Flix

Flix

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Ribera d'Ebre
Estació de tren
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Ribera d'Ebre
Gentilici	Flixanco, flixanca
Superfície	116,9 km²
Altitud	48 msnm
Població (2012)   • Densitat	3.961 hab. 33,88 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 294750 4567450
Organització Entitats de població	3
Codi territorial	430607

Flix (pronunciat [flíʃ]) és una vila i municipi situat al nord de la Ribera d'Ebre. El seu nom podria provenir del llatí Flexus (retomb), en referència al gran meandre que el riu Ebre fa tot envoltant la vila. Els cens de població és de 4054 habitants repartits en 3 entitats de població que actualment formen un continu urbà. El terme limita amb 12 municipis de les comarques del Priorat, la Terra Alta, les Garrigues, el Segrià i la Ribera d'Ebre i inclou un antic nucli -ara deshabitat- conegut com els Masos de Flix.

L'alcalde actual, Marc Mur Bagés (PSC, 5 representants), lidera un govern de coalició amb ERC (3 representants). L'altre partit amb representació municipal, CiU (3), resta a l'oposició.

Entitat de població	Habitants
Colònia de la Fàbrica, la	293
Comellarets, los	867
Flix	2.894
Font: Municat

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 105 113 158 485 - 2.435 1.914 2.016 2.516 2.874

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 3.275 3.374 3.306 4.272 5.418 5.116 5.095 4.992 4.965 4.815

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 4.372 4.316 4.208 4.076 4.001 3.960 4.054 - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Els seus orígens es remunten als poblats ibers -ilercavons- amb interessants troballes arqueològiques a les zones del Castellons i de Sebes.

Al segle VIII els sarraïns s'hi instal·laren realitzant importants obres de regadiu i hidràuliques, i deixaren les seves petjades en bona part de la toponímia local, amb noms com Vingalis o Beremusses. El castell sarraí és esmentat com una fortalesa arran de la conquesta cristiana el 1154 per Ramon Berenguer IV, lloc concedit al cavaller genovès Bonifaci da Volta.

El 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix per tal de dominar el tràfic de l'Ebre i controlar el comerç de blat, des d'aleshores i fins al segle XVIII la Vila es convertí en Carrer de Barcelona. Aquest dependència i la seva situació estratègica, a mig camí de Lleida i Tortosa, va fer que el seu castell, tot sovint, fos assetjat i cremat; ja sigui durant la Guerra Civil del segle XV, durant la Guerra dels Segadors del segle XVII o per part de les tropes de Felip V a la de Successió.

El 1714, Flix passà a dependre directament del Real Patrimoni fins el 1835. Durant les diferents guerres carlines la població fou clarament partidaria dels carlins. El cabdill carlí Ramon Cabrera hi ordenà construir un nou castell durant la primera de les carlinades, conegut com el Castell Nou. D'entre els carlistes de Flix destacà el conegut "capellà de Flix", Josep Agramunt.

A les acaballes del segle XIX es construí l'Electroquímica de Flix, S.A. amb capitals i tècnics alemanys, una de les primeres electròlisis d'Europa, i que ha marcat la idosincràcia industrial de la població fins a l'actualitat.

Durant la Guerra Civil, la població sofrí els atacs de l'aviació que cercava destruir la fàbrica química. El 23 de febrer del 1937 va produir-se el primer bombardeig, amb un total de 125 bombes amb vuit víctimes mortals. Al municipi, que acabaria patint una vintena d'atacs aeris, es van construir un total de 9 refugis. De refugis antiaeris se’n feren un a la pròpia fàbrica, un a la colònia i cinc al casc urbà. Més tard, durant la Batalla de l'Ebre se'n féu un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, perquè els pontoners es poguessin refugiar durant els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l'existència d’un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d'Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al "colorato", a més també utilitzaren el túnel del ferrocarril. El del carrer de Sant Josep té les dos entrades en terreny públic i a més es troba en bon estat de conservació, té uns 60 metres i un tram està revestit de formigó. S'hi ha trobat una escrit que fa referència al bombardeig del 23 de febrer, és aquest refugi el que s'ha musealitzat. Van ser la gent gran, les dones i els nens del poble, amb l'ajut de tècnics de Riegos i Saltos del Ebro, que van assumir la seva construcció i manteniment. Durant la Batalla de l'Ebre el poble quedà a la línia de front i fou pràcticament abandonat perquè la població anà a refugiar-se en masos i coves del terme.

El 1948 fou inaugurat el salt hidroelèctric de Flix, que consta d'una central de 50 MW de potència alimentada pel cabal del riu Ebre des de la presa de Flix, d'11 HM³ de capacitat.

El setembre de 2.005 es donà a conèixer l'existència d'una gran zona degradada amb acumulació de residus contaminants provinents del complex químic d'Ercros, situat a l'embassament de Flix. Aquest fet propicià un ambiciós pla per extreure'ls i tractar-los que actualment s'està duent a terme.

Eleccions i política municipal

• Legislatura 2003-2007: govern de consens entre totes les forces polítiques del consistori (ERC, PSOE i CiU) amb la batllia en mans del partit majoritari, ERC (42% dels vots)

• Legislatura 2007-2011: govern de consens entre totes les forces polítiques del consistori (ERC, PSOE i CiU), amb la batllia compartida a 2 anys cadascun dels dos partits majoritaris (PSOE i ERC, amb el 41% i 36% dels vots, respectivament)

Llocs d'interès

• Castell de Flix

Vegeu també

• Pantà de Flix
• Xofars
• Festival xofars
• Punta del Montblanquet de Dalt

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flix

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya