Fluorur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fluorur de calci

Un fluorur F- és la forma iònica del fluor. Es tracta d'un àtom de fluor que ha guanyat un electró per a tenir una capa saturada. En tant que element halogen, el fluor forma un ió monovalent. Porta una càrrega negativa: és un anió. El fluorur forma un compost binari amb un altre element o radical. L'ió fluorur és un reductor extremadament feble, els seus electrons estan fortament lligats amb un potencial redox de 2,87 V al nucli. És també el més petit anió cosa que explica la seva elevada capacitat de fixació i de recombinació a diverses molècules (com les que fan les dents i l'os) i en gran part la seva toxicitat.

En química inorgànica els fluorurs són les sals de l'àcid fluorhídric (HF) tenint com anió el F-.


Fluorurs generals[modifica | modifica el codi]

Els fluorurs acostumen a ser compostos incolors (si no estan units a un grup amb color). Els fluorurs dels metalls alcalins són solubles en aigua i higroscòpics, els fluorurs dels elements alcalinoterris, especialment del calci i del bari són poc solubles. El fluorur de calci es troba a la natura en forma de fluorita (d'aquest mineral reben el nom el fluor i els fluorurs). El difluorur d'oxigen (OF2) és l'únic compost amb l'oxigen en estat d'oxidació +2.

Pel fet que el fluorur no pot ser oxidat per altres elements o compostos al fluor elemental els fluorurs poden estabilitzar els números d'oxidació més alts dels elements.

Els compostos fluorurs exterminen tots els microorganismes del sistema digestiu. A llarg termini poden causar problemes digestius i determinats problemes en el còlon.

Fluorurs de síntesi[modifica | modifica el codi]

Es poden obtenir a partir de la base corresponent i àcid clorhídric. Així es pot obtenir el fluorur sòdic a partir de la sosa càustica:

NaOH + HF → NaF + H2O

També es pot recórrer al bescanvi de l'anió partint d'altres sals. La reacció a partir dels elements és generalment molt violenta.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

En l'àmbit familiar els fluorurs inorgànics es troben sobretot en els productes per a la higiene dental. S'aplica per a que al bescanviar-se amb grups hidròxid de l'esmalt dental faci les dents més resistent enfront dels atacs de càries. S'aplica com fluorur sòdic, fluorofosfats o fluoroamines en les formulacions del dentifrici. En alguns països s'afegeix fluorur a l'aigua potable per a afavorir la salut dental.

L'hexafluorur de sofre (SF6) és un gas molt pesat i s'ha fet servir per omplir les pilotes de tennis.

En aplicacions industrials el fluorur de calci fa més fluides les escòries.

  • El bifluorur d'amoni (NH4HF2) es fa servir en el tractament de les superfícies de vidre per a fer-les opaques.
  • La criolita (Na3AlF6) es fa servir com electròlit en l'obtenció de l'alumini.
  • Donat que del fluor nomé hi ha un isòtop estable, els fluorurs separen elements com urani 235U del 238U.
  • Alguns fluorurs com el trifluorur de bor (BF3) són àcid de Lewis forts i s'usen com a tals i com a catalitzadors.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

El mètode clàssic per a determinar fluorurs és amb àcid sulfúric concentrat amb alliberament d'àcid fluorhídric que ataca el vidre, transformant el silicat en tetrafluorur de silici, una substància volàtil. Per la corrosió de la superfície no és mullada ni per l'aigua ni per l'àcid una gota d'aigua apropada a la mostra en aquestes condicions s'enterboleix, car el tetrafluorur de silici queda hidrolitzat i el quars generat precipita:

SiF4 + 2 H2O → SiO2 + 4 HF

Toxicologia[modifica | modifica el codi]

Es consideren contaminants atmosfèrics, car, a més de ser molt corrosius en atmosferes humides, tenen una gran activitat fisiològica i en concentracions altes són tòxics. La raó es, d'una banda, la precipitació del calci en forma del fluorur de calci i, per l'altra que pot formar complexos amb els centres metàl·lics d'uns enzims.

Els fluorurs s'emmagatzemen sobretot als ossos dels organismes joves i poden produir una disminució d'hemoglobina als nens. En les vaques (els fluorurs s'acumulen també molt a l'herba) produeixen una inflamació tan dolorosa a les articulacions que l'animal gairebé no es pot moure per a menjar.

Els fluorurs orgànics[modifica | modifica el codi]

Els fluorurs orgànics són compostos que contenen el fluor unit a un àtom de carboni. Acostumen a ser substàncies incolores i inerts front a moltes reaccions, degut a l'alta energia de l'enllaç C-F. Només en alguns fluorurs activats el fluor pot ser desplaçat en un atac nucleòfil.

El fluorur orgànic més conegut és el tefló (el politetrafluoretilè), una substància plàstica d'alta resistència química i tèrmica. En la farmacologia la introducció d'un fluorur sovint augmenta la vida útil d'un medicament en el metabolisme del pacient ja que no pot ésser eliminat pels enzims del cos.

Els fluorurs orgànics s'acostumen a generar per bescanvi d'altres halurs amb fluorurs inorgànics dissolts en dissolvents orgànics. També s'han desenvolupat tècniques d'electròlisi per a la síntesi de compostos perfluorats.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]