Fiorenzo Magni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fiorenzo Magni Icona ciclista
Fiorenzo Magni el 2007
Fiorenzo Magni el 2007
Dades biogràfiques
Nom complet Fiorenzo Magni
Sobrenom el lleó de Flandes
Data de naixement 7 de desembre de 1920
Data de defunció 19 d'octubre de 2012 (als 91 anys)
País Itàlia Itàlia
Dades biomètriques
Equips
Equips anteriors 1947. Viscontea
1948-1950. Wilier Triestina
1951. Ganna
1952. Nivea
1953. Ganna
1954. Nivea
1955-1956. Nivea-Fuchs
Principals triomfs
Curses per
etapes
Maillot rosa Giro d'Itàlia (1948, 1951, 1955)
6 etapes al Giro d'Itàlia
7 etapes al Tour de França
3 etapes a la Volta a Espanya
Curses d'un
dia
Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta
(1951, 1953, 1954)
Tour de Flandes (1949, 1950, 1951)
Milà-Torí (1951)
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món
Plata Varese 1951 ruta

Fiorenzo Magni (Vaiano, Toscana, 7 de desembre de 1920 - Monza, 19 d'octubre de 2012[1]) va ser un dels ciclistes italians més cèlebres dels anys 1940 i 1950, el "tercer home" del ciclisme italià, rival de Fausto Coppi i Gino Bartali. Fou anomenat el lleó de Flandes per les tres victòries consecutives al Tour de Flandes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De petit va haver d'interrompre els estudis per ajudar la família en la petita empresa familiar de transport. Feia els encàrrecs en bicicleta i així és com s'apassiona pel ciclisme. El 1936 debuta en la categoria aspirants al club de l'Associazione Ciclistica Pratese, i l'any següent passa a la categoria superior.

Aficionat[modifica | modifica el codi]

Malgrat les dificultats provocades per la mort del seu pare el 1937 no abandona el ciclisme i el 1938 passa a la categoria amateur sota els colors de l'equip A.C. Montecatini Terme. El 1939 és seleccionat pels Campionats del Món sobre carretera aficionats, als quals no podrà participar per culpa de la Segona Guerra Mundial. En aquesta categoria va guanyar nombroses carreres, entre elles la Volta a la Província de Milà, el 1940.

Professional[modifica | modifica el codi]

El 1940 es converteix en professional, però la Segona Guerra Mundial atura la progressió. Els bons resultats obtinguts el 1947 fan que sigui seleccionat pel Campionat del Món de ciclisme de Reims on acaba 4t.

El 1948 es dedica a les clàssiques del nord, guanyant en experiècia. Així mateix, s'emporta el Giro d'Itàlia en la seva segona participació. Fou una victòria no exempta de polèmica, ja que tot i haver rebut una sanció de 120 segons, aquesta és considerada massa lleugera per la resta de rivals.

Aquesta victòria marca el començament d'un període d'èxits: les seves característiques d'excel·lent rodador i escalador, dotat d'una gran tenacitat, li permeten redreçar situacions aparentment desesperades. Gràcies a elles, s'emporta tres edicions del Tour de Flandes consecutives i dues edicions més del Giro d'Itàlia.

El 1951 està a punt de guanyar el Campionat del Món de ciclisme, però acaba segon, per darrere Ferdi Kübler.

Entre els seus nombrosos èxits trobem tres Giro del Piemont, tres Trofeus Baracchi i tres Campionats d'Itàlia sobre carretera.

Amb 35 anys aconsegueix guanyar el seu darrer Giro d'Itàlia, rècord vigent de ciclista amb més edat en guanyar aquesta cursa.

Dirigent i seleccionador nacional[modifica | modifica el codi]

En retirar-se com a ciclista va convertir-se en dirigent esportiu. Va ser seleccionador nacional, president de l'Associació dels Corredors i finalment president de la Lliga Professional.

El 2004 va obtenir el Collare d'Oro al merito sportivo (mèrit esportiu) de les mans del President de la República Carlo Azeglio Ciampi.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

  • 1947. 9è de la classificació general
  • 1948. Mallot rosa 1r de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1950. 6è de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1951. Mallot rosa 1r de la classificació general
  • 1952. 2n de la classificació general
  • 1953. 9è de la classificació general i vencedor de 3 etapes
  • 1954. 6è de la classificació general
  • 1955. Mallot rosa 1r de la classificació general i vencedor d'una etapa

Resultats al Tour de França[modifica | modifica el codi]

  • 1949. 6è de la classificació general i vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 6 etapes
  • 1950. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 1 etapa
  • 1951. 7è de la classificació general i vencedor d'una etapa
  • 1952. 6è de la classificació general i vencedor de 2 etapes. Porta el mallot groc durant 2 etapes
  • 1953. 15è de la classificació general i vencedor de 2 etapes

Resultats a la Volta a Espanya[modifica | modifica el codi]

  • 1955. 13è de la classificació general i vencedor de 3 etapes

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fiorenzo Magni Modifica l'enllaç a Wikidata