Flamenc (animal)
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
Els flamencs o àlics són els membres d'un grup d'ocells que pertanyen al gènere Phoenicopterus, únic de la família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae) i de l'ordre dels Fenicopteriformes (Phoenicopteiformes). Es distingeixen sis espècies, quatre del Nou Món i dues del Vell.
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
Es tracta d'uns ocells molt esvelts, de 80 - 140 cm de llarg, amb llarguíssimes potes i coll. El bec és molt característic, i perfectament adaptat per a furgar en el fang. La mandíbula superior, menor que la inferior és l'única mòbil. El bec te una pronunciada curvatura cap a baix i està dotat d'unes laminetes internes per retenir les substàncies alimentàries al filtrar el llim. Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut.
Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar gairebé blanc del flamenc rosat, fins el color salmó del flamenc del Carib.
Mentre volen mantenen el coll i les potes completament estirats.
[modifica] Alimentació
Els flamencs s'alimenten d'algues i crustacis filtrant el llim. El seu bec està perfectament adaptat a separar el llim i el fang dels aliments dels que es nodreix. L'estructura laminar de l'interior del bec i la superfície aspra de la llengua faciliten la tasca.
[modifica] Reproducció
Fan els nius de fang, amb forma de tronc de con, amb el cim còncau, on ponen un únic ou blanc (de vegades dos) que coven durant uns 30 dies. Els flamencs alimenten les seves cries amb una "llet" similar a la de les colomes, però amb més greix i menys proteïnes, que és produïda per glàndules ubicades en la zona superior del tracte digestiu. Els nadons són alimentats amb aquest producte durant uns dos mesos, fins que el seu bec està prou desenvolupat per a filtrar l'aliment.
[modifica] Hàbitat i distribució
Necessiten grans extensions d'aigua poc profunda, normalment salines, salobres o alcalines, des del nivell del mar fins els 5000 m d'alçària. Es troben a tots els continents a excepció d'Austràlia.
[modifica] Taxonomia
Tradicionalment tractats com membres d'un únic Ordre (Phoenicopteriformes) i una única família (Phoenicopteridae) van ser inclosos al Ordre Ciconiiformes en la Taxonomia de Sibley-Ahlquist. Altres especialistes, però, continuen situant-los al seu propi Ordre. Es classifiquen habitualment en un gènere i sis espècies.
- Gènere Phoenicopterus
- Flamenc del Carib (Phoenicopterus ruber)
- Flamenc xilè (Phoenicopterus chilensis)
- Flamenc rosat o àlic roig (Phoenicopterus roseus)
- Flamenc menut (Phoenicopterus minor)
- Flamenc andí (Phoenicopterus andinus)
- Flamenc de James (Phoenicopterus jamesi)
Les tres primeres espècies, molt relacionades entre elles, eren antany considerades subespècies de P. ruber.
El flamenc menut és de vegades situat al gènere Phoeniconaias.
El flamenc andí i el de James són, de vegades situats al gènere Phoenicoparrus.
