Fon (grup humà)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fon
Població total Entre 1.435.500[1] i 2.139.000[2]
Regions amb poblacions significatives

 Benín:1.400.000[1] - 2.028.000[2]

Altres llocs amb centres de població:
Minories de fon-parlants
Llengua Fon
Religió Sobretot catòlics, amb minories de creients de religions africanes i de musulmans
 Togo 35.000-61.000
 França 19.000[2]
 Gabon 17.000[2]
 Ghana 13.000


Els fon són els membres d'un dels grups ètnics més nombrosos de Benín.[1] A més a més, també hi ha territori fon a l'actual estat de Togo i hi ha comunitats significatives de fons emigrats a França, Gabon i Ghana.[2] El territori fon a Benín està situat sobretot als departaments Atlantique, Zou i Littoral. El territori fon de Togo està situat a la regió dels Altiplans.[1] La llengua materna dels fon és la llengua fon. El poble fon és una de les ètnies guineanes; el seu codi ètnic és NAB59e i el seu ID de grup humà és 11222.[3]

Els Fon constitueixen un grup etnolingüístic de més de 3 milions de persones de l'Àfrica de l'Est. També són presents al centre i al sud de Benín, on són majoria, i hi ha subgrups establerts a Togo, Nigèria i a Ghana.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons les fonts, s'observen diverses variants del nom: Dahoméens, Dahomey, Dahomeys (terminologia colonial), Djedji, Fongbe, Fonn, Fons, Fò, Rada.[4]

Població[modifica | modifica el codi]

A Benín els fon constitueixen clarament el grup més nombrós, amb un 39,2 % de la població segons el cens 2002.[5]

Existeix una diàspora africana important, a Europa, i també a Amèrica, a causa del comerç triangular.

Llengua[modifica | modifica el codi]

La llengua vehicular és el fon-gbe, una llengua gbe, el nombre total de parlants s'estima en 1,5 milions,[1] tot i que també parlen el francès, llengua oficial de Bénin.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La tradició oral, els proverbis, les llegendes i els contes són algunes de les formes més usades per a expressar la seva cultura i les seves tradicions.[6] Molts noms de la literatura francòfona beninesa són d'origen fon.[7]

En art, gran part de les seves obres, com ara teles, altars o estàtues, estan relacionades amb la cort i la figura del sobirà, Guezo, qui regnà de 1818 a 1858, període expansiu del reialme de Dahomey.[8]

Com a exemple, el búfal de plata exposat al Metropolitan Museum of Art de Nova York, és una raresa.[9]

El poble fon a Benín[modifica | modifica el codi]

Població, territori i pobles veïns[modifica | modifica el codi]

El 2006 hi havia 1.400.000 fons a Benín.[1] Segons el joshuaproject, n'hi ha 2.028.000.[2] Aquests viuen en un extens territori a tot el centre-sud del país, sobretot als departaments de Zou i Atlantique. També hi ha molts fons a Cotonou, al departament de Littoral i a altres ciutats multilingües d'arreu del país.[1]

Segons el mapa lingúístic de Benín de l'ethnologue hi ha 7 territoris de parla fon. 4 d'aquests territoris estan en una zona fronterera amb Togo i els comparteixen amb els agunes. Aquest limiten amb Togo, a l'oest, amb els ifès, al nord, amb els agunes, al sud i amb el principal territori fon en extensió, a l'est. Aquest territori està situat a la zona central de la meitat sud de Benín, entre el bosc de Kétou, al nord-est i el bosc de Ko al sud i limita amb els aja, a l'oest; amb els cis, els ayizos, els wemes i els nagos meridionals, al sud; amb els ijes i els nagos meridionals, a l'est i amb els itaques i els maxis al nord. Els altres territoris fons estan situats al sud del país. El més occidental està situat a l'est del llac Ahémé i el comparteixen amb els ayizos, els gbesis i els xweles i fa frontera amb els agunes, a l'est, amb els saxwes, a l'est i amb els xweles al sud. El territori fon més meridional està situat al centre de la zona costanera del país, a l'oest de Cotonou i del llac Nokoué; aquest el comparteixen amb els xwles occidentals i tenen com a veïns els xwles orientals, a l'est, els ayizos al nord i els xweles a l'oest.[13]

Religió[modifica | modifica el codi]

La majoria dels fon beninesos són cristians (65%) i hi ha minories que creuen en religions africanes tradicionals (25,4%), l'islam (9%) i el 0,3% es consideren no religiosos. Els catòlics suposen el 72% dels fon beninesos cristians, el 17% pertanyen a esglésies independents, el 5% són protestants i el 5% són considerats altres cristians. El 15,5% dels fon beninesos cristians segueixen el moviment evangèlic.[14]

El poble fon a Togo[modifica | modifica el codi]

Població, territori i pobles veïns[modifica | modifica el codi]

A Togo el 1991 hi havia 35.500 fons[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 61.000.[2] El seu territori està situat a la regió dels Altiplans, en al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé.[1]

Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue hi ha tres petits territoris fons al país. Dos estan situats al centre-sud del país, al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé i el segon el comparteixen amb els agunes i està situat a prop de la frontera amb Benín. En els primers territoris són veïns dels miyobes, els ifès, els kabiyès, els tems i els ikposos.[15]

Religió[modifica | modifica el codi]

El 65% dels fons togolesos són cristians i el 35% creuen en religions africanes tradicionals. El 65% dels cristians són catòlics, el 25% són protestants i el 10% són d'esglésies independents. El 12% dels fons togolosos cristians segueixen el moviment evangèlic.[16]

Emigrants fon[modifica | modifica el codi]

A França[modifica | modifica el codi]

La majoria dels 19.000 fons que viuen a França són cristians (70%), el 20% creuen en religions africanes tradicionals, el 5% són musulmans i el 5% es consideren no religiosos. El 90% dels cristians són catòlics i el 10% són protestants. Només l'1% dels fons que viuen a França segueixen el moviment evangèlic.[17]

A Gabon[modifica | modifica el codi]

El 65% dels 17.000 fons gabonesos són cristians, el 22% creuen en religions tradicionals africanes, el 10% són musulmans i el 3% es consideren no religiosos. Dels cristians, el 60% són catòlics, el 25% són protestants i el 15% pertanyen a esglésies independents. El 3% dels fons cristians de Gabon segueixen el moviment evangèlic.[18]

A Ghana[modifica | modifica el codi]

El 75% dels 13.300 fons de Ghana creuen en religions africanes tradicionals, el 20% són cristiansi el 5% són musulmans. El 60% dels fons cristians són catòlics, el 20% són anglicans, el 10% són protestants i el 10% pertanyen a esglésies independents. El 3% dels fons cristians de Ghana segueixen el moviment evangèlic.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Fon, a language of Benin». ethnologue. [Consulta: 16 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Language: Fon». joshuaproject. [Consulta: 16 febrer 2015].
  3. «Ethnicity: Fon in Benin». joshuaproject. [Consulta: 16 febrer 2015].
  4. Source RAMEAU, BnF «Enllaç».
  5. name="RGPH"
  6. Voir par exemple : Christine Adjahi Gnimagnon, Do massé : contes fon du Bénin, L'Harmattan, 2003; Raouf Mama, Comment Caméléon devint source de sagesse : contes fon du Bénin et Zinsa et Zinhoué, les sœurs jumelles : contes fon du Bénin, L'Harmattan, 2008
  7. (anglès) M. Z. Yakan, Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 315
  8. (francès) Ivan Bargna, L'art africain (traduit de l'italien par Fabienne-Andréa Costa), Éditions du Rouergue, 2008, p. 68 (ISBN 9782841569199)
  9. (anglès) Metropolitan Museum : Arts of Africa, Oceania, and the Americas Buffalo figure
  10. Metropolitan Museum of Art
  11. Pavillon des Sessions, Musée du Louvre
  12. Musée Théodore Monod d'art africain
  13. «Mapa lingüístic de Benín. El fon és el número 36». ethnologue. [Consulta: 16/2/2015].
  14. «Religion. Fon in Benin». joshuaproject. [Consulta: 16 de febrer de 2015].
  15. «Mapa lingüístic de Togo. Els fon són el número 29». ethnologue. [Consulta: 16/2/2015].
  16. «Religion. Fon in Togo». joshuaproject. [Consulta: 17/2/2015].
  17. «Religion. Fon in France». joshuaproject. [Consulta: 17/2/2015].
  18. «Religion. Fon in Gabon». joshuaproject. [Consulta: 17/2/2015].
  19. «Religion. Fon in Ghana». joshuaproject. [Consulta: 17/2/2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fon (grup humà) Modifica l'enllaç a Wikidata
  • (anglès) James Stuart Olson, « Fon », in The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary, Greenwood Publishing Group, 1996, p. 178-179 (ISBN 9780313279188) Plantilla:Plume
  • (anglès) Mohamad Z. Yakan, « Fon », in Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 313-315 (ISBN 9781560004332) Plantilla:Plume
  • André Blandin, « L'art Fon du royaume d'Abomey », in Afrique de l'Ouest : bronzes et alliages, Blandin, Marignane, 1988, p. 269-284
  • Jacques Kerchache, Jean-Louis Paudrat, Lucien Stéphan et Françoise Stoullig-Marin, « Fon », in L'Art africain, Citadelles & Mazenod, Paris, 2008 (édition revue et augmentée), p. 509-510 (ISBN 978-2-85088-441-2)
  • Georges A. Gangbe Guedou, Xó et gbé : langage et culture chez les Fon (Bénin), SELAF, Paris, 1985, 524 p.
  • Maximilien Quénum, Au pays des Fons : us et coutumes du Dahomey, Larose, Paris, 1938, 170 p. + pl.
  • Claude Savary, La pensée symbolique des Fò du Dahomey : tableau de la société et étude de la littérature orale d'expression sacrée dans l'ancien royaume du Dahomey, Éditions Médecine et hygiène, Genève, 1976, 369 p. (texte remanié d'une thèse, Université de Neuchâtel)
  • A. Tingbe-Azalou, « Rites funéraires et exhibitionnisme social en milieu fòn du Bénin », Anthropos (Fribourg), 1993, vol. 88, Plantilla:Numéros1-3, p. 163-169