m (150 ft) deep; 22 m (72 ft) high.[6]
- Show Caves of the World: 85 m (279 ft) deep; 23 m (75 ft) high.[1]
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fingal's Cave |