Fletcher Henderson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fletcher Henderson
Casa a Cuthbert on va néixer Fletcher Henderson
Casa a Cuthbert on va néixer Fletcher Henderson
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement James Fletcher Hamilton Henderson, Jr.
Altres noms Smach
Naixement 18 de desembre de 1897
Lloc d'origen Estats Units Estats Units
Defunció 18 de desembre de 1897 (als -56 anys)
Ocupació pianista
Instruments piano

Fletcher Henderson (Cuthbert, Georgia, 18 de desembre de 1897 - Nova York, 29 de desembre de 1952) fou un pianista de jazz estatunidenc, també fou conegut pel malnom de Smach.

Al principi estudià matemàtiques i química en les Universitats d'Atlanta i Nova York. Però ben aviat abandonà els seus estudis en acceptar una plaça de pianista per la casa de discs Black Swan Records (1932, acompanyant al trompeta William C. Handy i a la cantant Ethel Waters. Al cap de poc temps forma el seu primer conjunt que actua a l'Alabama Club, de Nova York (1923 i en el Roseland Ballroom, on hi va romandre força temps (des del 1924). Simultàniament, acompanya a diversos cantants de blues, com Bessie Smith, Ma Rainey, Ida Cox, Clara Smith, Alberta Hunter, etc., amb els que realitzà gran quantitat de gravacions.

La seva orquestra –la primera orquestra negra important que en realitat existí-- reuní figures tan importants del Jazz com els trompetes Armstrong (1924-25), Tommy Ladnier (1926-28) i Roy Eldridge (1936), saxofonistes com Coleman Hawkins (1923-24), Don Redman (1922-27), Benny Carter (diverses èpoques esporàdiques), Ben Webster (1934-37) i Chuck Berry (1936-37), etc., Henderson era el pianista, que a vegades alternava amb el seu germà Horace. Començava a fer arranjaments a partir de 1930, doncs fou un dels primers a comprendre que el progres tècnic del jazz no donava cabuda a la improvisació total. Foren nombroses les orquestres que els hi sol·licitaren, a part la pròpia: entre elles, la de Benny Goodman, feliç imitador del seu estil.

Entre els seus arranjaments més importants, cal citar:

  • Blue Skies
  • Sometimes I'm Happy
  • King Porter Stomp
  • When Buddaha Smiles
  • Down South Camp Meeting
  • I want To Be Happy
  • Wrapping It Up
  • Christopher Columbus
  • Sing, sing, sing

En la mateixa època la seva orquestra rivalitzà amb la de Duke Ellington i la de Chik Webb, però començà a declinar vers el 1937, fins que el 1939 es va dissoldre, passant Henderson a pianista de Benny Goodman. més tard (1944-45), tocà en el Club Lisa. Entre (194649) torna amb Ethel Waters, amb la que efectua diverses gires. El 1950 toca amb J. C. Johnson, pel qual Jazz Train escriu diversos arranjaments. Des de finals del mateix any forma un sextet que toca al Cafè Society, de Nova York. Però molt aviat és víctima d'un atac d'apoplexia, del qual mort dos anys més tard.

Anàlisi tècnic[modifica | modifica el codi]

Històricament, marca l'evolució del jazz primitiu a la forma clàssica, més evolucionada, que presentà la gran època d'aquest gènere. Des dels primers blues, a l'estil de Joe King Oliver, evolucionà fins al gran conjunt. No fa falta ponderar la qualitat de la seva orquestra, en la que tingueren ocasió de manifestar-se els millors solistes de l'època; la seva qualitat no va decaure ni tan sols quan interpretava peces de tipus comercial, dedicades al públic dels blancs.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]