Fokker F.VII

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fokker F.VII
Ad Astra Aero - Fokker F-VII-B 3-m (CH190).jpg
Imatge d'un Fokker F.VIIb/3m, fabricat per Astra
Tipus transport
Fabricant NV-Koninklijke Nederlanse Fokker Vliegtuigenfabriek
Atlantic Aircraft Corporation[1]
Dissenyat per Walter Rethel – Anthony Fokker
Primer vol 1 de febrer de 1924[2]
Introduït 1924 KLM
Retirat 1941
Estat Finlàndia ( Creu Roja )
Usuaris Països Baixos Holanda KLM
Alemanya Alemanya
Bèlgica Bèlgica
Croàcia Croàcia
Espanya Espanya
Estats Units Estats Units
Finlàndia Finlàndia
França França
Hongria Hongria
Iugoslàvia Iugoslàvia
Polònia Polònia
Portugal Portugal
the Second Spanish Republic Segona República Espanyola
Suïssa Suïssa
Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Producció Principalment HolandaEstats Units
Construïts uns 115
Variants 18

El Fokker F.VII va ser un dels avions de passatgers més utilitzats en les línies aèries d'Europa i els Estats Units durant els anys 1920 i 1930. La seva bona capacitat de passatgers, per l'època, de 10 places va fer créixer l'ús de l'aviació civil.[3]

També fou utilitzat durant la Guerra civil espanyola, inicialment com a part de les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE). Després alguns dels aparells foren capturats pel bàndol rebel que el van fer servir pel pont aeri junt amb els Junkers Ju 52.

Història[modifica | modifica el codi]

Durant la Primera Guerra Mundial el dissenyador holandès Fokker va treballar àrduament pels alemanys. Un cop acabada la guerra retornà a Holanda per dedicar-se plenament a la fabricació de avions de passatgers.[4] Aquest fabricant amb l'enginyer Walter Rethel va dissenyar l'avió monomotor de transport Fokker F.VII. Comptava amb un motor Packard Liberty de 12 cilindres en V, que donava 420 CV. El primer aparell, denominat F.VIIa, va fer el seu primer vol el 14 de març de 1924.

Anthony Fokker l'hi va afegir dos motors més per competir en la cursa d'avions organitzada per Henry Ford anomenada Ford Reliability Tour. També va crear als Estats Units l'empresa subsidiària Atlantic Aircraft Corporetion, per atendre les comandes d'aquest mercat.Al retornar a Amsterdam va ordenar l'inici de la producció del model de trimotor.

Era un avió esvelt de fabricació mixta en fusta i metall. El fuselatge constava de llarguers principals i quadernes d'acer, folrades de tela i contraplacat.[5] L'ala era de configuració alta i construcció de fusta recoberta de tela. En els models trimotors, hi penjaven dues góndoles que suportaven els motors en estrella, d'aquí també sortien els amortidors de les dues rodes del tren d'aterratge. Aquest era de tipus fix, amb riostes articulades al fuselatge. Els seients de passatgers eren de vímet, per augmentar el confort i lleugeresa dels mateixos, i estaven distribuïts en dues fileres a cada banda del aparell, tots amb visió a les finestres de l'aeronau.

Fets Històrics[modifica | modifica el codi]

  • 9 de maig de 1926 Vol al Pol Nord a bord del avió batejat com Josephine Ford tripulat per Richard Bird i Floyd Bennett. Aquest avió esta exposat actualment en el museu Henry Ford Museum[6]
  • 15 de juny de 1927, el milionari dels Estats Units W. Van Lear Black lloga a la KLM un avió per anar de Amsterdam fins Batàvia (actual Jakarta, Indonèsia), sota el comandament del capità G. J. Geysendorfer el avió va fer entre l'anada i la tornada més de 30.100 Km, creant-se axis el primer vol Charter. Va retornar a Amsterdam el 23 de juliol.
  • El 29 de juny de 1927 surt dels camps de Roosevelt cap a París l'avió America carregat d'aparells científics i amb 4 tripulants, el comandant Richard E. Bird, els pilots Bert Acosta i Bernt Balchen i per últim Lieutenant George O. Noville. Que després de envolar-se amb un temps magnífic van tenir una travessia horrible, ja que es va avariar la radio i el compàs de navegació. Van aterrar al mar just unes 300 iardes de Normandia, per manca de combustible
  • De 1 al 7 de gener de 1929 el Question Mark estableix el rècord de permanència en el aire, al volar durant 151 hores sobre Los Angeles, fent servir per primer cop el abastiment de combustible en vol, preconitzat per Smith i Richter en 1923.
  • 1929 altra vegada Richard E. Bird munta una expedició, aquesta vegada al Antàrtic per fer el Pol Sud, que des de les expedicions de Roald Amundsen i Robert Falcon Scott ja feia 11 anys que no es visitava, amb 80 homes unes desenes de gossos i tres avions, un d'ells el fokker Pol Sud, que es va perdre en una tempesta de vent, van arribar al Pol Sud el 29 de novembre de 1929.
  • 1931 Mort en estavellar-se un fokker en el que viatjava el famós entrenador de futbol americà Knut Rockne. Després es va veure que l'accident es va produir per que s'havia podrit la fusta del ala.

Dades Tècniques (Fokker F.VIIa)[modifica | modifica el codi]

  • Llargada : 14,35 metres
  • Amplada : 19,30 metres
  • Alçaria : 3,90 metres
  • Pes en buit : 1.950 Kilograms, Pes a l'envol : 3.650 kilograms
  • Velocitat màxima : 185 Km/h, Velocitat de creuer : 155 Km/h
  • Sostre de vol : 2.600 metres, Autonomia : 1.160 kilòmetres
  • Tripulació : 2 pilots, Capacitat : 10 passatgers[8]
  • Armament : fins 250 Kg de bombes als costats del fuselatge

Teatres d'operacions[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

Segons les fonts consultades, en espanya hi havia uns 15 avions, 5 en LAPE (Líneas Aereas Postales Españolas),[9] i 10 militars 4 a Larache i 6 a Getafe no tots operatius. Els revoltats fan servir per el pont aeri 1 de Larache i 2 capturats a Tablada (Sevilla) junt amb els Dornier Do J "Wall" de Melilla i els dos Junkers Ju 52 donats per el govern alemany. Per la seva banda el govern republicà féu servir els avions postals per missions de transport, i amb arnesos als laterals del fuselatge, els va preparar com a bombarders.[10] Posteriorment hi han vendes de material sobrant per part de CIDNA (1 aparell als republicans) i KLM (2 aparells als revoltats).

Tots els aparells republicans es perden per manca de peces de recanvi o en accidents d'aterratge, no més un abatut, mentre que en el bàndol revoltat 2 es perden al ser abatuts, 2 més en accidents d'aterratge i la resta es fan servir com escola de tripulants i observadors a Tablada (Sevilla).

Holanda[modifica | modifica el codi]

La KLM el va utilitzar per el primer, i posteriors, vol d'Amsterdam a Batàvia (actual Jakarta, Indonèsia) l'1 d'octubre de 1924, quedant establerta una línia aèria de les més llargues per la seva època, axó va durar fins el esclat de la segona guerra.[11] De fet es va utilitzar molt per els vols a les colònies holandeses i entre elles.[12]

Altres Teatres d'Operacions[modifica | modifica el codi]

  • Alemanya a la Det Danske Luftfartselskap hi van operar tres avions F.VIIa.
  • Bèlgica SABENA va operar amb 28 avions.
  • Croàcia Zrakoplovstvo Nezavisne Države Hrvatske. Aparells militars.
  • Estats Units a part de ser el major productor, La American Airways que després seria la la American Airlines, la TWA i la Pan Am, junt amb les forces armades d'aquest país utilitzaven aquest avió.
  • França A CIDNA (Compagnie Internationale de Navigation Aériene) i havien set aparells, i les línies aèries Star Airlines (actualment XL Airways France) operaven amb 1 aparell.
  • Hongria Les línies aèries Malet (actualment MALÉV) operaven amb 2 avions F.VIIa.
  • Iugoslàvia Les Reials Forces Aèries Iugoslaves, operaven amb aparells militars.
  • Polònia Les línies Aero van operar un aparell durant un curt període del 1928, que després en el 1 de gener de 1929 va ser traspassat a la línia Poskie Linie Lotnicze LOT i en aquesta línia aèria van operar 6 F.VIIa i 13 F.VIIb/3m entre 1929 i 1939.
  • Portugal La Aero Portuguesa operava amb 1 F.VIIb/3m.
  • Suïssa Ad Astra Aero 1 avió. Swissair operava amb 1 F.VIIa i 8 F.VIIb/3m.

Models[modifica | modifica el codi]

  • F.VII

Primera presèrie de 6 aparells monomotors. El primer envol el 1 de febrer de 1924

  • F.VIIa

Sèrie de monomotors, el primer amb Packard Liberty de 12 cilindres en V, que donava 420 CV, el primer envol el 14 de març de 1924. La resta, equipats amb 9 cilindres en estrella Bristol Jupiter o Pratt & Whitney Wasp, molts d'ells després transformats a F.VIIa/3m

  • F.VIIa/3m

Addició de 2 motors sota les ales, resultant 3 motors de 9 cilindres en estrella Wrigth J-4 Whirlwind de 200 CV cadascun, molts F.VIIa, van ser transformats a aquest model (probablement 18 aparells).

  • F.VIIb/3m

Serie de 154 aparells, inclosos els fabricats sota llicencia, amb les ales més llargues.

  • F.9

Denominació americana per els F.VIIb/3m fabricats en Atlantic Aircraft Corporation.

  • F.10

Versió més gran per ampliar la cabuda fins a 12 passatgers, fabricat per Atlantic Aircraft Corporation.

  • C-2

Versió militar del F.9. Equipat amb 3 Wrigth J-5 de 220 CV.

  • C-2A

Model del C-2 amb les ales més grans.

  • XC-7

Un C-2A experimental amb 3 motors Wrigth J-6-9 de 330 CV.

  • C-7

Denominació per la transformació de 4 C-2A i el experimental XC-7 amb 3 motors Wright R-975 de 300 CV en 1931.

  • C-7A

6 aparells del model C-7 amb ales allargades nou timó i fuselatge del F.10.

  • XLB-2

Model experimental de bombarder lleuger, derivat del C-2, amb motors Pratt & Whitney R-1380.

  • TA-1

3 aparells de transport militar per el Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica i US Navy.

  • TA-2

3 aparells de transport militar per la US Navy.

  • TA-3

1 avió per la US Navy, amb motors Writhe J-6.

  • RA-1

Nova denominació per el TA-1

  • RA-2

Nova denominació per el TA-2

  • RA-3

Nova denominació per el TA-3

Fabricats sota Llicència[modifica | modifica el codi]

  • Bèlgica La Société Anonyme Belge de Constructions Aéronautiques (SABCA) va construir 29 aparells
  • Itàlia 3 aparells amb denominació IMAM Ro.10.
  • Polònia La Plage i La´skiewizc va fabricar 11 aparells de passatgers i 20 bombarders domèstics (disseny de Jerzy Rudlicki)

Aparells Conservats[modifica | modifica el codi]

  • Un F.VIIa s'exposa al museu Verkehrshaus der Schweitz Museum a Lucerna (Suïssa).
  • Un altre F.VII s'exposa al Nationaal Luchtvaart – Themapark Aviodrome de Lelystad (Holanda).[14]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història de la fàbrica Fokker (anglès) «History of N.V. Koninklijke Nederlandse Vliegtuigenfabriek Fokker – FundingUniverse».
  2. Flugzeuginfo.net – Fokker F.VII & F.VII/3m -
  3. Aero Favuorites! - Fokker F.VII -
  4. Aviation-Central.com (anglès)Fokker F-VII Trimotor
  5. Pan Am's Aircraft – Fokker VIIa/3m -
  6. Davis Monthan Aviation Field Register – Fokker F-7-A-3M, BA-1 Trimotor NX4204 -
  7. AcePilots – Fokker Trimotor -
  8. Aviastar.org – Fokker F.7 -
  9. Aeropinakes/ La máquina de la civilización – Fokker F.VII
  10. Usuarios Multimania – Fokker F-VII - «usuarios.multimania.es». [Enllaç no actiu]
  11. Història de la KLM – «KLM Corporate - KLM.com».
  12. Century of Fligth – History of KLM -
  13. Henry Ford Museum – Heroes of the Sky -
  14. Flugzeuginfo.net – Fotos - «Fokker F-VIIa (F-7), KLM - Royal Dutch Airlines, Registration H-NADP, construction number 5054, Copyright Karsten Palt, Foto ID 967 - flugzeuginfo.net».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopedia Ilustrada de la Aviación: Vol. 8 - pàgines 1893-4, Edit. Delta, Barcelona 1983

ISBN 84-85822-73-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fokker F.VII