Flors de Bach

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Flors de Bach és el nom genèric d'un producte elaborat a partir de la decocció de flors en aigua. El preparat conté una quantitat molt petita del material floral, extremadament diluïda en una solució 50:50 de brandi i aigua. Aquests preparats van ser desenvolupats el 1930 per Edward Bach amb la intenció de tractar sentiments i emocions no volgudes pels pacients.[1] La seva popularitat s'associa a l'auge de les doctrines New Age dels anys 90.

Els estudis clínics indiquen que les flors de Bach no són un tractament eficaç més enllà de l'efecte placebo.[2][3]Els seus seguidors en basen la suposada efectivitat en la memòria de l'aigua.

Ús[modifica | modifica el codi]

Segons els seus seguidors, les flors de Bach es podrien usar per tractar set tipus d'estats negatius: la por, la incertesa, l'evasió del present, la solitud, la hipersensibilitat, la tristesa o desesperació i la preocupació excessiva pels altres. Aquests estats tindrien diferents aspectes, per tant al costat del tractament bàsic es podria usar una barreja d'essències.

Les plantes usades són les següents (seguit del que els seus seguidors creuen que ajuda a combatre):

  • Agrimonia: els pensaments negatius ocults sota una cara d'alegria
  • Àlber: por al desconegut
  • Faig: intolerància
  • Cantaurium: incapacitat per dir no
  • Ceratostigma: inseguretat
  • Cirerer: por als propis pensaments
  • Castanyer: incapacitat d'aprendre dels propis errors
  • Chichorium: gelosia i amor possessiu
  • Clematis: incapacitat per preparar el futur en el present
  • Pomer: autoodi
  • Om: sensació de tenir massa responsabilitats
  • Genciana: desànim
  • Gorse: desesperació
  • Calluna: egocentrisme
  • Ilex: odi i enveja
  • Lonicera: viure en el passat
  • Carpí: mandra vital
  • Impatiens: impaciència
  • Làrix: baixa autoestima
  • Mimosa: pors concretes
  • Mostassa: malenconia
  • Roure: incapacitat per descansar
  • Olivera: cansament excessiu
  • Pi: culpabilitat
  • Aesculus: patiment excessiu pels éssers estimats
  • Helianthemum: terror
  • Rock Water: repressió
  • Scleranthus: incapacitat de prendre decisions
  • Ornithogalum: trauma
  • Berbena: inestabilitat emocional
  • Vinya: desig de dominar els altres
  • Juglans: prevenció de canvis negatius
  • Violeta: orgull
  • Taronger: pensaments no desitjats
  • Avena: incertesa
  • Rosa: apatia
  • Salze: autocompassió i ressentiment

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vohra, D. S.. Health Harmony. Bach flower remedies: a comprehensive study, 2002. 
  2. Thaler, K; Chapman, A; Langley, T; Gartlehner, G. «Bach Flower Remedies for psychological problems and pain: a systematic review». BMC Complement Altern Med, 9, 26 May 2009, pàg. 16. DOI: 10.1186/1472-6882-9-16.
  3. Ernst, E. «"Flower remedies": a systematic review of the clinical evidence». Wiener Klinische Wochenschrift, 114, 23–24, 2002, pàg. 963–966.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Llibres de Bach i seguidors[modifica | modifica el codi]

  • Edward Bach. La curación por las flores. EDAF, Madrid, 1982.
  • Edward Bach. Bach por Bach - Obras completas: escritos florales, 4ª Ediciones Continente, Buenos Aires, 1998. (Introducción, compilación y traducción de Espeche & Grecco) ISBN 950-754-046-6.
  • Mechthild Scheffer. Las Flores de Bach, Preguntas y Respuestas. Barcelona, 2003 Urano. ISBN 84-7953-075-8
  • Frieferike Maschmann de Ringe. El ramo de Flores de Bach. Buenos Aires, 2005, Kier. ISBN 950-17-1266-4
  • Toni Olives. Baobab. El Principito y las Flores de Bach. Madrid, 2010 Bubok. ISBN 978-84-9916-777-0