Flavià de Constantinoble

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Flavià de Constantinoble

El sant en un gravat del s. XVIII, com a protector de Recanati
bisbe i màrtir
Nom secular Φλαβιανός (Flabianós)
Naixement Últim quart del segle IV
Constantinoble?
Defunció 17 de febrer de 449
Hypaepa (Lídia (província romana))
Enterrament Catedral de Giulianova (Abruços, Itàlia)
Commemoració en Església catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 18 de febrer
Fets destacables Patriarca de Constantinoble (446)
Iconografia Com a bisbe bizantí
Patronatge Giulianova, Recanati, Conversano

Flavià de Constantinoble (Constantinoble?, final del s. IV - Lídia, 17 de febrer de 449) fou un patriarca romà oriental, successor de Procle com a bisbe de Constantinoble el 446. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De la joventut de Flavià no hi ha dades. Abans de la seva elecció com a patriarca, en 446, era prevere i portador dels estris sagrats de la gran església de Constantinoble. En aquest temps exercia gran influencia a la cort l'eunuc Crisafi, amic i partidari d'Eutiques de Constantinoble (que havia formulat l'heretgia monofisita) i va posar en contra de Flavià l'emperador Teodosi II. També Diòscur d'Alexandria, recentment nomenat patriarca d'Alexandria, i que estava perseguint als propers del seu predecessor Ciril d'Alexandria, estava també enemistat amb Flavià, que defensava als amics de Ciril.

Flavià tenia l'amistat de Pulquèria, la germana de Teodosi II, però l'enemistat de l'emperadriu Eudòcia Augusta (que estava sota influencia de Crisafi) que es volia desfer de Pulquèria a lo que s'oposava Flavià. Aquest darrer va convocar un sínode de 40 bisbes i va declarar deposat Eutiques, que era arquimandrita o abat, el qual fou excomunicat per les seves opinions herètiques.

Els enemics de Flavià van convocar un altre sínode amb permís de l'emperador on Flavià fou acusat de falsificar les actes del primer sínode que condemnava Eutiques; Flavià fou absolt però els seus rivals van convèncer Teodosi de convocar un concili general a Efes. Aquest fou presidit per Dioscur d'Alexandria i és conegut com el lladronici d'Efes (ἡ λῃστρικὴ) en el que Flavià i els seus seguidors foren condemnats i Eutiques restaurat.

Flavià fou condemnat al desterrament i fuetejat pels participants en el concili que li van donar cops dels que va morir al cap de tres dies (449).

Aquesta violència va fer reaccionar a l'emperador i Pulquèria va recuperar el favor que havia perdut; el cos de Flavià fou portat a la capital de l'Imperi i enterrat a l'església dels Sants Apòstols; el mateix Papa Lleó I Magne el va honorar com a confessor i el Concili de Calcedònia (451) com a màrtir i apareix al martirologi de l'església romana.

Es conserva una carta de Flavià al Papa Lleó I, i una confessió de fe presentada a l'emperador Teodosi II, així com alguns escrits menors afegits les actes del concili de Calcedònia.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Venerat com a màrtir a Constantinoble, segons una tradició, la seva despulla fou embarcada per ordre de Gal·la Placídia per portar-les a Ravenna. Una tempesta va fer desviar la nau, que arribà a Castrum Novum Piceni, actual Giulianova (Abruços) que sebollí les restes a la seva església i prengué el nom de Castel San Flaviano. Tradicionalment, s'hi celebrava l'arribada de les restes el 24 de novembre. Sobre la tomba s'edificà un gran temple, l'actual catedral de la ciutat. És patró de Giulianova, Conversano i Recanati.



Precedit per:
Procle
Patriarca de Constantinoble
446-449
Succeït per:
Anatoli I