Foc
De Viquipèdia
 |
altres significats de foc vegeu Foc (desambiguació). |
El foc és la combustió del materials (generalment amb contingut de carboni) per oxidació.
Taula de continguts |
[edita] Fonament químic
Anomenem foc al resultat d'un procés molt exotèrmic d'oxidació. Usualment, un compost orgànic, com el paper, la fusta, els plàstics, gasos d'hidrocarburs, la gasolina..., susceptible d'oxidació i en contacte amb una substància oxidant (l'oxigen de l'aire), només necessita una energia d'activació, també coneguda com temperatura d'ignició, que pot venir a través d'una espurna o una altra flama, per a inflamar-se. Una vegada comença la reacció d'oxidació, el calor desprès per la reacció serveix per a mantenir-lo en marxa.
Els productes de l'oxidació (principalment vapor d'aigua i diòxid de carboni), a alta temperatura pel calor després per la reacció, emeten llum visible: açò són les flames (gasos incandescents).
La composició dels gasos que es desprenen determina el color de la flama. Així, són roges, ataronjades o grogues en el cas de paper i fusta; o blaves en el cas de molts gasos d'hidrocarburs, com els usats domèsticament, però poden ser de colors més exòtics si cremen elements metàl·lics. Igualment, el color es veu afectat per la temperatura del foc: és vermella a partir dels 525 ºC, passant a taronja als 1100ºC i al blanc a partir dels 1300 ºC.
[edita] Influència històrica
El foc ha fascinat la civilització durant segles. Al voltant seu i gràcies a la seva escalfor han viscut centenars de generacions. L'home ha sabut usar la força destructiva del foc en el seu profit, per a extraure l'energia dels materials que li proporcionava la natura o poder modelar-los al seu gust. Si bé és la mà la ferramenta principal de l'home, també el foc ha participat potser al mateix nivell en la responsabilitat de la construcció de l'actual civilització. Tanmateix, també és destacable la seua utilització al llarg de la història amb fins bèl·lics i destructius.
El foc també ha tingut un ús festiu i commemoratiu, especialment després de l'ús de la pólvora per als focs d'artifici i els coets.
El foc és un dels quatre elements primordials per als antics (amb l'aigua, la terra i l'aire). El seu origen ocupa el lloc central de molts mites, entre els que destaca el de Prometeu, que el va robar als déus per donar-lo als homes (cosa per la qual va ser severament castigat).
Per a moltes religions té un caràcter sagrat, tant perquè destrueix i elimina els cossos (alliberant l'ànima), com perquè el seu fum puja cap al cel. A més intervé en nombrosos sacrificis. Com a símbol de llum es relaciona amb la divinitat, especialment al zoroastrisme.
Al cristianisme és un símbol de l'Esperit Sant i el component principal de l'infern. Ja a l'Antic Testament Déu es va aparèixer una vegada sota la forma d'esbarzer inflamat i el llamp es considera sovint un emissari seu. El foc té un caràcter central en les fogueres per cremar els acusats d'heretgia o de bruixeria.
Al judaisme el foc crema tot el sàbat i recorda el foc del Temple.
En un altre camp, se'l relaciona amb l'au fènix, símbol de ressurrecció. És un símbol natural del sol i el volcà.
[edita] Perills
El foc comporta una sèrie de perills, el primer i més evident és cremar-te;
En l'apartat de psicologia tenim la piromania la qual és podria definir com una malaltia en la qual una persona sent la necessitat de cremar alguna cosa i com més gros sigui el foc millor (per ell). Això ha comportat incendis forestals provocats els quals són un delicte i per això es un perill.
Però a part d'aquest també d'altres com la intoxicació per inhalació de fum. La calor que comporta que es cali foc fa que l'aigua ambiental també es barregi amb el fum i costi mes respirar. Quan s'encèn foc en els baixos d'un edifici el fum es comporta de les seguents maneres:
 El fum al cap d'un moment d'encendre's el foc i amb l'entrada de l'edifici barrada |
 El fum es propaga per l'edifici ja que té l'entrada oberta però no s'escampa perquè té una sortida |
 El fum envaeïx tot l'edifici perquè té entrada i no té sortida |
[edita] Incendi
Un incendi és una ocurrència de foc no controlada que pot cremar una cosa que no està destinada a cremar-se. Pot afectar estructures i a éssers vius. L'exposició a un incendi pot produir la mort, generalment per inhalació de fum o per esvaniment produït per la intoxicació i posteriorment cremades greus.
Per tal que s'iniciï un foc és necessari que es donin conjuntament aquests tres factors: combustible, comburent i calor o energia d'activació.
Els incendis en els edificis poden començar amb errors en les instal·lacions elèctriques o de combustió, com les calderes, fuites d'combustible, accidents a la cuina, nens jugant amb encenedors o llumins, o accidents que impliquen altres fonts de foc, com espelmes i cigarretes. El foc es pot propagar ràpidament a altres estructures, especialment aquelles en què no es compleixen les normes bàsiques de seguretat. Per això, molts municipis ofereixen serveis de bombers per extingir els possibles incendis ràpidament.
Les normatives sobre Protecció d'Incendis classifiquen el risc que presenta cada tipus d'edifici segons les seves característiques, per adequar els mitjans de prevenció.
El risc atén a tres factors:
- Ocupació: major o menor quantitat de gent i coneixement que tenen els ocupants de l'edifici.
- Continent: atén els materials amb què està construït l'edifici, més o menys inflamables, així com a la disposició constructiva, especialment l'alçada que, si és gran, dificulta tant l'evacuació com l'extinció.
- Contingut: matèries més o menys inflamables.
Segons aquests factors, el risc es classifica en Lleuger, Ordinari i Extraordinari.
[edita] Classes de foc
A l'efecte de conèixer la perillositat dels materials en cas d'incendi i de l'agent extintor seguiu les instruccions:
extintors, aigua, trucar als bombers, mantenir la calma, no respirar i no es mogui del lloc on es ubica. A Europa i Austràlia els incendis es classifiquen en 6 grups:
- Classe A: incendis que impliquen sòlids inflamables que deixen brases, com la fusta, teixits, goma, paper, i alguns tipus de plàstics.
- Classe B: incendis que impliquen líquids inflamables o sòlids licuables, com el petroli o la benzina, olis, pintura, algunes ceres i plàstics.
- Classe C: incendis que impliquen gasos inflamables, com el gas natural, el hidrogen, el propà o el butà.
- 'Classe D': incendis que impliquen metalls combustibles, com el sodi, el magnesi, el potassi o molts altres quan estan reduïts a encenalls molt fins.
- Risc d'electrocució (antigament coneguda com Classe E): incendis que impliquen qualsevol dels materials de les Classes A i B, però amb la introducció de electrodomèstics, cablejat, o qualsevol altre objecte amb tensió elèctrica, en la proximitat del foc, on existeix un risc de electrocució si s'empren agents extintors conductors de l'electricitat.
- 'Classe K': incendis que impliquen greixos i olis de cuina. Les altes temperatures dels olis en un incendi excedeix amb molt les d'altres líquids inflamables, fent inefectives els agents d'extinció normals (a Espanya aquesta classe s'inclou en la B).
A Estats Units els incendis es classifiquen en quatre grups: A, B, C i D.
- Classe A: incendis que impliquen fusta, teixits, goma, paper i alguns tipus de plàstic.
- Classe B: incendis que impliquen benzina, olis, pintura, gasos i líquids inflamables i lubricants.
- Classe C: incendis que impliquen qualsevol dels materials de la Classes A i B, però amb la introducció d'electrodomèstics, cablejat o qualsevol altre objecte que rep energia elèctrica, a prop del foc .
- Classe D: incendis que impliquen metalls combustibles, com el sodi, el magnesi o el potassi o altres que poden entrar en ignició quan es redueixen a llimadures molt fines.
A vegades sol afegir un cinquè grup, la 'Classe K'. Es refereix als incendis que impliquen grans quantitats de lubricants o olis. Encara que, per definició, la Classe K és una subclasse de la classe B, les característiques especials d'aquests tipus d'incendis es consideren prou importants per ser reconeguts en una classe a part.
[edita] Incendi forestal
Un incendi forestal és un tipus d'incendi caracteritzat per produir-se i desenvolupar-se principalment en zones naturals amb vegetació abundant.
Si bé les causes immediates que donen lloc als incendis forestals poden ser molt variades, en tots ells es donen els mateixos pressupostos, és a dir, l'existència de grans masses de vegetació en concurrència amb períodes més o menys prolongats de sequera .
La calor solar provoca deshidratació a les plantes, que recuperen l'aigua perduda del substrat. No obstant això, quan la humitat del terreny descendeix a un nivell inferior al 30% les plantes són incapaces d'obtenir aigua del sòl, amb el que es van assecant a poc a poc. Aquest procés provoca l'emissió a la atmosfera de etilè, un compost químic present a la vegetació i altament combustible. Té lloc llavors un doble fenomen: tant les plantes com l'aire que les envolta es tornen fàcilment inflamables, amb la qual cosa el risc d'incendi es multiplica. I si a aquestes condicions s'hi suma l'existència de períodes d'altes temperatures i vents forts o moderats, la possibilitat que una simple espurna provoqui un incendi es torna significativa.
[edita] Vegeu també
| Fonts de Llum: | ||
|---|---|---|
|
Fonts lluminoses naturals: |
Sol | Bioluminescència | Objectes celests | Llamp |
|
|
Fonts lluminoses basades en la combustió: |
Candeles | Foc | Il·luminació de gas | Làmpades de querosè | Quinqués | Làmpades Davy |
|
|
Fonts lluminoses elèctriques: |
Làmpades d'arc | Bombeta d'incandescència | Làmpades de descàrrega (Làmpades fluorescents) | Làmpades halògena |
|
|
Fonts lluminoses de descàrrega d'alta intensitat: |
Làmpades de HMI | Làmpades de vapor de mercuri | Làmpades d'halur de metall | Làmpades de vapor de sodi | Làmpades d'arc de xenó |
|
|
Altres fonts lluminoses elèctriques: |
Làmpades electroluminescents | Il·luminació inductiva | LED | Neó i làmpades d'argó | Làmpada de sofre | Flaixos de xenó |
|
