Fluorocrom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una nucli d'un limfòcit marcat amb diversos fluorocroms: DAPI (blau, tenyeix l'ADN, i seqüències específiques de dos parells de cromosomes, en verd i vermell (FISH).

Un fluorocrom o fluoròfor, per analogia amb els cromòfors, és un component d'una molècula que fa que aquesta sigui fluorescent. És un grup funcional de la molècula que absorbirà energia d'una longitud d'ona específica i la tornarà a emetre en una altra determinada de major longitud d'ona (és a dir, amb menor energia). La quantitat d'energia emesa i la seva longitud d'ona depenen tant del propi fluorócromocomo del seu ambient químic.

Aquesta tecnologia és particularment important en el camp de la bioquímica i dels estudis sobre proteïnes, per exemple en immunofluorescència i immunohistoquímica, o en l'anàlisi d'ADN, mitjançant la tècnica de PCR en temps real.

El isotiocianat de fluoresceïna, un derivat reactiu de la fluoresceïna ha sigut un dels fluorocroms que més habitualment s'han unit químicament a altres molècules no fluorescents per a generar noves molècules fluorescents per a les més diverses aplicacions. Altres fluorocroms que han estat comunes al llarg de la història són els derivats de la rodamina, cumarina i cianina. La nova generació de fluorocroms com el Alexa Fluor o els DyLight Fluor són generalment més fotoestabilitat, brillants i menys sensibles al pH que altres colorants estàndard d'excitació i emissió comparable.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]