Forcall
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi delsPorts | |||
 |
|||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Ports Mancomunitat Turística del Maestrat Manc. Els Ports Vinaròs |
||
| Gentilici | Forcallà, forcallana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 39,3 km² | ||
| Altitud | n/d (màx.:699 ) |
||
| Població (2011[1]) • Densitat |
529 hab. 13,46 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 174 km de València 120 km de Castelló de la Plana 13 km de Morella |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PSPV i 2 PP Santiago Pérez Peñarroya (PSPV) |
||
| Codi postal | 12310 |
||
| Festes majors | Sant Víctor i MdD de la Consolació Darrera setmana d'agost |
||
| Dies de mercat | Dilluns i dijous | ||
| Web | |||
Forcall, alguns cops referenciat el Forcall, és un municipi del País Valencià que està emplaçat a la comarca dels Ports.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Situat en una vall escavada pels tres rius que conflueixen a Forcall: el (Bergantes, el Cantavella i el Calders. Rodejada de quatre grans moles que dibuixen el paisatge muntanyenc del terme municipal, es tracta de la mola de Sant Marc o de la Vila (936 metres) al centre del terme i al nord del nucli, la mola de Cosme (1.012 m.) al nord-est, la mola de Roc o de Sant Cristòfol (1.107 m.) al sud-oest, i la Mola Garumba al sud-est que s’inclina en el seu costat oest cap a Forcall en una espectacular formació calcària que, vista des del poble, sembla una gran raspall de dents: la Penya de Mig-dia (980 m.).
[modifica] Límits
| Bordó | Palanques Villores |
|
| la Todolella |  |
Morella |
| Cinctorres |
[modifica] Accés
Des de Castelló s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-15, posteriorment es pren la CV-12 per a finalitzar en la CV-124.
[modifica] Història
Nombroses troballes arqueològiques testimonien la presència de poblats prehistòrics en la zona, però sens dubte un dels punts arqueològics més interessants de la província de Castelló ho constituïx la Moleta dels Frares o de Liborio, probablement la Res Publica Lesserensis (Lesera) de Claudi Ptolemeu, nucli de població íbero-romà estratègic en les comunicacions entre el Mediterrani i la vall de l'Ebre. Tot i així els límits del territori de Lesera són desconeguts.[2]
Més tard, aquests pobladors s'espargirien pel terme en llocs que com el Podi Albo o Puig-Blanch (en clara referència al Forcall d'avui) apareixen en documents del segle XIII. És en aquest mateix segle (2 de maig de 1246) quan l'infant En Pere de Portugal, en nom de Jaume I atorga la Carta de poblament.
Va ser un dels tradicionals llogarets de Morella i, per tant, senyoriu de Blasco I d'Alagón en els anys immediats a la conquesta.
Durant el conflicte per la successió del rei Martí l'Humà, Forcall va encapçalar, com en moltes altres ocasions, l'oposició dels llogarets enfront de Morella. Va arribar la seva autonomia municipal en 1691 de mans del rei Carles II. Va ser zona d'actuació carlista durant el segle XIX.
Forcall, poble d'acusada personalitat i centre geogràfic de la comarca i dels pobles veïns d'Aragó, va viure dies de puixança que encara avui podem recrear passejant pels seus carrers i places.
[modifica] Demografia
En el cens de 1900 comptava amb 2.105 habitants. Des de llavors la seva població ha anat descendint a poc a poc fins als poc més de 500 actuals.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2009 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 645 | 605 | 577 | 554 | 540 | 571 | 557 | 543 | 542 | 540 | 527 | 538 |
[modifica] Economia
La principal activitat econòmica, igual que en altres localitats d'interior, és l'agricultura i la ramaderia. En els últims anys i donada la importància que cada vegada més va adquirint el turisme d'interior, hi ha hagut un increment de les activitats de restauració i hosteleres.
[modifica] Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joaquin Guarch Gil | UCD |
| 1983 - 1987 | Amadeo Viñals Cervera | AP-PDP-UL-UV |
| 1987 - 1991 | Manuel Monfort Molinos | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Manuel Monfort Molinos | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Manuel Monfort Molinos | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Manuel Monfort Molinos | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Santiago Pérez Peñarroya | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Santiago Pérez Peñarroya | PSPV-PSOE |
| 2011 - ara | n/d | n/d |
[modifica] Arquitectura monumental
El conjunt monumental de la vila es vertebra al voltat de la Plaça Major o històricament conegut com el Pla de la Creu, centre neuràlgic de la població que destaca per les seues dimensions i pels pòrtics que l’envolten. En ella trobem els edificis més importants com el Palau dels Osset (del segle XVI), el palau dels Fort i la Casa de la Vila o Palau de les Escaletes (del segle XVII).
L'Església de l'Assumpció del segle XVIII, al Carrer de l'Església, fou construïda sobre la primitiva església gòtica del segle XIII de la qual conserva elements com l'absis, alguns ventanals, gàrgoles i una magnífica rosada. En el seu interior són molt interessants les pintures al fresc de Joan Francesc Cruella, dedicades a la titular de la parròquia de Nostra Senyora de l'Assumpció. També l'airós campanar de línia barroca que dibuixa el perfil de Forcall.
Altres monuments destacats del nucli històric de Forcall són les diverses cases pairals com la dels Maçaners i la dels Berga (aquesta darrera als afores, també coneguda com la Fàbrica de Pals) que al segle XIX va servir de presó a 3.000 presoners isabelins capturats pel general Cabrera en el marc de les guerres carlines.
Destaca el Forn de la Vila considerat el forn en funcionament més antic d'Europa, car té el seu origen en 1246. El forn, de caràcter comunal manté la mateixa estructura original d'època medieval. Té una placa commemorativa de pedra, amb l'escut propi del forn "Forn de la Vila, 1246-1993". És un dels tres forns medievals que queden en peus en la comarca dels Ports, sent aquest el més antic.
Pel terme municipal, fora del nucli històric, també trobem edificis religiosos com l'Ermita de la Verge de la Consolació originari del segle XVI, encara que l’actual és de 1783; el Convent dels Dominics, fundat el 1609 per Blai Berga amb capacitat per a 10 frares que es desplaçaven pels massos i les ermites dels voltants per tal de cantar missa; o l'Ermita de Sant Josep i el Calvari, conjunt monumental del 1682 d'estil barroc i construït per a commemorar el 2on Centenari de l'arribada de les relíquies de Sant Vito. Altres ermites del terme són la de Sant Joaquim, la capella de l'Anunciació i l'Encarnació (a Torre Selló), la del Pilar i al de Sant Cristòfol (en runes).
A l'oest del terme, en la Moleta dels Frares trobem les restes d'una ciutat ibero-romana descoberta el 1876.
[modifica] Llocs d'interès
La presència de lleres d'aigua permet que les terres de Forcall siguin pròdigues en fonts envoltades per bells paratges. Així en el curs del riu Caldes trobem la font de Santa Anna o de la Salut (amb propietats minero-medicinals amb referències des de l'any 1649), Les Fontetes, la Felipeta, de l´Om i la Panera.
En el riu Cantavella podem arribar a les fonts de la Vila i els safarejos, de l´Escuriola i la Picolicha. Per la seva banda el Bergantes prendrà aigües de les fonts del Roure i de la Teula. Mentre, en el centre del poble, està la font del Convent.
[modifica] Festes locals
- Sant Antoni Abad. És aquesta una de les festes més interessants de tot el País Valencià per la seva antiguitat i peculiar idiosincràsia, que se celebra sobre el 17 de Gener. La festa és una manifestació profà-religiosa que ha sabut conservar la tradició en els seus nombrosos actes, entre els quals sobresurten la "Plantà del Maio", la "Vida del Sant", la "Santantonà", la "Cremà de la Barraca" i "Els Botargues".
- Festes patronals. Se celebren des de l'últim cap de setmana d'agost fins al primer de setembre en honor de Sant Víctor i de Ntra. Sra. de la Consolació. En aquestes festes són famosos els seus bous embolats, "coetà", cercaviles i les processons en les quals les danses dels "Dansants", "Bastonets", "Varetes", "Gitanetes" i "Llauradors", al so de la dolçaina i el tabalet, els donen un aire original i únic.
A més, Forcall ha acollit l'Aplec dels Ports en ocasions, els anys 1984, 1993 i 2003.
[modifica] Gastronomia
Forcall disposa d'una gastronomia rica i plena de matisos. Bona mostra d'això són les seves pastes i pa que realitzades en forn de llenya mostren una àmplia varietat. "Coquetes", "corets", pastissets d´ametla, "mostaxons", "rolletes", "carquinyols", etc. Les seves carns i embotits donen motiu a una suculenta cuina on el "recapte" o olla forcallana, la sopa forcallana, "el conill amb caragols", la gallina trufada, el ternasco, al costat de la "collà" (quallada) són emblema de la mateixa.
[modifica] Fills il·lustres
- Manuel Milián Mestre (Forcall, 1943) és un polític i periodista.
- Josep Peñarroya Peñarroya (Forcall, 1910 - Barcelona, 1975) va ser un guionista i dibuixant de còmics, creador de cèlebres personatges com Don Pío, Gordito Relleno i Don Berrinche.
[modifica] Vegi's també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Josep Corell, Inscripcions romanes del País Valencià.
[modifica] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
|
|||||
