Fonamentalisme

De Viquipèdia

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la discussió per a més informació i ajudeu a trobar un consens.

El fonamentalisme designa avui dia un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un dogma únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma. Es caracteritza per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador amb qui no comparteix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.

Aquest terme s'aplica especialment a certs moviments religiosos (als quals també s'aplica el mot integrisme) que, en llur recerca de la puresa, del retorn als orígens de les pròpies creences, s'oposen a la substitució del sagrat pel secular o el racionalisme, al pluralisme i al relativisme ideològic i religiós, així com a la liberalització dels costums.

Hi ha hagut fonamentalisme en totes les religions al llarg de la història, tot i que predomina en les denominades "abrahàmiques": cristianisme, judaisme i islam. Tenen en comú l'assumpció dels seus llibres sagrats com a única veritat (en una lectura literal), la lluita contra partidaris d'altres interpretacions i la justificació de tots els seus actes per la voluntat de Déu. En general els fonamentalistes són molt maniqueus: ells són els escollits que actuen justament i que detenen la veritat, i els altres són el mal, els que han oblidat o menyspreat el missatge diví.

Taula de continguts 1 Origen del terme 2 Fonamentalisme cristià 3 Fonamentalisme jueu 4 Fonamentalisme islàmic 5 Fonamentalisme hindú 6 Bibliografia

[edita] Origen del terme

El fonamentalisme és un concepte modern que sorgeix com a reacció quan la societat moderna comença a guiar-se per lleis humanes i deixa de banda les divines, afectant els hàbits quotidians i l'estil de vida. El terme va néixer a principis del segle XX en els Estats Units d'Amèrica I ràpidament va passar a definir l'ideari d'aquelles comunitats cristianes protestants que, enarborant la infal·libilitat de la Bíblia, pretenien un retorn a les postures fundacionals del cristianisme, basant-se en molts casos en nocions reaccionàries sobre el món, que haurien de contrarestar la corrupció del sistema majoritari que es recolza en els valors del modernisme.

D'aquí s'ha estès la denominació a molts altres moviments recents de gairebé totes les religions del món que prediquen en contra de la corrent principal dels seus respectius credos, asseverant que aquesta s'ha desviat dels seus fonaments, o que es resisteixen a acceptar idees progressistes que han estat admeses per una gran part de la comunitat.

En l'àmbit hispanoparlant, el seu ús és més recent encara que en l'anglosaxó: l'edició del DRAE de 1992 encara no ho recollia. Tampoc una enciclopèdia de referència com la Larousse l'incorpora fins a la seva revisió de 1984, i únicament aplicat al fonamentalisme islàmic. Al corpus de la RAE, un banc de dades que recull textos de totes les èpoques, no apareix fins el 1950, en un tractat jurídic, i la majoria d'ocurrències són de l'última dècada. A diferència de l'àmbit anglosaxó, la seva introducció i popularització ve associat exclusivament al ressorgiment de l'integrisme musulmà. L'edició (1995) del DIEC ja recull fonamentalisme, aplicat la lectura literal de l'Alcorà. El terme tradicional en català és conservadorisme extrem, que no només es referia a la religió sinó a algunes corrents polítiques tradicionalistes nascudes en el segle XIX.

[edita] Fonamentalisme cristià

Certes manifestacions del fanatisme cristià de l'edat mitjana, on el teocentrisme era dominant, es poden considerar com a fonamentalistes. Es creia que els únics elegits que assolirien la salvació eren els cristians i per això perseguien els infidels o els intentaven convertir. Les croades, la inquisició i, en general, el zel de l'Església per esborrar qualsevol heretgia es poden interpretar com a mostra de fonamentalisme.

A partir del segle XIX, sorgeix un nou tipus de fonamentalisme a comunitats cristianes que creuen en la Bíblia com a llibre revelat, que conté veritats històriques expressades de manera literal (per exemple, creuen en la Creació tal com està narrada al Gènesi i per tant s'oposen a l'evolució darwinista). Aquest corrent és més fort entre el protestantisme americà. Al catolicisme s'assimila a l'oposició al concili Vaticà II, vist com massa liberal, i se'l sol anomenar integrisme.

Els mormons i grups afins també es poden considerar cristians radicals o fonamentalistes, si bé ells rebutgen la denominació.

[edita] Fonamentalisme jueu

Dins del judaisme han existit diversos corrents fonamentalistes anomenats, en general ultra-ortodoxos. Avui dia destaquen, entre d'altres, aquells que segueixen les ensenyances dels rabins hassídics, els haredins, així com altres grups, com els anomenats neosionistes, corrent dins del sionisme que considera que el secularisme del moviment ha estat un fracàs i que propugna la instauració d'un estat teocràtic a Israel.

[edita] Fonamentalisme islàmic

Sovint s'anomena aquest moviment islamisme, tot i que aquest mot designi, en primer terme, el "conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religió dels musulmans", sense cap connotació extremista.

El fonamentalisme islàmic proposa l'aplicació de la xara o llei islàmica i la no separació entre Estat i religió (teocràcia). Els més radicals defensen fins i tot el terrorisme per aconseguir els seus objectius. S'oposen a l'Occident com a símbol de corrupció i degeneració.

Un dels aspectes més visibles de les tendències radicals islàmiques afecten la dona i constitueixen un dels punts de conflicte més important amb altres grups: els fonamentalistes releguen la dona a un segon terme, fent-la vestir amb excessiva modèstia i negant-li part dels seus drets.

Dels Cinc pilars de l'islam, alguns autors n'han proposat un sisè: la guerra santa (el jihad). Jihad vol dir "lluita o combat", i permet dues interpretacions: la versió moderada entén el gihad com l'esforç que ha de fer tot musulmà per a millorar-se, per a ser més bon creient, de manera que el combat és un combat interior. En una altra visió, aquest combat ha passat a ser una lluita contra l'enemic exterior i s'ha interpretat el gihad com el dret a la legítima defensa en cas d'ocupació del propi país.

[edita] Fonamentalisme hindú

Les religions de l'Índia interpreten, en general, la diversitat d'opinió religiosa en termes de diferències de perspectiva o de nivell de comprensió, més que en termes de veritat i d'error. L'hinduisme és més un substrat cultural reunint diferents corrents i pràctiques que una religió en el sentit abrahàmic. No obstant això, empesos per un sentiment ètnic o nacionalista, certs grups hindús han adoptat al final del segle XX posicions fonamentalistes rebutjant les pràctiques o nocions considerades com provinents de religions "al·lògenes" (islam, cristianisme).

[edita] Bibliografia

• Appleby, R. Scott, Gabriel Abraham Almond i Emmanuel Sivan (2003). Strong Religion. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-01497-5
• Armstrong, Karen (2001). The Battle for God: A History of Fundamentalism. Nova York: Ballantine Books. ISBN 0-345-39169-1
• Brasher, Brenda E. (2001). The Encyclopedia of Fundamentalism. Nova York: Routledge. ISBN 0-415-92244-5
• Caplan, Lionel. (1987). "Studies in Religious Fundamentalism". Londres: The MacMillan Press Ltd.
• Dorff, Elliot N. i Rosett, Arthur, A Living Tree; The Roots and Growth of Jewish Law, SUNY Press, 1988.
• Gorenberg, Gershom. (2000). The End of Days: Fundamentalism and the Struggle for the Temple Mount. Nova York: The Free Press.
• Hindery, Roderick. 2001. Indoctrination and Self-deception or Free and Critical Thought? Mellen Press: aspects of fundamentalism, pp. 69–74.
• Lawrence, Bruce B. Defenders of God: The Fundamentalist Revolt against the Modern Age. San Francisco: Harper & Row, 1989.
• Marsden; George M. (1980). Fundamentalism and American Culture: The Shaping of Twentieth Century Evangelicalism, 1870-1925 Oxford University Press
• Marty, Martin E. i R. Scott Appleby (eds.). The Fundamentalism Project. Chicago: University of Chicago Press.
  • (1991). Volume 1: Fundamentalisms Observed. ISBN 0-226-50878-1
  • (1993). Volume 2: Fundamentalisms and Society. ISBN 0-226-50880-3
  • (1993). Volume 3: Fundamentalisms and the State. ISBN 0-226-50883-8
  • (1994). Volume 4: Accounting for Fundamentalisms. ISBN 0-226-50885-4
  • (1995). Volume 5: Fundamentalisms Comprehended. ISBN 0-226-50887-0
• Noll, Mark A. A History of Christianity in the United States and Canada. Grand Rapids: Eerdmans, 1992.
• Ruthven, Malise (2005). "Fundamentalism: The Search for Meaning". Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-280606-8
• Torrey, R.A. (ed.). (1909). The Fundamentals. Los Angeles: The Bible Institute of Los Angeles (B.I.O.L.A. ara Biola University). ISBN 0-8010-1264-3
• "Religious movements: fundamentalist." A Goldstein, Norm (Ed.) (2003). The Associated Press Stylebook and Briefing on Media Law 2003 (38a ed.), p. 218. Nova York: The Associated Press. ISBN 0-917360-22-2.