Flor de pasqua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pulsatilla
Pulsatilla vulgaris
Pulsatilla vulgaris

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculales
Família: Ranunculaceae
Gènere: Pulsatilla
Espècie: ''P. vulgaris''
Nom binomial
Pulsatilla vulgaris
Mill.
Sinònims

Anemone pulsatilla L.

Flor de vent

La flor de pasqua o flor de vent (Pulsatilla vulgaris) és una planta herbàcia de la família de les Ranunculàcies.

Nomenclatura[modifica | modifica el codi]

Pulsatilla deriva del llatí pulsare, agitar, a causa de la seva forma de campaneta moguda pel vent. En grec Anemone (ανεμώνη) correspon a una flor que s'obre al mínim cop de vent).

Altres noms amb què és coneguda: safrà de prat i anèmona de prat.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

L'hàbitat d'aquesta planta és Amèrica del nord i Europa. És freqüent trobar-la en zones muntanyoses de clima continental, especialment en vessants, en els prats de dent i boscos assolellats de sòl ben drenat i calcari. La seva multiplicació s'efectua per mata.

A la península Ibèrica es cria principalment en dues zones: una és la zona pirinenca i l'altra la ibèrica, corresponent en la seva major part a la conca mitjana i superior de l'Ebre. És una de les primeres plantes a florir a la primavera, fins i tot abans de fondre's l'última neu.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Detall de les flors de l'anèmona de prat

És una planta vivaç amb la part aèria anual i òrgans subterranis pluriennals Mesura entre 10 i 20 cm d'altura. Té un rizoma relativament gruixut i de color ennegrit, que està introduït de manera obliqua al sòl. El plançó mesura de 0,5 a 1,5 pams d'altura, amb les fulles segmentades en lacínies linears, cobertes, quan neixen, d'una vellositat llarga i sedosa, que es va perdent a mesura que la planta es desenvolupa, el mateix passa a la tija. Cada plançó produeix una sola flor terminal recta o una mica encorbada, que s'obre en sis sèpals punxeguts, de 4,5 a 5,5 cm també molt pilosos, de color violeta - púrpura.

Les anteres són groc brillant i la campana|timbre morada|porprada consta de sèpals.

Els estams són nombrosos. El pistil es compon de nombrosos fructículs apinyats amb els estigmes perllongats i de color violeta; quan arriben a la maduresa, aquests fruits són secs i no s'obren, amb una llavor cadascun, i perllongats en un llarg apèndix vellut de 3 cm a 5 cm. Cal dir que aquesta planta és multiforme.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Flor de pasqua o anèmona de prat

Destil·lant la pulsatilla en estat fresc i en vapor d'aigua fluent, es recull un líquid volàtil de color groguenc i de sabor ardent, que es va anomenar anemonol. Aquest producte és molt inestable, i perd ràpidament la seva acritud i a poc a poc es va solidificant.

És una lactona anomenada protoanemonina, que, per ràpida polimerització es converteix en anemonina, de la qual, tractant-la amb lleixiu potàssic, s'obté àcid anemónic.

També conté un altre àcid semblant, anomenat isoanemonímic juntament amb tanins i resina.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Font Quer, Pio, Plantas Medicinales, El Discóredes Renovado. 15a Edició, 1995. Editorial Labor, S.A. Barcelona (castellà)
  • Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1a Edició, 1995. Safeliz Toledo (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]