Florencio García Goyena
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 27 octubre 1783  Tafalla (Navarra) | ||||||||||||||
| Mort | 3 juny 1855 (71 anys) Madrid | ||||||||||||||
 President del Consell de Ministres d'Espanya | |||||||||||||||
| 31 d'agost de 1847 – 4 d'octubre de 1847 | |||||||||||||||
| Ministre de Gràcia i Justícia | |||||||||||||||
| 3 de setembre de 1847 – 4 d'octubre de 1847 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Formació | Universitat de Salamanca | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||
| Ocupació | polític, jutge, advocat, jurista | ||||||||||||||
| Partit | Partit Moderat | ||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Florencio García Goyena (Tafalla, 27 d'octubre de 1783 - Madrid, 3 de juny de 1855) fou un jurista i polític navarrès, ministre i president de govern espanyol durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia[modifica]
Va cursar els seus estudis de dret a les Universitats de Madrid i Salamanca. En 1823 es va exiliar a França per les seves idees liberals, tornant a la mort de rei Ferran VII d'Espanya.
Va ocupar els càrrecs de síndic-consultor de les Corts i Diputació Foral de Navarra, fiscal criminal a Burgos, corregidor de Guipúscoa, governador civil de Granada i Saragossa[1] regent de les audiències de València i Burgos en 1836, magistrat i president de la Sala d'Índies del Tribunal Suprem, formà part de la Comissió de Codificació amb Joaquín Pacheco en el gabinet de Joaquín María López López en 1843 i ministre de justícia i president del Govern entre setembre i octubre de 1847.[2]
Incorporat aviat a la Comissió General de Codificació, a partir de 1846 va participar decisivament en l'elaboració del projecte de Codi Civil d'Espanya de 1851, tenint per base el Codi Civil Francès, passant a la posteritat com el seu principal redactor. En 1845 fou nomenat senador vitalici.[3]
Admirador, en matèria penal, del jurista britànic Sir William Blackstone i de l'escola penal anglesa, excepte en el referent a la institució del Jurat, i poc inclinat a les idees de Cesare Beccaria en l'extrem d'aplicació de la pena màxima, va posar fre als drets forals, i va introduir l'habeas corpus en la legislació espanyola.[4]
Obres[modifica]
- Código criminal español según las leyes y prácticas vigentes (1843)
- Concordancias, motivos y comentarios al Código Civil español (1852).[2]
Referències[modifica]
- ↑ Sánchez Lecha, Alicia. Los presidentes de la Diputación Provincial de Zaragoza (1813-1999). Diputación Provincial de Zaragoza, 1999, p. 216. ISBN 84-89721-58-0.
- ↑ 2,0 2,1 Gobierno de España. «Florencio García Goyena». La Moncloa. Relación histórica de Presidentes del Consejo de Ministros y del Gobierno. Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 17 setembre 2013].
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Florencio García Goyena a xtec.es
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez |
President del Consell de Ministres d'Espanya 31 d'agost de 1847 - 4 d'octubre de 1847 |
Succeït per: Ramón María Narváez y Campos |
| Precedit per: Florencio Rodríguez Vaamonde |
Ministre de Gràcia i Justícia (setembre-octubre) 1847 |
Succeït per: Lorenzo Arrazola García |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}