Foliscopi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Foliscopi

Un foliscopi és un llibre, generalment adreçat als infants, que conté una sèrie d'imatges que varien gradualment d'una pàgina a la següent, de manera que en passar les pàgines ràpidament les imatges semblin anirmar-se tot simulant un moviment o altra mena de canvi. El foliscopi també és conegut com a llibre animat o llibreta animada.

Els foliscopis són, essencialment, una forma primitiva d'animació, que juga amb la persistència retiniana, com la pel·lícula cinematogràfica.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Els foliscopis creen la il·lusió de moviment continu tot mostrant una sèrie d'imatges discontínues i successives. En lloc de "llegir" d'esquerra a dreta, l'espectador es limita a fixar la vista en el mateix punt de la imatge mentre passa les pàgines. Cal passar-les a prou velocitat perquè es creï la il·lusió de moviment; és per això que la forma normal de veure-ho és aguantant el foliscopi amb una mà mentre es passen les pàgines amb el polze de l'altra mà. La paraula alemanya Daumenkino ('cinema de polze') reflecteix aquest procés, és la unió de Daumen (polze) i Kino (sala de cinema).

Història i usos culturals[modifica | modifica el codi]

Exemple d'animació per foliscopi

El primer foliscopi fou patentat pel britànic John Barnes Linnet el setembre de 1868 amb el nom de kineograph.[1] Fou la primera forma d'animació que va emprar una seqüència lineal d'imatges en lloc de la circular (el vell fenaquistoscopi). El pioner de cinema alemany Max Skladanowsky exhibí per primera vegada les seves imatges fotogràfiques en sèrie en forma de foliscopi el 1894, mentre que ell i el seu germà Emil no desenvoluparen un projector cinematogràfic propi fins a l'any següent. En 1895, Thomas Edison inventà una mena de foliscopi mecanitzada anomenada mutoscopi, que muntava les pàgines en un cilindre rotatiu central en lloc de prendre forma de llibre. El mutoscopi es conservà com a atracció popular fins a mitjan segle XX, en què apareixia com a màquina operada per monedes en els parcs d'atraccions. El 1897, el cineasta anglès Henry William Short començà a vendre el seu filoscopi, que era un foliscopi situat sobre un suport de metall per a facilitar el passatge de les pàgines.

Els foliscopis es consideren en l'actualitat una joguina infantil; als EUA havien estat un "premi" habitual a les capses de cereals. No obstant això, més enllà del seu paper en els inicis del cinema, des de la seva creació han estat una eina promocional efectiva per a productes orientats clarament a adults com l'automòbil i la cigarreta. Continuen sent usats en estratègies de màrqueting de tot tipus, així com en l'art i a les col·leccions fotogràfiques. Els foliscopis antics són molt populars entre col·leccionistes, i els que són difícils d'aconseguir, els creats entre finals del segle XIX i principis del XX, han arribat a atènyer milers d'euros en vendes i subhastes.

El primer festival internacional de foliscopis fou organitzat el 2004 per la Akademie Schloss Solitude a Stuttgart. El festival internacional Flipt! se celebra a Linz (Àustria) des del 2005.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kundert-Gibbs, John; Kundert-Gibbs, Kristin. Action!: Acting Lessons for CG Animators (en anglès). John Wiley and Sons, 2010, p.44. ISBN 0470494840. 
  2. «Flipt!» (en anglès), 2011. [Consulta: 24/4/2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]