Fonògraf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fonògraf de cilindre d'Edison del 1899

El fonògraf va ser l'eina més comú per a reproduir el so des de l'època dels 1870 fins a la dècada dels 80.

Dibuix a la patent del fonògraf d'Edison's 18 de maig, 1880.

Thomas Alva Edison va anunciar la invenció del primer fonògraf, una giny per enregistrar i reproduir so, el 21 de novembre de 1877 i va desmostrar el seu funcionament per primer cop el 29 de novembre (el va patentar el 19 de febrer de 1878; patent dels EUA num. 200.521). Els primers models d'Edison enregistraven el so en cilindres fonogràfics fent servir el moviment vertical d'una agulla. Les primeres patents mostraven com també es considerava la idea que el so pogués ser enregistrat en una espiral en un disc, però Edison va concentrar els seus esforços en els cilindres, donat que els solcs a l'exterior d'un cilindre permetien una velocitat constant de l'agulla en el solcs, cosa que considerava més "científicament correcte". La patent d'Edison especificava que l'àudio enregistrat era realçat, i no va ser fins al 1889 que els enregistraments gravats van ser patentats per Chichester Bell i Charles Sumner Tainter. Ells van anomenar gramòfon la seva versió.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonògraf Modifica l'enllaç a Wikidata