Foment del Treball Nacional
Foment del Treball Nacional és la principal organització patronal catalana, fundada el 1889 per la fusió de l'Institut del Foment del Treball Nacional i el Foment de la Producció Espanyola. Responia a una mentalitat capitalista i regionalista enfrontada al govern espanyol. S'oposà sistemàticament a qualsevol tractat de comerç o qualsevol aranzel de signe lliurecanvista, i defensava el proteccionisme.
Va intervenir en les discussions sobre els principals problemes de política econòmica, però des del 1914 la seva participació minvà quan esdevingué refugi de la burgesia més conservadora i reaccionària. El seu òrgan principal fou la revista El Trabajo Nacional, que surt des del 1892.
Després de la guerra civil espanyola se li va permetre d'existir, però subordinat a l'organització sindical franquista (Sindicat Vertical). Després del franquisme es va integrar en la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) i, presidit per Alfred Molinas i Bellido, va recuperar un considerable protagonisme social i polític. Té una biblioteca i un arxiu d'un incalculable valor documental des del punt de vista històric i econòmic. Des del 1995 fins el 2011 el president fou Joan Rosell. El 14 de març de 2011 va ser rellevat per Joaquim Gay de Montellà.[1]
[modifica] Membres destacats
- Pere Bosch Labrús
- Eusebi Güell Bacigalupi
- Lluís Alfons Sedó
- Andreu de Sard
- Francisco José Orellana
- Ramon Romaní i Puigdengolas
- Albert Rusiñol i Prats
- Joan Sallarés i Pla
- Guillem Graell i Moles
- Frederic Rahola i Trèmols
- Lluís Ferrer-Vidal i Soler
- Pere Gual i Villalbí
[modifica] Referències
- ↑ Avui, 14/03/2011, Joaquim Gay de Montellà, nou president de Foment del Treball
[modifica] Enllaços externs
- Foment del Treball Nacional(català)(anglès)(castellà)
