Flor de pasqua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pulsatilla
Pulsatilla vulgaris
Pulsatilla vulgaris

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculales
Família: Ranunculaceae
Gènere: Pulsatilla
Espècie: ''P. vulgaris''
Nom binomial
Pulsatilla vulgaris
Mill.
Sinònims

Anemone pulsatilla L.

Flor de vent

La flor de pasqua o flor de vent (Pulsatilla vulgaris) és una planta herbàcia de la família de les Ranunculàcies.

Nomenclatura[modifica | modifica el codi]

Pulsatilla deriva del llatí pulsare, agitar, degut a la seva forma de campaneta moguda pel vent. En grec Anemone (ανεμώνη) correspon a una flor que s'obre al mínim cop de vent).

Altres noms amb què és coneguda: safrà de prat i anèmona de prat.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

L'hàbitat d'aquesta planta és Amèrica del nord i Europa. És freqüent trobar-la en zones muntanyoses de clima continental, especialment en vessants, en els prats de dent i boscos assolellats de sòl ben drenat i calcari. La seva multiplicació s'efectua per mata.

A la Península Ibèrica es cria principalment en dues zones: una és la zona pirinenca i l'altra la ibèrica, corresponent en la seva major part a la conca mitja i superior de l'Ebre. És una de les primeres plantes a florir a la primavera, fins i tot abans de fondre's les ultimes neus.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Detall de les flors de l'anèmona de prat

És una planta vivaç amb la part aèria anual i òrgans subterranis pluriennals Mesura entre 10 i 20 cm d'altura. Té un rizoma relativament gruixut i de color ennegrit, que està introduït de manera obliqua al sòl. El plançó mesura de 0,5 a 1,5 pams d'altura, amb les fulles segmentades en lacínies linears, cobertes, quan neixen, d'una vellositat llarga i sedosa, que es va perdent a mesura que la planta es desenvolupa, el mateix passa a la tija. Cada plançó produeix una sola flor terminal recta o una mica encorbada, que s'obre en sis sèpals punxeguts, de 4,5 a 5,5 cm també molt pilosos, de color violeta - púrpura.

Les anteres són groc brillant i la campana|timbre morada|porprada consta de sèpals.

Els estams són nombrosos. El pistil es compon de nombrosos fructículs apinyats amb els estigmes perllongats i de color violeta; quan arriben a la maduresa, aquests fruits són secs i no s'obren, amb una llavor cadascun, i perllongats en un llarg apèndix vellut de 3 cm a 5 cm. Cal dir que aquesta planta és multiforme.

Part utilitzada[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

Destil·lant la pulsatilla en estat fresc i en vapor d'aigua fluent, es recull un líquid volàtil de color groguenc i de sabor ardent, que es va anomenar anemonol. Aquest producte és molt inestable, i perd ràpidament la seva acritud i a poc a poc es va solidificant.

És una lactona anomenada protoanemonina, que, per ràpida polimerització es converteix en anemonina, de la qual, tractant-la amb lleixiu potàssic, s'obté àcid anemónic.

També conté un altre àcid semblant, anomenat isoanemonímic juntament amb tanins i resina.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

La protoanemonina actua sobretot a nivell uterí i digestiu,[cal citació] té acció:

Avui en dia, es considera, en general, una planta amb efectes sedants sobre el sistema nerviós, això també li proporciona la capacitat de calmar la tos forta, controlar espasmes o tractar afeccions dels òrgans genitals d'ambdós sexes.[cal citació] Hi ha qui diu que té efectes antibiòtics, encara que no està demostrat.[cal citació]

És utilitzada per l'homeopatia, que l'hi atribueix moltes accions curatives.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Flor de pasqua o anèmona de prat

És una planta que no produeix efectes nocius llevat que s'utilitzi de manera incorrecta per persones inexpertes, ja que requereix certa tecnologia que no està a l'abast de tothom. Per això s'ha d'escoltar i obeir les recomanacions del metge, que és qui pot prescriure aquest o qualsevol altre medicament.

La planta fresca conté anemonina i protonemonina que produeixen la pèrdua i depressió dels centres nerviosos respiratoris i cardíacs. Pot causar convulsions a nivell uterí o gastrointestinal, tos espasmòdica, dismenorreas i hemicrànees. Encara que aquesta substància desapareix amb la dessecació és recomanable abstenir-se de la seva prescripció en dosis ponderades. Les dones embarassades o en estat de lactància i les persones hepatopàtiques, s'han d'abstenir de prendre Pulsatilla vulgaris.

Preparació[modifica | modifica el codi]

Els principis actius de la planta fresca es van utilitzar i segueixen utilitzant-se en homeopatia, les essències de la qual es preparen a partir de la planta acabada de recol·lectar. L'activitat de la pulsatilla es perd al dessecar la planta, fins al punt de quedar inservible després.

Es recomana emprar-la en forma de alcoholatur, que es prepara per maceració a parts iguals, en pes, de la planta fresca i florida i d'alcohol de 90º. Es premsa i es té en l'alcohol durant deu dies; es filtra i es guarda en un lloc fresc. Es recomana ser administrada en dosis de 20 a 40 gotes per dia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Font Quer, Pio, Plantas Medicinales, El Discóredes Renovado. 15ª Edició, 1995. Editorial Labor, S.A. Barcelona (castellà)
  • Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1ª Edició, 1995. Safeliz Toledo (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]