Fluorocarboni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alguns fluorocarbonis importants:
A: fluorometà
B: isoflurà
C: un CFC
D: un HFC
E: àcid tríflic
F: tefló
G: PFOS
H: fluorouracil
I: Prozac

Els fluorocarbonis són compostos químics que contenen enllaços químics de carboni-fluor. La relativament baixa reactivitat i alta polaritat de l'enllaç carboni-fluor els dóna característiques úniques. Els fluorocarbonis tendeixen a trencar-se molt lentament en el medi ambient i per tant molts es consideren contaminants orgànics persistents. Molts fluorocarbonis comercialmente útils també contenen hidrogen, clor i brom.

Classes de fluorocarbonis[modifica | modifica el codi]

Clorofluorocarbonis i hidrofluorocarbonis[modifica | modifica el codi]

Els clorofluorocarbonis (CFCs) són fluorocarbonis que també contenen àtoms de clor. Van ser usats en la indústria com a refrigerants, propelents i disolvents de neteja però actualment gairebé estan prohibits del tot per atacar l'ozó.

Els hidrofluorocarbonis (HFCs) són hidrocarbonis amb alguns àtoms d'hidrogen reemplaçats per fluor. No ataquen l'ozó.

Fluoropolímers[modifica | modifica el codi]

L'exemple més conegut és el tefló, són resistents i químicament inerts i elèctricament aïllants. Altres són el fluorur de polivinil ([CH2CF2]n) i el policlorotrifluoroetilè ([CFClCF2]n, abreujat como PCTFE o Kel-F).

Usos[modifica | modifica el codi]

Es fan servir principalment com anestèsics, refrigerants, propelents i dissolvents

Referències[modifica | modifica el codi]