Flors de cova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Flor de guix de Tunísia

Les flors de cova són un tipus d'espeleotema que recorda les flors, amb cristalls que adopten formes semblants a pètals que irradien des d'un punt central. Els pètals són dipòsits de cristalls fibrosos o prismàtics que creixen en una orientació paral·lela. En general, són de minerals dels sulfats, com el guix (sulfat de calci) o l'epsomita (sulfat de magnesi), però també se'n poden formar a partir d'halita (clorur de sodi), o d'altres menys freqüents a les coves. Les flors creixen des de la base, i no de la punta com ho fan les estalactites. Sovint, desplacen una porció de la paret a mesura que creixen, formant una crosta a l'extrem de la flor. Les flors es formen en llocs relativament secs, sense que hi hagi degoteig d'aigua. Són el resultat de l'alimentació local de les dissolucions a través de porus de la roca, sota la pressió capil·lar. A causa dels canvis en la velocitat de flux, els pètals de la flor tendeixen a corbar-se, igual que les helictites.[1][2]

Referències[modifica]

  1. Bewley, D.; Bunnell, D. «Gypsum flowers». The Virtual Cave. [Consulta: 13 febrer 2015].
  2. Merino, A «Algunos espeleotemas poco habituales hallados en la Cova des Pas de Vallgornera. Nuevas observaciones». ENDINS. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears [Mallorca], 31, 2007, pàg. 111-116.