Fokker F.VII

Fokker F.VII

Imatge d'un Fokker F.VIIb/3m, fabricat per Astra
Tipus	transport
Fabricant	NV-Koninklijke Nederlanse Fokker Vliegtuigenfabriek Atlantic Aircraft Corporation
Dissenyat per	Walter Rethel – Anthony Fokker
Primer vol	1 de febrer de 1924
Introduït	1924 KLM
Retirat	1941
Estat	Finlàndia ( Creu Roja )
Usuaris	Holanda KLM Alemanya Bèlgica Croàcia Espanya Estats Units Finlàndia França Hongria Iugoslàvia Polònia Portugal Segona República Espanyola Suïssa Txecoslovàquia
Producció	Principalment Holanda – Estats Units
Construïts	uns 115
Variants	18

El Fokker F.VII va ser un d'els avions de passatgers més utilitzats en les línies aèries d'Europa i els Estats Units, durants els anys 1920 i 1930. La seva bona capacitat de passatgers, per l'època, de 10 places va fer créixer l'us de l'aviació civil.

També fou utilitzat durant la Guerra civil espanyola, inicilament com a part de les Forces Aèries de la República Espanyola ( FARE ), va ser capturat pel bàndol rebels que el van fer servir pel pont aeri junt amb els Junkers Ju 52.

Història

Després de la Primera Guerra Mundial en que Anthony Fokker hagués treballat àrduament pels alemanys, es va dirigir novament a la seva estimada Holanda, per dedicar-se plenament a la fabricació de avions de passatgers, i de el disseny de Walter Rethel va sorgir el avió monomotor Fokker F.VII que amb un motor Packard Liberty de 12 cilindres en V, que donava 420 CV es va envolar per primer cop el 14 de març de 1924, amb la denominació de F.VIIa.

Anthony Fokker en va embarcar un i l'hi va afegir dos motors més per competir en la cursa d'avions organitzada per Henry Ford anomenada Ford Reliability Tour, i de pas crear la subsidiaria Atlantic Aircraft Corporetion,per les comandes que va tindre, i en tornar a Amsterdam, va ordenar la posta en producció del model de tres motors.

Era un bonic avió fabricat en fusta i metall, ja que si be en el fuselatge hi intervenia els llarguers principals de acer, axis com les quadernes principals, tot el reste estava folrat amb tela i contraxapat. L'ala alta i de manera principal de fusta recoberta de tela, en els models trimotors, hi penjaven dues góndoles que suportaven els motors en estrella, d'aquí també sortien els amortidors de les dues rodes del tren d'aterratge, que era fixo, amb riostes articulades al fuselatge, els seients dels passatgers eren de vímet, per augmentar el confort dels mateixos, i estaven distribuits en dues fileres a cada banda del aparell, o sigui que tots tenien dret a finestra.

Fets Històrics

• 9 de maig de 1926 Vol al Pol Nord a bord del avió batejat com Josephine Ford tripulat per Richard Bird i Floyd Bennett. Aquest avió esta exposat actualment en el museu Henry Ford Museum

• 15 de juny de 1927, el milionari de els Estats Units W. Van Lear Black lloga a la KLM un avió per anar de Amsterdam fins Batàvia ( actual Jakarta, Indonèsia ), sota el comandament del capità G. J. Geysendorfer el avió va fer entre l'anada i la tornada mes de 30.100 Km, creant-se axis el primer vol Charter. Va retornar a Amsterdam el 23 de juliol.

• El 29 de juny de 1927 surt de els camps de Roosevelt cap a París l'avió America carregat d'aparells científics i amb 4 tripulants, el comandant Richard E. Bird, els pilots Bert Acosta i Bernt Balchen i per ùltim Lieutenant George O. Noville. Que després de envolar-se amb un temps magnífic van tenir una travessia horrible, ja que es va avariar la radio i el compàs de navegació. Van aterrar al mar just unes 300 iardes de Normandia, per manca de combustible

• 31 de maig de 1928 El Southern Cross comandat per l'anglès Sir Charles Kingsford-Smith, va fer el vol des de Oakland ( Califòrnia ), fins a Brisbane ( Austràlia ), anant com a passatgera Amelia Earhart, sent la primera dona que travessava , volant, el'Oceà Atlàntic

• Juny de 1929 el Bird of Paradise el Fokker C-2 de la US Navy, tripulat per el pilot Lester J. Maitland i el navegant Albert F. Hegenberger van volar de San Francisco ( Califòrnia ), fins Honolulu ( Hawaii ), sense referències sobre l'oceà.

• De 1 al 7 de gener de 1929 el Question Mark estableix el rècord de permanència en el aire, al volar durant 151 hores sobre Los Angeles, fent servir per primer cop el abastiment de combustible en vol, preconitzat per Smith i Richter en 1923.

• 1929 altre vegada Richard E. Bird munta una expedició, aquesta vegada al Antàrtic per fer el Pol Sud, que des de les expedicions de Roald Amundsen i Robert Falcon Scott ja feia 11 anys que no es visitava, amb 80 homes unes desenes de gossos i tres avions, un d'ells el fokker Pol Sud, que es va perdre en una tempesta de vent, van arribar al Pol Sud el 29 de novembre de 1929.

• 1931 Mort en estavellar-se un fokker en el que viatjava el famós entrenador de futbol americà Knut Rockne. Després es va veure que l'accident es va produir per que s'havia podrit la fusta del ala.

Dades Tècniques ( Fokker F.VIIa )

• Llargada : 14,35 metres

• Amplada : 19,30 metres

• Alçaria : 3,90 metres

• Pes en buit : 1.950 Kilograms, Pes a l'envol : 3.650 kilograms

• Velocitat màxima : 185 Km/h , Velocitat de creuer : 155 Km/h

• Sostre de vol : 2.600 metres , Autonomia : 1.160 kilòmetres

• Tripulació : 2 pilots, Capacitat : 10 passatgers

• Armament : fins 250 Kg de bombes als costats del fuselatge

Teatre d'Operacions

Espanya

Segons les fonts consultades, en espanya hi havia uns 15 avions, 5 en LAPE (Líneas Aereas Postales Españolas ), i 10 militars 4 a Larache i 6 a Getafe no tots operatius. Els revoltats fan servir per el pont aeri 1 de Larache i 2 capturats a Tablada ( Sevilla ) junt amb els Dornier Do J "Wall" de Melilla i els dos Junkers Ju 52 donats per el govern alemany. Per la seva banda el govern republicà féu servir els avions postals per missions de transport, i amb arnesos als laterals del fuselatge, els va preparar com a bombarders. Posteriorment hi han vendes de material sobrant per part de CIDNA ( 1 aparell als republicans ) i KLM ( 2 aparells als revoltats ).

Tots els aparells republicans es perden per manca de peces de reanvi o en accidents d'aterratge, no més un abatut, mentre que en el bàndol revoltat 2 es perden al ser abatuts, 2 més en accidents d'aterratge i el reste es fan servir com escola de tripulants i observadors a Tablada ( Sevilla ).

Holanda

La KLM el va utilitzar per el primer , i posteriors, vol de Amsterdam a Batàvia ( actual Jakarta, Indonèsia ) el 1 d'octubre de 1924, quedant establerta una línia aèria de les més llargues per la seva època, axó va durar fins el esclat de la segona guerra. De fet es va utilitzar molt per els vols a les colònies holandeses i entre elles.

Altres Teatres d'Operacions

• Alemanya a la Det Danske Luftfartselskap hi van operar tres avions F.VIIa.

• Bèlgica SABENA va operar amb 28 avions.

• Croàcia Zrakoplovstvo Nezavisne Države Hrvatske. Aparells militars.

• Estats Units a part de ser el major productor, La American Airways que després seria la la American Airlines, la TWA i la Pan Am, junt amb les forces armades d'aquest país utilitzaven aquest avió.

• França A CIDNA (Compagnie Internationale de Navigation Aériene) i havien set aparells, i les línies aèries Star Airlines ( actualment XL Airways France ) operaven amb 1 aparell.

• Finlàndia En la Força Aèria Finesa i va operar un aparell de la Creu Roja.

• Hongria Les línies aèries Malet ( actualment MALÉV ) operaven amb 2 avions F.VIIa.

• Iugoslàvia Les Reials Forces Aèries Iugoslaves, operaven amb aparells militars.

• Polònia Les línies Aero van operar un aparell durant un curt període del 1928, que després en el 1 de gener de 1929 va ser traspassat a la línia Poskie Linie Lotnicze LOT i en aquesta línia aèria van operar 6 F.VIIa i 13 F.VIIb/3m entre 1929 i 1939.

• Portugal La Aero Portuguesa operava amb 1 F.VIIb/3m.

• Suïssa Ad Astra Aero 1 avió. Swissair operava amb 1 F.VIIa i 8 F.VIIb/3m.

• Txecoslovàquia Forces Aèries Txecoslovaques.

Models

• F.VII

Primera presèrie de 6 aparells monomotors. El primer envol el 1 de febrer de 1924

• F.VIIa

Sèrie de monomotors, el primer amb Packard Liberty de 12 cilindres en V, que donava 420 CV, el primer envol el 14 de març de 1924. La resta, equipats amb 9 cilindres en estrella Bristol Jupiter o Pratt & Whitney Wasp, molts d'ells després transformats a F.VIIa/3m

• F.VIIa/3m

Addició de 2 motors sota les ales, resultant 3 motors de 9 cilindres en estrella Wrigth J-4 Whirlwind de 200 CV cadascun, molts F.VIIa, van ser transformats a aquest model ( probablement 18 aparells ).

• F.VIIb/3m

Serie de 154 aparells, inclosos els fabricats sota llicencia, amb les ales més llargues.

• F.9

Denominació americana per els F.VIIb/3m fabricats en Atlantic Aircraft Corporation.

• F.10

Versió més gran per ampliar la cabuda fins a 12 passatgers, fabricat per Atlantic Aircraft Corporation.

• C-2

Versió militar del F.9. Equipat amb 3 Wrigth J-5 de 220 CV.

• C-2A

Model del C-2 amb les ales més grans.

• XC-7

Un C-2A experimental amb 3 motors Wrigth J-6-9 de 330 CV.

• C-7

Denominació per la transformació de 4 C-2A i el experimental XC-7 amb 3 motors Wrigth R-975 de 300 CV en 1931.

• C-7A

6 aparells del model C-7 amb ales allargades nou timó i fuselatge del F.10.

• XLB-2

Model experimental de bombarder lleuger, derivat del C-2, amb motors Pratt & Whitney R-1380.

• TA-1

3 aparells de transport militar per el Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica i US Navy.

• TA-2

3 aparells de transport militar per la US Navy.

• TA-3

1 avió per la US Navy, amb motors Writhe J-6.

• RA-1

Nova denominació per el TA-1

• RA-2

Nova denominació per el TA-2

• RA-3

Nova denominació per el TA-3

Fabricats sota Llicència

• Bèlgica La Société Anonyme Belge de Constructions Aéronautiques ( SABCA ) va construir 29 aparells

• Espanya 3 aparells fabricats

• Itàlia 3 aparells amb denominació IMAM Ro.10.

• Polònia La Plage i La´skiewizc va fabricar 11 aparells de passatgers i 20 bombarders domèstics ( disseny de Jerzy Rudlicki )

• Regne Unit Avia va fabricar 18 aparells

• Txecoslovàquia 14 aparells sota el nom de Avro 618 “Ten”.

Aparells Conservats

• Al museu Henry Ford Museum de Dearborn ( estat de Michigan ) s'exposa el Josephine Ford.

• Un F.VIIa s'exposa al museu Verkehrshaus der Schweitz Museum a Lucerna ( Suïssa ).

• Un altre F.VII s'exposa al Nationaal Luchtvaart – Themapark Aviodrome de Lelystad (Holanda).

Vegeu també

• L'Aviació durant la Guerra Civil Espanyola

• Junkers G 24

• Junkers Ju 52

Bibliografia

• Enciclopedia Ilustrada de la Aviación: Vol. 8 - pàgines 1893-4, Edit. Delta, Barcelona 1983

ISBN 84-85822-73-0

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fokker F.VII

• Fotos del Fokker F.VII en Google [13]
• Pagina de fotos del Fokker F.VII - [14]