Florencio Caffaratti Chisalvo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFlorencio Caffaratti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFlorencio Caffaratti Chisalvo
3 de maig de 1915
El Trébol, Santa Fe, Argentina
Mort15 de setembre de 2001(2001-09-15) (als 86 anys)
Toluca de Lerdo, Mèxic
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1937 Modifica el valor a Wikidata –
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipInterior
Clubs juvenils
- Trebolense
Clubs professionals
Anys Equip
1936 Newell's Old Boys
1937-1939 Vélez Sársfield 49 (41)
1939 CA River Plate 14 (6)
1940-1943 CA Banfield 87 (36)
1943-1947 Club América 26+ (49)
1947-1949 FC Barcelona 15 (7)
1949-1950 San Sebastián
1950-1951 Club América
1951-1952 Real Club España
Equips entrenats
- Celaya FC
CD Veracruz
CF Atlante

Florencio Caffaratti Chisalvo (El Trébol, Santa Fe, 3 de maig de 1915[1] - Toluca de Lerdo, 15 de setembre de 2001) fou un futbolista argentí de la dècada de 1940.

Trajectòria[modifica]

Després de jugar a Newell's Old Boys (1936) fitxà pel Vélez Sársfield, club on començà a destacar, amb dues campanyes de somni (49 partits, 41 gols) entre 1937 i 1939.[2] A continuació ingressà al River Plate però no reeixí i aviat deixà el club per fitxar pel CA Banfield, on tornà a destacar durant tres temporades.[2][3] L'any 1943 marxà a Mèxic, país on acabà fixant la seva residència. Fou incorporat pel Club América on jugà quatre temporades a alt nivell.[2] La temporada 1943-44 fou anomenat jugador revelació del primer torneig professional mexicà.[2][4]

L'any 1949, recomanat per l'ex barcelonista Martí Ventolrà, que jugava a Mèxic, fitxà pel FC Barcelona, tot i que el jugador va haver d'acabar comprant la seva fitxa a l'Amèrica, per 10.000 pesos.[2] El desembre de 1947 va arribar a Barcelona, signant per cinc temporades amb el Barça.[2] A la Lliga 1947-48 només va jugar 6 partits i va fer 6 gols, mentre que a la 1948-49 en va jugar 9 amb 1 gol marcat.[2] Va guanyar les lligues d'ambdues temporades i també es va proclamar campió de la Copa Eva Duarte i la Copa Llatina de 1949.[2] No obstant, el 1949 decidí retornar a Mèxic tot i tenir contracte per tres anys més.[2] Allí encara jugà amb els club Real Club España, San Sebastián i América,[5] abans de retirar-se definitivament.[2][6]

Després de la seva carrera com a jugador Caffaratti va treballar com a entrenador a Mèxic i va dirigir el Celaya FC, amb el qual guanyà la temporada 1957-58 la Segona Divisió mexicana, ascendint a Primera. També va ser entrenador del CD Veracruz i CF Atlante.[2]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. Moltes fonts parlen erròniament de 1919 com a data de naixement. «Florencio, fútbol de autor». Diari Sport, 04-10-2013. [Consulta: 1r febrer 2015].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Florencio, fútbol de autor». Diari Sport, 04-10-2013. [Consulta: 1r febrer 2015].
  3. «FLORENCIO CAFFARATTI». BDFA. [Consulta: 1r febrer 2015].
  4. «FLORENCIO CAFFARATTI». realidadamericanista.com/salon-de-la-fama. [Consulta: 1r febrer 2015].
  5. «FOREIGN PLAYERS». RSSSF. [Consulta: 1r febrer 2015].
  6. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 

Enllaços externs[modifica]