Flâneur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El mot en llengua francesa flâneur, que designa una persona que passeja d'una manera determinada, és conegut sobretot per la seva associació amb la figura de Charles Baudelaire, que la fa servir per caracteritzar l'artista amb esperit independent, apassionat, imparcial, "que la llengua no pot sinó definir maldestrament". Es relaciona amb la figura del dandy, el final de segle i l'esteticisme anglès. Segons la versió de Baudelaire, el perfecte flâneur és un individu que s'instal·la en el moviment i el dinamisme de les masses urbanes, en allò fugitiu i l'infinit. Una de les precondicions és trobar-se en un estat d'ànim fora de si, i malgrat tot sentir-se en tot lloc com a casa, fins i tot el món.

Sota la influència de Georg Simmel, el filòsof alemany Walter Benjamin (traductor a la llengua alemanya del mateix Baudelaire) donà un desenvolupament més gran a aquesta noció, i des de les seves aportacions, multitud d'altres pensadors han treballat sobre el concepte, lligant-los a les condicions de la modernitat, l'aparició de les grans metròpolis del segle XIX, a la influència de l'urbanisme i a la idea del cosmopolitisme.[1]

Bibliografia secundària[modifica | modifica el codi]

  • Charles Baudelaire, Le Peintre de la vie moderne, Paris, Fayard, collection «la petite collection», 2010, 112 pàgines
  • Karin Becker, Le Dandysme littéraire en France au XIXe siècle, Paris, Editions Paradigme, collection «Références», 2010, 196 pàgines
  • Walter Benjamin, Paris, capitale du XIXe siècle : Le Livre des passages, 3e édition, Paris; Editions du Cerf, collection «Passages», 1997, 972 pàgines
  • Rémi Brague, Image vagabonde : Essai sur l'imaginaire baudelairien, Chatou, Editions de la Transparence, collection «essais d'esthétique», 2008, 144 pàgines
  • Michel Brix, Le Romantisme français : Esthétique platonicienne et modernité littéraire, Louvain, Peeters, collection «d'études classiques», 1999, 303 pàgines
  • Pierre Brunel, Baudelaire antique et moderne, Paris, P. U. Paris - Sorbonne, collection «recherches actuelles en littérature comparée», 2007, 179 pàgines
  • Antoine Compagnon, Les Cinq paradoxes de la modernité, Paris, Seuil, collection «Philosophie Generale», 1990, 189 pàgines
  • Antoine Compagnon, Baudelaire devant l'innombrable, Paris, P. U. Paris - Sorbonne, 2003, 206 pàgines
  • Antoine Compagnon, Les Antimodernes : De Joseph de Maistre à Roland Barthes, Paris, Editions Gallimard, collection «bibliothèque des idées», 2005, 464 pàgines
  • Michel Covin, L'Homme de la rue : Essai sur la poétique baudelairienne, Paris, L'Harmattan, collection «Ouverture philosophique», 2001, 185 pàgines
  • Pierre-Henry Frangne, La Négation à l'œuvre : La Philosophie symboliste da l'art (1860 – 1905), Rennes, P. U. Rennes, collection «Æsthetica», 2005, 371 pàgines
  • Jean-François Hamel, Revenances de l'histoire : Répétition, narrativité, modernité, Paris, Les Editions de Minuit, collection «Paradoxe», 2006, 234 pàgines
  • Nathalie Heinich, L'Élite artiste : Excellence et singularité en régime démocratique, Paris, Les Editions de Minuit, collection «Bibliothèque des sciences humaines», 2005, 370 pàgines
  • Robert Kopp, Baudelaire : Le Soleil noir de la modernité, Paris,Editions Gallimard, collection «découvertes Gallimard», 2004, 159 pàgines
  • Claude Pichois et Jean-Paul Avice, Dictionnaire Baudelaire, Tusson, Du Lerot, 2004, 502 pàgines
  • Daniel Salvatore Schiffer, Le Dandysme, dernier éclat d'héroïsme, Paris, P. U. F., collection «Intervention philosophique», 2010, 296 pàgines
  • Georg Simmel, Les Grandes villes et la vie de l'esprit, Paris, Éditions de l'Herne, collection «nets de l'Herne», 2007, 59 pàgines
  • Laurent Turcot, "Promenades et flâneries à Paris du XVIIe au XXIe siècles : la marche comme construction d'une identité urbaine", Marcher en ville. Faire corps, prendre corps, donner corps aux ambiances urbaines. sous la direction de Rachel Thomas, Paris, Ed. des Archives Contemporaines, 2010, p. 65-84.
  • Laurent Turcot, Le promeneur à Paris au XVIIIe siècle, Paris, Gallimard, 2007. 416 pàgines
  • Alain Vaillant (ed.), Baudelaire journaliste : Articles et chroniques, Paris, Flammarion, collection «GF», 2011, 381 pàgines
  • Bernard Vouilloux, Le Tournant "artiste" de la littérature française : Écrire avec la peinture au XIXe siècle, Paris, Hermann, collection «Savoir Lettes», 2011, 535 pàgines

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gregory Shaya, The Flâneur, the Badaud, and the Making of a Mass Public in France, circa 1860–1910, American Historical Review 109 (2004), par 10