Fiord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fiord a Noruega

Un fiord és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial, i que posteriorment ha estat envaïda pel mar, que n'ocupa el fons.

El mot és d'origen escandinau, on fjord s'empra, més àmpliament que en català, per a tota entrada estreta costa endins.

Fiords al món[modifica | modifica el codi]

En general estan situats a costes muntanyoses occidentals (obertes cap a ponent) més enllà dels 48° de latitud a l'hemisferi nord i dels 42° al sud. Hom troba fiords a les costes de:

Els fiords més llargs del món són:

  1. Scoresby Sund a Grenlàndia, (350 km)
  2. Sognefjord a Noruega (203 km)
  3. Hardangerfjord a Noruega (179 km)
Nærøyfjord a Noruega

Els fiords amb més fondària són:

  1. Skelton Inlet a l'Antàrtida: 1.933 m
  2. Sognefjord a Noruega: 1.308 m
  3. Canal Messier a Xile: 1.288 m


Les llargues badies semblants als fiords de Nova Anglaterra són a vegades anomenades "fiards".

La badia de Lim, a Ístria, va ser creada per les forces erosives del riu Pazinčica, no per geleres, de manera que estrictament no hi és aplicable el nom de "Fiord de Lim" que a vegades se li aplica.