Fon (grup humà)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Fon constitueixen un grup etnolingüístic de més de 3 milions de persones de l'Àfrica de l'Est. També són presents al centre i al sud de Benín, on són majoria, i hi ha subgrups establerts a Togo, Nigeria i a Ghana.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons les fonts, s'observen diverses variants del nom: Dahoméens, Dahomey, Dahomeys (terminologia colonial), Djedji, Fongbe, Fonn, Fons, Fò, Rada.[1]

Població[modifica | modifica el codi]

A Benín els fon constitueixen clarament el grup més nombrós, amb un 39,2 % de la població segons el cens 2002.[2]

Existeix una diàspora africana important, a Europa, i també a Amèrica, a causa del comerç triangular.

Llengua[modifica | modifica el codi]

La llengua vehicular és el fon-gbe, una llengua gbe, el nombre total de parlants s'estima en 1,5 milions,[3] tot i que també parlen el francès, llengua oficial de Bénin.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La tradició oral, els proverbis, les llegendes i els contes són algunes de les formes més usades per a expressar la seva cultura i les seves tradicions.[4] Molts noms de la literatura francòfona beninesa són d'origen fon.[5]

En art, gran part de les seves obres, com ara teles, altars o estàtues, estan relacionades amb la cort i la figura del sobirà, Guezo, qui regnà de 1818 a 1858, període expansiu del reialme de Dahomey.[6]

Com a exemple, el búfal de plata exposat al Metropolitan Museum of Art de New York, és una raresa.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Source RAMEAU, BnF «Enllaç».
  2. name="RGPH"
  3. Informació sobre Fon (grup humà) a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “fon” (anglès)
  4. Voir par exemple : Christine Adjahi Gnimagnon, Do massé : contes fon du Bénin, L'Harmattan, 2003 ; Raouf Mama, Comment Caméléon devint source de sagesse : contes fon du Bénin et Zinsa et Zinhoué, les sœurs jumelles : contes fon du Bénin, L'Harmattan, 2008
  5. (anglès) M. Z. Yakan, Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 315
  6. (francès) Ivan Bargna, L'art africain (traduit de l'italien par Fabienne-Andréa Costa), Éditions du Rouergue, 2008, p. 68 (ISBN 9782841569199)
  7. (anglès) Metropolitan Museum : Arts of Africa, Oceania, and the Americas Buffalo figure
  8. Metropolitan Museum of Art
  9. Pavillon des Sessions, Musée du Louvre
  10. Musée Théodore Monod d'art africain

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) James Stuart Olson, « Fon », in The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary, Greenwood Publishing Group, 1996, p. 178-179 (ISBN 9780313279188) Plantilla:Plume
  • (anglès) Mohamad Z. Yakan, « Fon », in Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 313-315 (ISBN 9781560004332) Plantilla:Plume
  • André Blandin, « L'art Fon du royaume d'Abomey », in Afrique de l'Ouest : bronzes et alliages, Blandin, Marignane, 1988, p. 269-284
  • Jacques Kerchache, Jean-Louis Paudrat, Lucien Stéphan et Françoise Stoullig-Marin, « Fon », in L'Art africain, Citadelles & Mazenod, Paris, 2008 (édition revue et augmentée), p. 509-510 (ISBN 978-2-85088-441-2)
  • Georges A. Gangbe Guedou, Xó et gbé : langage et culture chez les Fon (Bénin), SELAF, Paris, 1985, 524 p.
  • Maximilien Quénum, Au pays des Fons : us et coutumes du Dahomey, Larose, Paris, 1938, 170 p. + pl.
  • Claude Savary, La pensée symbolique des Fò du Dahomey : tableau de la société et étude de la littérature orale d'expression sacrée dans l'ancien royaume du Dahomey, Éditions Médecine et hygiène, Genève, 1976, 369 p. (texte remanié d'une thèse, Université de Neuchâtel)
  • A. Tingbe-Azalou, « Rites funéraires et exhibitionnisme social en milieu fòn du Bénin », Anthropos (Fribourg), 1993, vol. 88, Plantilla:Numéros1-3, p. 163-169