Deuteromicet

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fongs imperfectes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Deuteromicet (també anomenats fongs imperfectes, Deuteromycota, hifals, hifomicets o adelomicets)[1] és un nom informal utilitzat per a designar un grup de fongs que no es poden ubicar dins les classificacions taxonòmiques usuals les quals estan basades en el concepte biològic de l'espècie o en les característiques morfològiques de les estructures sexuals. El motiu d'aquesta impossibilitat és que en els fongs imperfectes mai s'ha pogut observar la seva forma sexual de reproducció; per això se'n diuen precisament "fongs imperfectes" o Deuteromycota (del grec "segons fongs"). Només se’n coneix la seva forma asexual de reproducció, cosa que vol dir que aquests tipus de fongs produeixen les seves espores asexualment.

Els Deuteromycota havien estat considerats un filum formal del regne Fongs. Actualment aquest terme només es fa servir de forma informal per designar espècies de fongs que es reprodueixen de manera asexual que estan entre els membres d'Ascomycota i Basidiomycota (aquests dos formen el grup Dikarya que inclou també els deuteromicets).

Hi ha unes 25.000 espècies que han estat classificades com deuteromycota. Entre ells hi ha els fongs que produeixen l'antibiòtic penicil·lina i els que causen el peu d'atleta i la candidosi. A més n'hi ha que són comestibles com són els dels formatges Roquefort i Camembert.

Problemes en la classificació taxonòmica[modifica | modifica el codi]

Malgrat que actualment no s'accepta el nom de Fongs imperfectes/Deuteromycota com un tàxon, molts d'aquests fongs encara no estan dins la classificació moderna pel fet que aquesta es basa en característiques dels cossos fructífers i les espores que, precisament, no s'han observat en els deuteromicets.

Per aquest motiu, i de forma excepcional, en els deuteromicets es fa servir un sistema dual de nomenclatura que d'altra banda està permès per l'article 59 del Codi internacional de nomenclatura botànica. Sota aquest sistema, un nom per a un fong de reproducció asexual està considerat un tàxon forma. Per exemple, Aspergillus niger, (que produeix entre altres l'acid cítric) no té cicle sexual conegut i és conegut com a tàxon forma. En contrast, en el cas d'Aspergillus nidulans, que és un estadi teleomorf s'anomena pròpiament Emericella nidulans ja que l'estadi teleomorf té preferència en aquesta taxonomia.

Filogènia i taxonomia[modifica | modifica el codi]

En la classificació filogenètica dels fongs deuteromicets es fa servir un arbre filogenètic construït amb anàlisis comparatives de seqüències d'ADNs.

Classificació històrica dels deuteromicets[modifica | modifica el codi]

Aquests grups ja no s'accepten perquè no estan dins els principis de la monofilesi. Es fan servir, encara i de vegades, informalment.[2]

Espècies comunes[modifica | modifica el codi]

Fongs d'importància industrial[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Deuteromicet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Kendrick, B. The history of conidial fungi in Biology of Conidial Fungi, pp. 3-18; GT Cole and B Kendrick, eds., Academic Press (1981)
  3. KÜSS, RENE; BOURGET, PIERRE. Una Historia Ilustrada del Transplante de Órganos (en castellà). Sandoz, 1990. ISBN 2901334059. 
  4. See the following link.
  5. United States Department of Agriculture. «¡Super Soya! / enero 2006 / La revista de Investigación Agrícola».
  6. Vegeu link.
  7. Cf.«LECCIONES HIPERTEXTUALES DE BOTÁNICA. CLASE DEUTEROMYCETES».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deuteromicet Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Gams, W. 1995. How natural should anamorph genera be? Canadian Journal of Botany 73 (suppl 1):S747-S753.
  • Kendrick, B. 1981. The history of conidial fungi, Pages 3-18 in GT Cole and B Kendrick, eds. Biology of Conidial Fungi. New York, Academic Press.
  • Seifert, KA. 1993. Integrating anamorphic fungi into the fungal system, Pages 79-85 in DR Reynolds, and JW Taylor, eds. The Fungal Holomorph: mitotic, meiotic and pleomorphic speciation in fungal systematics. Wallingford, UK, CAB International.
  • Taylor, JW. 1995. Making the Deuteromycota redundant: a practical integration of mitosporic and meiosporic fungi. Canadian Journal of Botany 73 (suppl 1):S754-S759.