Font del Gat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Font del Gat

La Font del Gat és una font monumental del terme municipal de Barcelona, al Barcelonès.

Localització[modifica | modifica el codi]

Està ubicada dins dels Jardins de Laribal, al Parc de Montjuïc de Barcelona.

La font està ubicada dins d'una arcada feta amb pedra tosca. Es troba en una zona de jardins, escalinates i fonts que condueixen des del passeig de Santa Madrona cap a la font.

El conjunt dels jardins ocupen el pendent que va des de la part més alta dels Jardins de Laribal fins al passeig de Santa Madrona. Es tracta d'un conjunt de camins, terrasses i racons que s'adapten al relleu del terreny amb pèrgoles mirador, escales, rampes i una cascada monumental amb quatre seccions separades per camins i canals, que van connectant els diferents trams.[1]

Els seus orígens[modifica | modifica el codi]

Tan popular era la font, que el periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó : "La Marieta de l'ull viu", que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne. També va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al teatre Espanyol.

Efectivament, la font del gat brolla al fons d'una cova i segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l'escultura d'aquest felí. La seva localització, de cara el nord i entre frondosos arbres, la feien especialment amena per a l'estiu.

A les tardes dels diumenges s'hi feia ball al so del piano de maneta, i, segons la llegenda urbana freqüentaven l'indret soldats i criades i tot tipus de nois i noies de classe treballadora, ja que els burgesos amb els seus carruatges podien anar més en fora. Entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al mostrador. La seva fama fou tan gran que la popular Colla de l'arròs va fer construir un elegant restaurant molt a prop de la font.

Portal d'accés al recinte on es troba la font i el restaurant construït per Puig i Cadafalch

Davant mateix de la font, hi ha un edifici noucentista de 1918 que havia tingut funcions de restaurant, obra de Josep Puig i Cadafalch. Puig també va refer la urbanització dels jardins de la font del Gat dissenyats per Jean Claude Nicolas Forestier dins del pla d'urbanització de la muntanya de Montjuïc quan va incorporar el restaurant.

L'edifici va ser restaurat el 2002. Actualment torna a tenir la funció de restaurant[2] i, allotja la seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis.[3]

La cançó[modifica | modifica el codi]

La Font del Gat és àmpliament coneguda per la cançó popular La Marieta de l'ull viu.

Baixant de la Font del Gat una noia, una noia,

baixant de la Font del Gat una noia i un soldat.

Digueu-li com se diu, Marieta, Marieta,

Digueu-li com se diu, Marieta de l'Ull Viu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font del Gat

Coord.: 41° 22′ 04″ N, 2° 09′ 28″ E / 41.36768°N,2.15782°E / 41.36768; 2.15782