Flors de Bach
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Flors de Bach}}--~~~~ |
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
Les flors de Bach són una teràpia basada en els ensenyaments de l'homeòpata Edward Bach per tractar sentiments i emocions no volgudes pels pacients a base de preparats naturals. Els seus detractors ho consideren una pseudociència i que la seva suposada eficàcia en realitat és deguda a l'efecte placebo.[1] Tot i que els escrits de Bach daten el 1930, la seva popularitat s'associa a l'auge de les doctrines New Age dels anys 90.
Les flors s'assequen al sol o es posen a bullir fins obtenir un líquid que s'administra en dosis molt petites però freqüents durant un període variable fins assolir l'efecte desitjat. Part de l'eficàcia del tractament es pot explicar per la introspecció que fa el pacient per identificar el sentiment negatiu (per prendre un remei o un altre).
El tractament[modifica]
S'usa per tractar set tipus d'estats negatius: la por, la incertesa, l'evasió del present, la solitud, la hipersensibilitat, la tristesa o desesperació i la preocupació excessiva pels altres. Aquests estats tenen diferents aspectes, per tant al costat del tractament bàsic es pot usar una barreja d'essències.
Les plantes usades són les següents (al costat el que ajuden a combatre):
- Agrimonia: els pensaments negatius ocults sota una cara d'alegria
- Àlber: por al desconegut
- Faig: intolerància
- Cantaurium: incapacitat per dir no
- Ceratostigma: inseguretat
- Cirerer: por als propis pensaments
- Castanyer: incapacitat d'aprendre dels propis errors
- Chichorium: gelosia i amor possessiu
- Clematis: incapacitat per preparar el futur en el present
- Pomer: autoodi
- Om: sensació de tenir massa responsabilitats
- Genciana: desànim
- Gorse: desesperació
- Calluna: egocentrisme
- Ilex: odi i enveja
- Lonicera: viure en el passat
- Carpí: mandra vital
- Impatiens: impaciència
- Làrix: baixa autoestima
- Mimosa: pors concretes
- Mostassa: malenconia
- Roure: incapacitat per descansar
- Olivera: cansament excessiu
- Pi: culpabilitat
- Aesculus: patiment excessiu pels éssers estimats
- Helianthemum: terror
- Rock Water: repressió
- Scleranthus: incapacitat de prendre decisions
- Ornithogalum: trauma
- Berbena: inestabilitat emocional
- Vinya: desig de dominar els altres
- Juglans: prevenció de canvis negatius
- Violeta: orgull
- Taronger: pensaments no desitjats
- Avena: incertesa
- Rosa: apatia
- Salze: autocompassió i ressentiment
Referències[modifica]
- ↑ Master, Farokh J. Bach Flower Remedies for Everyone (en anglès). B. Jain Publishers, 2002, p.6. ISBN 8170213037.
Llibres de Bach i seguidors[modifica]
- Edward Bach. La curación por las flores. EDAF, Madrid, 1982.
- Edward Bach. Bach por Bach - Obras completas: escritos florales, 4ª Ediciones Continente, Buenos Aires, 1998. (Introducción, compilación y traducción de Espeche & Grecco) ISBN 950-754-046-6.
- Mechthild Scheffer. Las Flores de Bach, Preguntas y Respuestas. Barcelona, 2003 Urano. ISBN 84-7953-075-8
- Frieferike Maschmann de Ringe. El ramo de Flores de Bach. Buenos Aires, 2005, Kier. ISBN 950-17-1266-4
- Toni Olives. Baobab. El Principito y las Flores de Bach. Madrid, 2010 Bubok. ISBN 978-84-9916-777-0
