Font documental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera plana del pamflet de Sieyès, 1789

Una font documental és l'origen d'una informació, especialment per la investigació, bé sigui del periodisme, la historiografia o la producció de literatura acadèmica en general. A determinats contextos, els termes autor i font són sinònims. Convé no confondre'ls, el document és el suport de la font. Es pot parlar de documents escrits, documents sonors, o documents cinematogràfics. Els documents tenen la seva tipologia (públics, privats...). La major part de les vegades se'ls utilitza com sinònims, i les parts que venen a continuació podrien anomenar-se tractament documental, crítica documental.

Classificació de les fonts[modifica | modifica el codi]

Segons el seu origen o procedència poden ser:

  • Font primària: és el material de primera mà relatiu a un fenomen que es vol investigar. En el cas de la historiografia, el material que en el seu temps ha servit per construir la historia.
  • Font secundària: és un text basat en fonts primàries, que implica un tractament: generalització, anàlisi, síntesi, interpretació o avaluació. En la historiografia (l'estudi de la historia), les fonts secundàries són aquells documents que no foren escrits contemporàniament als successos estudiats.
  • Font terciària: és una selecció i recopilació de fonts primàries i secundaries, per exemple: bibliografies, catàlegs de biblioteca, directoris, llistes de lectures i articles sobre enquestes.

Els treballs d'investigació, els llibres de text, les enciclopèdies solen reunir els tres tipus de fonts.

Forma d'expressió[modifica | modifica el codi]

Segons la forma d'expressió de la informació, una font pot ser: