Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fonts del dret administratiu)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol fan referència a quin és l'origen del dret i quina és la procedència de les normes jurídiques a l'Estat espanyol.

Fonts directes primàries[modifica | modifica el codi]

Les fonts s'ordenen jeràrquicament. En el punt més alt es troba la Constitució Espanyola,[1] posteriorment les lleis i les disposicions normatives amb rang de llei són jeràrquicament superiors als reglaments. a més a més, els reglaments estan subordinats a la llei pel principi de jerarquia i pel principi de reserva de llei de manera que la constitució Espanyola i els Estatuts d'Autonomia reserven a les lleis en exclusiva la regulació d'algunes matèries.

La Constitució Espanyola[modifica | modifica el codi]

Article principal: Constitució espanyola

La Constitució esdevé, amb el text articulat de 1978, la norma jurídica amb eficàcia directa i jurídica immediata. el seu text ho determina clarament en l'article 9.1 Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic. D'aquest fet se'n deriva:

  • La llei que contradigui la Constitució és declarada inconstitucional per Tribunal Constitucional.
  • La constitució reconeix drets i en garanteix l'exercici directament, sense necessitat d'una altra norma inferiorque els desenvolupi o precisi (Article 53.1).
  • És la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol.

La llei[modifica | modifica el codi]

quan parlem de font de dret, parlem de dos tipus de llei, les lleis en sentit estricte i les disposicions normatives amb rang de llei-

Lleis Orgàniques[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llei Orgànica (Espanya)

Lleis Ordinàries[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llei Ordinària (Espanya)

Són aquelles lleis que no regulen les matèries recollides a l'article 81 de la Constitució, per tant aquelles que no estan subjectes a la reserva de llei. Pel que fa als tràmits de la seva aprovació, cal recordar que s'aproven per majoria simple en cadascuna de les cambres, ja sigui a través de l'aprovació en comissió o en el Ple de cambres respectives. Aquestes lleis poden ser:

  • Aprovades en ple: És el ple de les cambres qui aprova les lleis
  • Aprovades en comissió:El ple delega en una comissió legislativa el dret d'aprovar la llei, reservant-se el dret de recuperar-ne la tramitació quan ho cregui convenient. En cap cas es podrà aprovar en comissió les lleis que es refereixin a la reforma constitucional, a assumptes internacionals, a lleis orgàniques, a lleis de bases i als Pressupostos Generals de l'Estat.

Lleis de l'article 150 de la Constitució espanyola[modifica | modifica el codi]

Lleis de bases[modifica | modifica el codi]

Són un tipus de norma amb rang de llei, que han de ser sempre aprovades en ple, configurada expressament en el text constitucional per a una funció concreta. S'emmarquen en la facultat de delegació legislativa de què disposa el Congrés dels Diputats a favor del govern. com disposa l'article 82 de la Constitució permet al Congrés delegar la potestat legislativa al Govern, que a partir d'un Reial decret legislatiu articula la norma de rang legal.

És important assenyalar que una llei de bases no pot en cap cas:

  • Autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases
  • Facultar per dictar normes amb caràcter retroactiu

Les lleis de bases han de ser respectades també per les comunitats autònomes a l'hora de regular aquestes matèries. Un exemple seria, la Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú[2]

Lleis Autonòmiques[modifica | modifica el codi]

Les comunitats Autònomes de l'estat espanyol gaudeixen de la possibilitat legal de la potestat legislativa. La regulació de les mateixes vénen emmarcades pels articles del 149 al 153 de la Constitució Espanyola. Un fet a destacar, és el principi de competències, sota el qual ni les normes amb força de llei de les Comunitats autònomes, ni els reglaments que aquestes desenvolupin es troben jerarquitzats en relació a les disposicions normatives de l'Estat. No hi ha relació de jerarquia, sinó relació de competències i territoris.

Decret Llei[modifica | modifica el codi]

Article principal: Decret-llei

Els decret llei es troben regulats a l'article 86 de la Constitució, i responen a casos d'urgència. Cal esmentar que aquelles comunitats autònomes que ho haguessin previst en els seus Estatuts d'Autonomia poden disposa de la facultat de dictat decrets lleis. Catalunya ho preveu des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i també ho han fet, la País Valencià i Andalusia.

Decret Legislatiu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Decret legislatiu

Reglament[modifica | modifica el codi]

Article principal: Reglament

Fonts directes subsidiàries[modifica | modifica el codi]

El costum[modifica | modifica el codi]

Article principal: costum

Els principis Generals del Dret[modifica | modifica el codi]

Els principis general del dret són:

  • De caràcter bàsic i són suports primaris estructurals del sistema sencer de l'ordenament jurídic.
  • Transcedeixen d'un precepte concret i organitzen i donen sentit a molts. Allò que és general és allò que és propi del món jurídic.
  • Són fórmules tècniques del món jurídic i no simples criteris morals o directives o intencions.

Cal dir, però, que l'article 1 del Codi civil especifica que les fonts directes de l'ordenament jurídic són la llei, el costum i els principis generals del dret.

Fonts indirectes[modifica | modifica el codi]

Tractats Internacionals no publicats al BOE[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tractat internacional

Jurisprudència[modifica | modifica el codi]

L'article 1.6 del Codi Civil determina que la jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem, en interpretar i aplicar la lllei, el costum i els principis generals del dret.

Doctrina[modifica | modifica el codi]

Article principal: Doctrina jurídica

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Constitución Española de 1978
  2. Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.