Força Aèria d'Autodefensa del Japó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Força Aèria d'Autodefensa del Japó
航空自衛隊
Kōkū Jieitai
Flag of JASDF.png Japan Air Self-Defense Force roundel.svg
Mida: 45,000
Comandants:
Comandant: General Kenichiro Hokazono

La Força Aèria d'Autodefensa del Japó (japonès: 航空自衛隊, Kōkū Jieitai), també coneguda per les seves sigles en anglès JASDF, és la branca aèria de les Forces d'Autodefensa del Japó, i es responsable de la defensa de l'espai aeri japonès i d'altres operacions relacionades amb l'aviació. Manté patrulles aèries armades al voltant del Japó, i també manté una extensa xarxa de radars.

Història[modifica | modifica el codi]

Segle XX[modifica | modifica el codi]

L'Exèrcit Imperial Japonès va fer ús de globus d'hidrogen amb fins d'observació durant la Guerra russojaponesa de 1904-1905 i va comprar el seu primer avió, un biplà Farman, l'any 1910, tanmateix, un seriós interès en l'aviació militar no es va desenvolupar fins després de la Primera Guerra Mundial. Els observadors militars japonesos a Europa no van trigar gaire a descobrir els avantatges de la nova tecnologia, i després de la Primera Guerra Mundial, Japó va adquirir un gran nombre d'avions militars excedents, avions com el Sopwith britànic, i el Nieuport francès. L'aviació de l'exèrcit japonès es va estructurar mitjançant una cadena de comandament separada dins del Ministeri de Guerra del Japó l'any 1919.

Anys 20 i 30[modifica | modifica el codi]

Els avions van ser utilitzats en funcions de combat durant la dècada de 1920, i durant l'intervenció japonesa a Sibèria contra l'Exèrcit Roig bolxevic prop de Vladivostok. La primera fàbrica d'avions al Japó, la Nakajima Aircraft Company, va ser fundada el 1916, i més tard va obtenir una llicència per produir el Nieuport 24 i el Nieuport 29, així com el motor Hispano-Suiza.

Més tard Nakajima amb llicència va produir el Gloster Gannet i el Bristol Jupiter. Mitsubishi va començar produint avions Sopwith sota llicència l'any 1921, i Kawasaki Heavy Industries va començar la producció del bombarder Salmson, i van contractar a enginyers alemanys com el Doctor Richard Vogt per produir dissenys originals, com el bombarder Tipus 88. Kawasaki també va produir motors d'avions sota llicència de BMW. A finals de la dècada de 1920, Japó va produir els seus propis dissenys per satisfer les necessitats de l'Exèrcit, i l'any 1935 ja tenia un inventari d'avions militars tècnicament força sofisticat.

Anys 40[modifica | modifica el codi]

El servei aeri de l'Exèrcit imperial japonès, fou desenvolupat seguint el model del cos aeri de l'Imperi Alemany, i la seva principal missió era proporcionar suport aeri tàctic a les tropes de terra. Les forces aèries tanmateix, van mantenir una capacitat limitada de interdicció aèria, i també proporcionaven un important suport de reconeixement aèri a les Forces armades. L'any 1941, la força aèria de l'exèrcit japonès tenia al voltant de 1.500 avions de combat. Durant els primers anys de la guerra, Japó va seguir el desenvolupament tècnic i el desplegament d'avions cada vegada més avançats, i va gaudir de la superioritat aèria sobre la majoria dels camps de batalla, degut a l'experiència en combat de les seves tripulacions.

Tanmateix, mentre la guerra continuava, la limitació industrial del país en comparació amb els aliats, així com els bombardejos aliats sobre les illes japoneses, van fer que Japó no pogués mantenir un volum elevat de producció d'aeronaus. Tripulacions experimentades es van perdre en el combat, els nous tripulants no podien ser entrenats degut a la manca de combustible, cap al final de la Guerra del Pacífic, Japó va llançar atacs kamikaze contra les forces aliades. Després de la Segona Guerra Mundial Japó va ser ocupat pels aliats durant set anys (1945-1952).

Anys 50[modifica | modifica el codi]

L'any 1952 es va signar el Tractat de San Francisco, Japó es va convertir en una nació sobirana i democràtica, l'any 1954 el govern va crear la Força Aèria d'Autodefensa del Japó. La major part del material bèl·lic aeri japonès usat durant la Segona Guerra Mundial havia estat destruït pels Aliats. Japó va reconstruir la seva força aèria amb material nord-americà, amb aparells a reacció com el caça F-86 Sabre, i amb aparells d'hèlix com l'avió de transport Curtiss C-46 Commando, com a avions d'entrenament destinats a la formació de nous pilots es van fer servir el Lockheed T-33 un avió a reacció, i el North American T-6 Texan, un avió d'hèlix, també el Fuji LM-1 Nikko un avió lleuger de fabricació japonesa es va fer servir com a avió de transport.

Anys 60 i 70[modifica | modifica el codi]

A la decada de 1960, Japó va començar a produir sota llicencia el Lockheed F-104J, un caça a reacció supersònic.

Entre els avions destinats a l'entrenament cal destacar el Fuji T-1, un aparell a reacció, fabricat per l'empresa Fuji Heavy Industries.

A la dècada de 1970 la Força Aèria va començar a fer servir el caça McDonnell Douglas F-4 Phantom II, produït per l'empresa Mitsubishi, en total s'en van produir 138 unitats al Japó i dues unitats més als Estats Units.

Mitsubishi també va fabricar el caça supersònic Mitsubishi F-1 dissenyat totalment al Japó amb la col·laboració de l'empresa Fuji Heavy Industries, tot i ser un caça l' F-1 disposava també de capacitat d'atac al terra i contra els vaixells, podia transportar una gran varietat d'armament; míssils de curt abast AIM-9 Sidewinder, míssils anti-vaixell ASM-1 i ASM-2, i un canó intern de 20mm Vulcan amb 750 projectils.

Entre els avions d'aquest període cal anomenar el Kawasaki C-1, un bimotor de transport amb motors a reacció, que va entrar en servei el decembre de 1974, es van fabricar 31 unitats d'aquest model, va ser construït al Japó per l'empresa Nihon Aircraft Manufacturing Corporation juntament amb Kawasaki Heavy Industries.

Entre els avions destinats a l'entrenament hi ha el Mitsubishi T-2, un aparell a reacció monomotor, dissenyat pel Doctor Kenji Ikeda, aquest aparell va entrar en servei amb la Força Aèria l'any 1975, i va romandre en el servei actiu fins a l'any 2006. Anava armat amb un canó de 20mm i amb 2 missils AIM-9 Sidewinder.

Entre els avions propulsats amb hèlix hi ha també el Fuji T-3, construït per l'empresa Fuji Heavy Industries, el seu primer vol va ser l'any 1974, es van construir 50 unitats, la producció del Fuji T-3 va continuar fins a l'any 1982.

Anys 80 i 90[modifica | modifica el codi]

El 7 de desembre de 1981, 40 anys després del Atac a Pearl Harbor, va entrar en servei el caça bimotor a reacció F-15J, es van construir 223 unitats, 12 unitats fabricades per McDonnell Douglas, i la resta per Mitsubishi Heavy Industries, aquest avió va esdevenir el principal interceptor de les Forces d'Autodefensa japoneses. Es va construir també una versió d'entrenament, equipada amb dos seients anomenada F-15DJ, 48 unitats d'aquest model biplaça van ser fabricades per Mitsubishi.

L'avió de transport Hercules C-130H va entrar en servei amb la Força Aèria l'any 1984, en total Japó va comprar 16 unitats, pertanyents al 401è esquadró estacionat a la base aèria de Komaki. L'Hercules C-130H, es un aparell equipat amb quatre motors de turbohèlix, dissenyat per la companyia americana Lockheed Martin.

Entre els avions d'entrenament cal destacar el Kawasaki T-4 "Dolphin", un avió a reacció subsònic usat per l'equip acrobàtic "Blue Impulse", es van construir 208 unitats, va entrar en servei l'any 1988, 4 unitats van resultar danyades durant el Terratrèmol i tsunami del Japó del 2011.

L'any 1991 va entrar en servei amb les Forces d'Autodefensa del Japó l'helicòpter Mitsubishi H-60, es un aparell bimotor equipat amb turboeix, la seva missió principal es la recerca i el rescat. La Força Aèria d'Autodefensa del Japó disposa de 31 unitats.

Segle XXI[modifica | modifica el codi]

El Fuji T-7 es un avió d'entrenament fabricat per l'empresa Fuji Heavy Industries, va entrar en servei l'any 2002, la Força Aèria disposa de 49 unitats.

El Boeing KC-767, es un avió de re-proveïment en vol bimotor a reacció, la Força Aèria disposa de 4 aparells, va entrar en servei l'any 2011.

El Mitsubishi F-2, es un caça a reacció produït conjuntament per l'empresa nord-americana Lockheed Martin, i l'empresa japonesa Mitsubishi Heavy Industries, L'F-2 està basat en el General Dynamics F-16 Fighting Falcon nord-americà, va entrar en servei l'any 2000.

18 caçes F-2 van resultar danyats en el Terratrèmol i tsunami del Japó del 2011[1]

Caçes i bombarders[modifica | modifica el codi]

Japó
Mitsubishi F-15J

F-15 1 Yokota Tokyo.jpg
Missió:
Versions:
Aeronaus en servei:
213
Japó
McDonnel Douglas F-4 Phantom II

F-4 1 Yokota Tokyo.jpg
Missió:
Versions:
Aeronaus en servei:
78
Japó
Mitsubishi F-2

Mitsubishi F-2 landing.JPG
Missió:
Versions:
Aeronaus en servei:
84

Avions d'entrenament[modifica | modifica el codi]

Japó
Kawasaki T-4

JASDF kawsaki T-4.jpg
Missió:
Entrenament
Versions:
Aeronaus en servei:
204
Japó
Fuji T-7

Shizuhama AB Festival 静浜基地航空祭 (2527679093).jpg
Missió:
Entrenament
Versions:
Fuji T-7
Aeronaus en servei:
49

AWACS[modifica | modifica el codi]

Japó
Boeing E-767

E-767 Japan AWACS 112010.jpg
Missió:
AWACS
Versions:
Boeing E-767
Aeronaus en servei:
4

Repostatge en vol[modifica | modifica el codi]

Japó
Boeing KC-767

JASDF KC-767 (97-3603) departs RIAT 14thJuly2014 arp.jpg
Missió:
Repostatge en vol
Versions:
Boeing KC-767
Aeronaus en servei:
4

Avions de transport[modifica | modifica el codi]

Japó
Lockheed C-130 Hercules

Lockheed C-130 Hercules.jpg
Missió:
Avió de transport
Versions:
Lockheed C-130 Hercules
Aeronaus en servei:
16
Japó
Kawasaki C-1

JASDF Kawasaki C-1 Aoki-1.jpg
Missió:
Avió de transport
Versions:
Aeronaus en servei:
26

Helicòpters[modifica | modifica el codi]

Japó
Boeing CH-47 Chinook

67-4495 CH-47J from Iruma AB (5215150649).jpg
Missió:
Helicòpter de transport
Versions:
Boeing CH-47 Chinook
Aeronaus en servei:
16
Japó
Mitsubishi H-60J

JASDF UH-60J 20090822-03.JPG
Missió:
Helicòpter de transport
Versions:
Aeronaus en servei:
31

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Força Aèria d'Autodefensa del Japó