Flauta de Pan
La flauta de Pan,conegut també com a bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons, és un Instrument de vent compost originalment d'un conjunt de tubs sonors ajuntats per diferents procediments, que produeix un so semblant al de la flauta travessera. Sovint s'utilitzen canyes, tapades per un extrem.
Taula de continguts |
Orígens de l'instrument [modifica]
La mitologia grega explica l'origen d'aquest instrument, al que també anomenen syrinx polycalama (siringa de moltes canyes), com a resultat de l'amor del deu Pan vers la nimfa Siringa.
Generalitats [modifica]
Arreu del món podem trobar una gran varietat de formes i variacions d'aquesta flauta. Els materials utilitzats per a la seva construcció són també molt variats. Independentment de la forma que prengui o de l'època històrica on hagi aparegut, totes aquestes flautes deriven d'un arquetipus comú: algunes canyes (canyes, bambús, etc) reunides per a confegir un instrument musical.
Trobem flautes de Pan a Europa, a Àsia, a Amèrica, a Oceania i a l'Àfrica. Aquestes flautes porten naturalment nombrosos noms diferents pel món i "Flauta de Pan" és només el nom genèric per al conjunt de les flautes que pertanyen a aquesta família d'instruments de ven.
Variants americanes [modifica]
Aquest instrument és típic de les regions situades als Andes. No produeix sons simultanis o acords, sinó que només un únic so a la vegada.
A l'Altiplà, dins de la serralada dels Andes, la zampoña existia des de l'època precolombina. Els habitants de la zona utilitzaven dos tipus diferents, anomenats siku i antara, i que se segueixen utilitzant en la música folklòrica peruana i boliviana, a l'actualitat.
El nom zampoña és una deformació de la paraula espanyola simfonia. És possible que fos com els indígenes del Perú creien que s'anomenava la música dels conquistadors espanyols.
Execució [modifica]
L'executant ha d'aguantar les canyes de manera vertical (que es troben unides rígidament entre sí, mitjançant cordes o pals), i col·locar el llavi inferior al costat d'un dels tubs, dirigint el cop d'aire cap endavant, de manera perpendicular a l'eix del tub. Cada atac és accentuat mitjançant un esclafit de la llengua.
El so es produeix perquè l'aire que s'introdueix al tub entra en ressonància amb la vibració produïda per la fricció del vent contra la vora de la canya. La nota musical obtinguda té relació directa amb la longitud de la columna d'aire, mentre que el volum té relació amb el diàmetre intern del tub.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flauta de Pan |
