Fons de comerç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El fons de Comerç és un concepte comptable que designa a l'excés de valor material d'una empresa quan és venuda, i que generalment ve donat per allò que dóna rendiments a l'empresa però que no és pas material (clients, patents, marques).

És un valor immaterial que es dóna quan a l'empresa es generen beneficis superiors als habituals en el sector econòmic. Hom també la defineix com el valor actual dels superbeneficis (allò que ultrapassa d'un benefici normal) que genera l'empresa.

El fons de comerç en comptabilitat[modifica | modifica el codi]

El Pla General de Comptabilitat considera el fons de comerç com a un immobilitzat intangible, forma part de l'actiu de l'empresa i s'amortitza en un període de cinc anys.

El fons de comerç en economia[modifica | modifica el codi]

Quan hom compra una empresa, el fons de comerç és finalment el resultat de l'acord entre el comprador i venedor, però en economia hi ha dos mètodes per a calcular-lo: l'anomenat mètode indirecte o mètode alemany i l'anomenat mètode directe o mètode anglosaxó.

El mètode alemany[modifica | modifica el codi]

En aquest mètode el fons de comerç es calcula mitjançant la diferència entre el valor de l'empresa en funcionament i el valor de la seva part tangible.

Fons de comerç = Valor de rendiment - Valor substancial

El mètode anglosaxó[modifica | modifica el codi]

En aquest mètode el fons de comerç es calcula trobant el valor actual de la diferència entre les rendes generades per l'empresa i aquelles que podem considerar normals.

Fons de comerç = (rendibilitat dels fons propis de l'empresa - rendibilitat normal dels fons propis del sector) x Valor substancial x Valor actual d'una renda unitària durant N anys a la taxa de descompte k')

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]