Firdawsí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tomba de Firdawsī a Tus, Iran

Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسم فردوسی) (Baji (Iran), ~ 940 - ~ 1020), un dels principals poetes perses, anomenat "el recreador de la llengua persa". És l'autor de la major epopeia escrita en aquesta llengua: el poema èpic nacional iranià (i de les comunitats perses d'arreu) anomenat Xahnamé (en persa شاهنامه, El llibre dels Reis).

No hi ha acord sobre el seu nom més enllà que la seva kunya fou Abu-l-Qàssim i que usà com a pseudònim literari Firdawsí o Ferdosi, adjectiu que prové del persa pardis, paradís, que en àrab ha fusionat el plural farâdîs amb el singular firdaws, que ha retornat al persa sota la forma ferdows. També se li atribueix, pel seu lloc de naixement, la regió de Tus, la nisba Tussi (en persa توسی, literalment "el de Tus").

Biografia[modifica | modifica el codi]

Firdawsí va néixer al poble de Badj, al costat de la ciutat de Tus (Khurasan, Pèrsia), en el si d'una família de dihkans (terratinents). Segons Nizamí de Ghazni, seria de confessió xiïta, però alguns investigadors pensen que també podia ser un seguidor del zoroastrisme. En efecte, la seva família s'esforçava a perpetuar les epopeies perses antigues i zoroàstriques compilades sota els sassànides en pehlevi.[1]

La seva vida, a partir dels 25 anys i durant uns quaranta anys, va ser consagrada a l'escriptura de l'epopeia nacional iraniana, el Shahnameh, per a la qual no va obtenir molt reconeixement, tot i convertir-se en un dels texts més importants de la literatura persa.

Als 65 anys va viatjar a Gandja o Ghazni, a l'actual Afganistan. La seva constant recerca d'un protector el va posar en contacte amb els majors homes polítics del seu temps, sobretot amb el soldà Mahmud de Ghazni (998-1030). Aquest hauria promès una peça d'or per cada vers al poeta, però l'obra final tenia més de 60.000 dístics i el soldà no va acceptar i el va pagar amb plata. Mal recompensat i també en desacord per motius religiosos (Mahmud era un sunnita decidit[2]), Firdawsí va llançar contra ell una viva sàtira i va haver de fugir. La seva gran reputació li va merèixer la protecció del califa abbàssida de Bagdad.

Va compondre també diversos poemes lírics, d'entre els quals se li atribueix Yūsuf u Zulayhā, amb uns 9.000 versos, sobre Josep, el fill de Jacob i de la dona de Putifar o Aziz.[1]

Finalment, Firdawsí va retornar a la seva ciutat natal. Lamentant la seva ingratitud, el soldà Mahmud va ordenar que li fos finalment pagat al preu acordat, però quan va arribar la comitiva a Tus, es van trobar amb el seguici funerari del major poeta persa, que acabava de morir en la pobresa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Y. Thoraval, Dictionnaire de civilisation musulmane , Larousse, 2003, ISBN 2-03-720235-0
  2. Gran Enciclopèdia Catalana: Mahmūd de Ghaznī

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Firdawsí Modifica l'enllaç a Wikidata