Flamenc (animal)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Flamencs
Lightmatter flamingo.jpg
Flamencs rosats a la Camarga
Flamencs rosats a la Camarga
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Phoenicopteriformes
Fürbringer, 1888
Família: Phoenicopteridae
Bonaparte, 1831
Gènere: Phoenicopterus
Linnaeus, 1758
Espècies

Els flamencs o àlics són els membres d'un grup d'ocells que pertanyen al gènere Phoenicopterus, únic de la família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae) i de l'ordre dels Fenicopteriformes (Phoenicopteriformes). Es distingeixen sis espècies, quatre del Nou Món i dues del Vell.

Flamencs europeus(Phoenicopterus roseus).
Flamencs del Carib (Phoenicopterus ruber).
Detall del plumatge.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'uns ocells molt esvelts, de 80 - 140 cm de llarg, amb llarguíssimes potes i coll. El bec és molt característic, i perfectament adaptat per a furgar en el fang. La mandíbula superior, menor que la inferior és l'única mòbil. El bec te una pronunciada curvatura cap a baix i està dotat d'unes laminetes internes per retenir les substàncies alimentàries al filtrar el llim. Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut.

Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar gairebé blanc del flamenc rosat, fins al color salmó del flamenc del Carib.

Mentre volen mantenen el coll i les potes completament estirats.

Esquelet de flamenc mostrant l'especialitzat bec

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Necessiten grans extensions d'aigua poc profunda, normalment salines, salobres o alcalines, des del nivell del mar fins als 5.000 m d'altitud. Es troben a tots els continents a excepció d'Austràlia. Els flamencs s'alimenten d'algues i crustacis filtrant el llim. El seu bec està perfectament adaptat a separar el llim i el fang dels aliments dels que es nodreix. L'estructura laminar de l'interior del bec i la superfície aspra de la llengua faciliten la tasca.

Fan els nius de fang, amb forma de tronc de con, amb el cim còncau, on ponen un únic ou blanc (de vegades dos) que coven durant uns 30 dies. Els flamencs alimenten les seves cries amb una "llet" similar a la de les colomes, però amb més greix i menys proteïnes, que és produïda per glàndules ubicades en la zona superior del tracte digestiu. Les cries són alimentats amb aquest producte durant uns dos mesos, fins que el seu bec està prou desenvolupat per a filtrar l'aliment.

El color[modifica | modifica el codi]

Flamencs de James (Phoenicopterus jamesi).
Parella de flamencs andins (Phoenicopterus andinus).
Flamenc austral o xilè (Phoenicopterus chilensis).

Les cries de flamenc surten de l'ou amb el plomatge blanc, però les plomes de l'adult són de color rosa lluminós a vermell, a causa de carotenoides obtinguts del seu aliment. Un flamenc que s'alimenta bé i és saludable és de color rosa lluminós a vermell. El flamenc més rosat és el més desitjable com a company. Un flamenc blanc o pàl·lid està generalment malalt o ha patit de manca de menjar.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment tractats com membres d'un únic Ordre (Phoenicopteriformes) i una única família (Phoenicopteridae) van ser inclosos a l'Ordre Ciconiiformes en la Taxonomia de Sibley-Ahlquist. Altres especialistes, però, continuen situant-los al seu propi Ordre. Es classifiquen habitualment en un gènere i sis espècies.

Les tres primeres espècies, molt relacionades entre elles, eren antany considerades subespècies de P. ruber.

El flamenc menut és de vegades situat al gènere Phoeniconaias.

El flamenc andí i el de James són, de vegades situats al gènere Phoenicoparrus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology
  • Ubilla, M.; Perea, D., Tambussi, C., and Tonni, E. (1990). "Primer registro fósil de Phoenicopteridae (Aves: Charadriiformes) para el Uruguay (Mio-Plioceno)". Anais da Academia Brasileira de Ciências 62: 61–68. ISSN 0001-3765.
  • Walker, Matt (13 August 2009). "Why flamingoes stand on one leg". BBC News. http://news.bbc.co.uk/earth/hi/earth_news/newsid_8197000/8197932.stm. Retrieved 9 December 2009.
  • Hill, G. E.; R. Montgomerie, C. Y. Inouye and J. Dale (June 1994). "Influence of Dietary Carotenoids on Plasma and Plumage Colour in the House Finch: Intra- and Intersexual Variation". Functional Ecology (British Ecological Society) 8 (3): 343–350. doi:10.2307/2389827. JSTOR 2389827.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]