Fonologia àrab

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'àrab estàndard només té tres vocals, /i, a, u/, en les seves varietats llarga i curta. Naturalment hi ha al·lofonies. Aquesta pot ser la raó que a la premsa hi hagi tantes version diferents a l'hora de trasnciure els noms de gent com en Bin Ladin/Ben Laden/Bin Laden o en Iàssir/Iàsser Arafat.

Fonemes consonàntics de l'àrab
  Bilabials Inter-
dentals
Dental Dentals
emfàtiques
(Alveolo-)
Palatals
Velars Uvulars Farin-
geals
Glotals
Oclusius Sords     t   k q   ʔ
Sonors b   d ¹        
Fricatius Sords f θ s ʃ x   ħ h
Sonors   ð z ð̴   ɣ   ʕ  
Nasals m   n            
Laterals                
Vibrants     r            
Semi-vocals w       j        
  1. [dʒ] és [g] per a alguns parlants (oclusiva). És sobretot característic del dialecte egipci. A molts llocs del nord d'Àfrica i al Líban, és [ʒ] (no africada).
  2. [l] es pronuncia [l̴] només al mot /ʔallaːh/, el nom de Déu (Al·là).

[ ̴] s'usa per a indicar velarització i faringealització (consonants emfàtiques).

Als dialectes hi ha més fonemes. Al Magrib i al llenguatge escrit (normalment en noms) existeix la [v].

Les vocals poden ser (fonològicament) llargues o curtes.

Vegeu també Convenis de transliteració àrab a català.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonologia àrab