Forcadella
Anthias anthias  | |
|---|---|
♂ | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198711 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Serranidae |
| Gènere | Anthias |
| Espècie | Anthias anthias Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
La forcadella, l'abella, el cabut o la somera vermella[2] (Anthias anthias) és una espècie de peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids.[3]
Morfologia[modifica]
- Pot assolir 27 cm de llargària màxima, tot i que la seua mida més comuna és de 15.
- Cos ovalat i comprimit lateralment.
- Aletes dorsals i ventrals llargues (aquestes darreres arriben a la caudal, la qual és grossa i escotada).
- Aletes pèlviques ben desenvolupades.
- Les aletes ventrals del mascles són més grosses que les de les femelles.
- Coloració vermella o rosada amb taques i bandes operculars grogues. Aletes ventrals groguenques. Ventre argentat.
- Ulls de color blau violeta.[4][5][6][7][8][9]
Reproducció[modifica]
La seua reproducció és externa.[10] A més, és un hermafrodita successiu, el qual primer madura com a femella i més tard es transforma en mascle. Aquesta transformació no depèn només de l'edat, sinó també de l'estructura social del grup al qual pertany. Així, els peixos viuen formant un grup de femelles acompanyades del mascle dominant i, només quan aquest darrer mor, la femella de més rang es transforma en mascle.[11]
Alimentació[modifica]
Menja crustacis planctònics i peixets.[8][12]
Depredadors[modifica]
A les illes Açores és depredat per la círvia rivoliana (Seriola rivoliana)[13] i la mòllera roquera (Phycis phycis).[14]
Hàbitat[modifica]
És un peix marí, de clima subtropical (16 °C-22 °C, 72°N-36°N, 23°W-42°E) i associat als fons rocallosos i esculls de corall (compartint, de vegades, l'hàbitat de formes cavernícoles) fins als 300 m de fondària (normalment, entre 30 i 50).[15][16]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba des de la Mediterrània[17] i Portugal (incloent-hi les illes Açores) fins a Angola i el nord de Namíbia.[18]
Costums[modifica]
És tímid, nocturn, molt sedentari i fotòfug.[4][8] Acostuma a viure en petits grups.[11]
Ús comercial[modifica]
És comestible, però no és pescat de manera comercial.[19]
Observacions[modifica]
- És inofensiu per als humans.[8]
- Pot duplicar la seua població en poc temps: entre 1,4 i 4,4 anys.[20]
Referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 «Forcadella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ DORIS (francès)
- ↑ AquaBase[Enllaç no actiu] (francès)
- ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 FishBase (anglès)
- ↑ Mare Nostrum (castellà)
- ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
- ↑ 11,0 11,1 buceo.mforos.com (castellà)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ Barreiros, J.P., T. Morato, R.S. Santos i A.E. de Borba, 2003. Interannual changes in the diet of the Almaco jack, Seriola rivoliana (Perciformes: Carangidae) from the Azores. Cybium 27(1):37-40.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
- ↑ Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a edició.
- ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
- ↑ Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.
- ↑ El Maestro Pescador Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Club d'immersió biologia (català)
Enllaços externs[modifica]
- BioLib (anglès)
- AQUATAB
- AnimalBase (anglès)
- Flickr (castellà)