Florence Crauford Grove

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mont Elbrús al Caucas, la muntanya més alta d'Europa.

Florence Crauford Grove (1838 – 1902) fou un alpinista i escriptor anglès. Una de les seves fites més importants va ser la primera ascensió al mont Elbrús a la serralada del Caucas.[1] Fruit d'aquesta ascensió va escriure el llibre The Frosty Caucasus.[2]

En relació al seu primer nom "Florence", a Grove se'l confon equivocadament de vegades amb una dona. El seu segon nom és ""Crauford", cosa que també ocasiona confusió amb "Crawford" i "Craufurd".[3]

Alpinista[modifica | modifica el codi]

Grove esdevingué un experimentat alpinista a finals dels anys 1850. Es va associar a l'Alpine Club de Londres poc després de la seva fundació el 1857, del qual arribaria ser-ne president des de 1884 a 1886.[4] Va ser un dels millors alpinistes britànics de la seva època, i se'l recorda per la seva oposició, durant els anys 1870, a l'alpinisme sense guia. Un article sobre el fundadors de l'Alpine Club a l'Oxford Dictionary of National Biography l'anomena com a "gentleman traveller of independent means".[5][6]

Primeres ascensions[modifica | modifica el codi]

Cim Altitud (msnm) Companys de cordada
Guies Data
Dent d'Hérens[7][8][9] 4.171 Reginald S. Macdonald, Montagu Woodmass i William Edward Hall Melchior Anderegg, Jean-Pierre Cachat i Peter Perren 12 d'agost de 1863
Parrotspitze (Punta Parrot)[10][11][12] 4.432 Reginald S. Macdonald, Montagu Woodmass i William Edward Hall Melchior Anderegg i Peter Perren 16 d'agost de 1863
Zinalrothorn[13][14][15] 4.221 Leslie Stephen Jakob i Melchior Anderegg 22 d'agost de 1864
Aiguille de Bionnassay[16][17][18] 4.052 E. N. Buxton, i Reginald S. McDonald Jean-Pierre Cachat i Michel Payot 28 de juliol de 1865
Elbrús, cim oest[19][20][21][22] 5.642 Frederick Gardner i Horace Walker Ahiya Sottaiev i Peter Knubel 1874
ne pas supprimer cette ligne

Altres ascensions[modifica | modifica el codi]

Del 13 al 15 d'agost de l'any 1867 feu la segona ascensió de l'aresta del Leone al Cerví, que és la tercera escalada absoluta de la muntanya, en companyia de Jean Antoine Carrel, Salomon Meynet i Jean Baptiste Bich. Els dies 1 i 2 de setembre de 1868 puja per Zermatt fent l'onzena absoluta de la muntanya i es converteix en el primer a tenir l'ascensió de les dues arestes, encara que J. Tyndall (setena absoluta) ja havia fet la travessa de Breuil a Zermatt els dies 26 a 28 de juliol del mateix any (és a dir, l'aresta Hörnli o nord-est l'havia fent de baixada), i O. Hoiler i F. Thioly (vuitena absoluta) havien fet la travessa en sentit invers del 2 al 4 d'agost també del mateix any.[3]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Grove, Florence Crauford; Whimper, Edward (il.lust). The Frosty Caucasus: an account of a walk through part of the Range and of an ascent of Elbruz in the summer of 1874. Londres: Longmans, Green & Co, 1875, p. 341 pp.. 

El llibre de Grove està il·lustrat amb gravats d'Edward Whymper, trets de fotografies d'Horace Walker, i un mapa plegable. Els capítols cobreixen l'Alt Rion, la vall del riu Tcherek superior, la glacera de Bezingi i el grup Koshtan-Tau (ambdós a Kabardino-Balkària, Rússia), Tchegem i la gorja del Djilki-Su, Urusbieh, la primera ascensió del mount Elbrús (a Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia), i el pas Nakhar (a Geòrgia). The Frosty Caucasus va ser republicat en edició facsímil per Adamant Media Corporation el Febrer de 2002 (ISBN 978-1402184468).

El títol del llibre és manllevat de l'obra teatral Ricard II de William Shakespeare[23]

O, who can hold a fire in his hand
By thinking on the frosty Caucasus?[24]

  • Grove, Florence Crauford; Simond, Charles (Pròleg). Van Cleemputte, Paul Adolphe (Prefaci). Le Caucase (pdf). Gallica Bibliothèque numérique de la Bibliothèque National de France (en fr). Paris: Plon, 1899, p. 32 pp. [Consulta: 8 gener 2012].  En aquesta edició les il·lustracions no són d'Edward Whymper.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grove, Florence Crauford; Whimper, Edward (il.lust). Ascent of Elbruz. The Frosty Caucasus: an account of a walk through part of the Range and of an ascent of Elbruz in the summer of 1874. Londres: Longmans, Green & Co, 1875, p. 341 pp.. 
  2. Grove, Florence Crauford; Whimper, Edward (il.lust). The Frosty Caucasus: an account of a walk through part of the Range and of an ascent of Elbruz in the summer of 1874. Londres: Longmans, Green & Co, 1875, p. 341 pp.. 
  3. 3,0 3,1 Whymper, Edward. «Appendix E - Table of ascents of the Matterhorn». A: Scrambles Amongst the Alps in the Years 1860-69 (http i pdf). 5a (en anglès). Londres: J. Murray, 1900, p. 425 [Consulta: 8 de gener de 2012]. 
  4. Mumm, A. L.. The Alpine Club Register, 1923–28, p. 3 vols.. 
  5. "Un cavaller viatger amb recursos independents"
  6. Hansen, Peter H. Founders of the Alpine Club (act. 1857–1863) a Oxford Dictionary of National Biography online (accès 6 de gener de 2008)
  7. «Dent d'Hérens». Camptocamp.org. [Consulta: 17 juny 2012].
  8. «Dent d'Hérens» (en anglès). Summitpost.com. [Consulta: 17 juny 2012].
  9. «Dent d'Hérens» (en anglès). The Fourthousanders of the Alps. Thomas Schabacher, Daniel Roth. [Consulta: 17 juny 2012].
  10. «Pointe Parrot» (en francès). Camptocamp.org. [Consulta: 17 juny 2012].
  11. «Parrotspitze» (en anglès). Summitpost.com. [Consulta: 17 juny 2012].
  12. «Parrotspitze» (en anglès). The Fourthousanders of the Alps. Thomas Schabacher, Daniel Roth. [Consulta: 17 juny 2012].
  13. «Zinalrothorn» (en francès). Camptocamp.org. [Consulta: 17 juny 2012].
  14. «Zinalrothorn» (en anglès). Summitpost.com. [Consulta: 17 juny 2012].
  15. «Zinalrothorn» (en anglès). The Fourthousanders of the Alps. Thomas Schabacher, Daniel Roth. [Consulta: 17 juny 2012].
  16. «Aiguille de Bionnassay» (en francès). Camptocamp.org. [Consulta: 17 juny 2012].
  17. «Aiguille de Bionnassay» (en anglès). Summitpost.com. [Consulta: 17 juny 2012].
  18. «Aiguille de Bionnassay» (en anglès). The Fourthousanders of the Alps. Thomas Schabacher, Daniel Roth. [Consulta: 17 juny 2012].
  19. El Mont Elbrús és un volcà extint que té dos cims, l'occidental o oest que té una altura de 5.624 msnm, i l'oriental o est de 5.621 msnm. El cim oriental fou assolit el 22 de juliol de 1829 per Killar Khashirov. Tot i això, considerant l'ascensió al punt més alt, el primer ascensionista fou F. C. Grove.
  20. «History of Elbrus Mountaineering» (en anglès). Mount Elbrus & Caucasus. [Consulta: 17 juny 2012].
  21. «Elbrús» (en francès). Camptocamp.org. [Consulta: 17 juny 2012].
  22. «Elbrús» (en anglès). Summitpost.com. [Consulta: 17 juny 2012].
  23. Ricard II, Acte I, Escena 3
  24. "Oh! Qui pot sostenir foc dins la ma, imaginant que és el gelat Caucas?"

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florence Crauford Grove