Forcall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Forcall
Escut de Forcall
(En detall)
Localització

Localització de Forcall respecte del País Valencià Localització de Forcall respecte delsPorts


Municipi delsPorts
Vista de Forcall
Vista de Forcall
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Ports
Mancomunitat Turística del Maestrat
Manc. Els Ports
Vinaròs
Gentilici Forcallà, forcallana
Predom. ling. Valencià
Superfície 39,21 km²
Altitud 699 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
510 hab.
13,01 hab/km²
Coordenades 40° 38′ 46″ N, 0° 11′ 54″ O / 40.64611°N,0.19833°O / 40.64611; -0.19833Coord.: 40° 38′ 46″ N, 0° 11′ 54″ O / 40.64611°N,0.19833°O / 40.64611; -0.19833
Distàncies 174 km de València
120 km de Castelló de la Plana
13 km de Morella
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PSPV i 2 PP
Santiago Pérez Peñarroya (PSPV) (2011)
Codi postal 12310
Codi territorial 12061
Festes majors Sant Víctor i MdD de la Consolació
Darrera setmana d'agost
Dies de mercat Dilluns i dijous
Web

Forcall, alguns cops referenciat el Forcall, és un municipi del País Valencià que està emplaçat a la comarca dels Ports.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en una vall escavada pels tres rius que conflueixen a Forcall: el (Bergantes, el Cantavella i el Calders. Rodejada de quatre grans moles que dibuixen el paisatge muntanyenc del terme municipal, es tracta de la mola de Sant Marc o de la Vila (936 metres) al centre del terme i al nord del nucli, la mola de Cosme (1.012 m.) al nord-est, la mola de Roc o de Sant Cristòfol (1.107 m.) al sud-oest, i la Mola Garumba al sud-est que s'inclina en el seu costat oest cap a Forcall en una espectacular formació calcària que, vista des del poble, sembla una gran raspall de dents: la Penya de Mig-dia (980 m.).

Límits[modifica | modifica el codi]

Bordó Palanques
Villores
la Todolella Brosen windrose-fr.svg Morella
Cinctorres

Accés[modifica | modifica el codi]

Des de Castelló s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-15, posteriorment es pren la CV-12 per a finalitzar en la CV-124.

Història[modifica | modifica el codi]

Nombroses troballes arqueològiques testimonien la presència de poblats prehistòrics en la zona, però sens dubte un dels punts arqueològics més interessants de la província de Castelló el constituïx la Moleta dels Frares o de Liborio, probablement la Res Publica Lesserensis (Lesera) de Claudi Ptolemeu, nucli de població íbero-romà estratègic en les comunicacions entre el Mediterrani i la vall de l'Ebre. Tot i així els límits del territori de Lesera són desconeguts.[2]

Més tard, aquests pobladors s'espargirien pel terme en llocs que com el Podi Albo o Puig-Blanch (en clara referència al Forcall d'avui) apareixen en documents del segle XIII. És en aquest mateix segle (2 de maig de 1246) quan l'infant En Pere de Portugal, en nom de Jaume I atorga la Carta de poblament.

Va ser un dels tradicionals llogarets de Morella i, per tant, senyoriu de Blasco I d'Alagón en els anys immediats a la conquesta.

Durant el conflicte per la successió del rei Martí l'Humà, Forcall va encapçalar, com en moltes altres ocasions, l'oposició dels llogarets enfront de Morella. Va arribar la seva autonomia municipal en 1691 de mans del rei Carles II. Va ser zona d'actuació carlista durant el segle XIX.

Forcall, poble d'acusada personalitat i centre geogràfic de la comarca i dels pobles veïns d'Aragó, va viure dies de puixança que encara avui podem recrear passejant pels seus carrers i places.

Demografia[modifica | modifica el codi]

En el cens de 1900 comptava amb 2.105 habitants. Des de llavors la seva població ha anat descendint a poc a poc fins als poc més de 500 actuals.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009 2010 2011
645 605 577 554 540 571 557 543 542 540 527 538 529

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica, igual que en altres localitats d'interior, és l'agricultura i la ramaderia. En els últims anys i donada la importància que cada vegada més va adquirint el turisme d'interior, hi ha hagut un increment de les activitats de restauració i hosteleres.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquin Guarch Gil UCD
1983 - 1987 Amadeo Viñals Cervera AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991 Manuel Monfort Molinos PSPV
1991 - 1995 Manuel Monfort Molinos PSPV
1995 - 1999 Manuel Monfort Molinos PSPV
1999 - 2003 Manuel Monfort Molinos PSPV
2003 - 2007 Santiago Pérez Peñarroya PSPV
2007 - 2011 Santiago Pérez Peñarroya PSPV
Des del 2011 Santiago Pérez Peñarroya PSPV

Arquitectura monumental[modifica | modifica el codi]

Plaça Major

El conjunt monumental de la vila es vertebra al voltat de la Plaça Major o històricament conegut com el Pla de la Creu, centre neuràlgic de la població que destaca per les seues dimensions i pels pòrtics que l'envolten. En ella trobem els edificis més importants com el Palau dels Osset (del segle XVI), el palau dels Fort i la Casa de la Vila o Palau de les Escaletes (del segle XVII).

Campanar de l'Església de l'Assumpció

L'Església de l'Assumpció del segle XVIII, al Carrer de l'Església, fou construïda sobre la primitiva església gòtica del segle XIII de la qual conserva elements com l'absis, alguns finestrals, gàrgoles i una magnífica rosada. En el seu interior són molt interessants les pintures al fresc de Joan Francesc Cruella, dedicades a la titular de la parròquia de Nostra Senyora de l'Assumpció. També l'airós campanar de línia barroca que dibuixa el perfil de Forcall.

Altres monuments destacats del nucli històric de Forcall són les diverses cases pairals com la dels Maçaners i la dels Berga (aquesta darrera als afores, també coneguda com la Fàbrica de Pals) que al segle XIX va servir de presó a 3.000 presoners isabelins capturats pel general Cabrera en el marc de les guerres carlines.

Destaca el Forn de la Vila considerat el forn en funcionament més antic d'Europa, car té el seu origen en 1246. El forn, de caràcter comunal manté la mateixa estructura original d'època medieval. Té una placa commemorativa de pedra, amb l'escut propi del forn "Forn de la Vila, 1246-1993". És un dels tres forns medievals que queden en peus en la comarca dels Ports, sent aquest el més antic.

Pel terme municipal, fora del nucli històric, també trobem edificis religiosos com l'Ermita de la Verge de la Consolació originari del segle XVI, encara que l'actual és de 1783; el Convent dels Dominics, fundat el 1609 per Blai Berga amb capacitat per a 10 frares que es desplaçaven pels masos i les ermites dels voltants per tal de cantar missa; o l'Ermita de Sant Josep i el Calvari, conjunt monumental del 1682 d'estil barroc i construït per a commemorar el 2n centenari de l'arribada de les relíquies de Sant Vito. Altres ermites del terme són la de Sant Joaquim, la capella de l'Anunciació i l'Encarnació (a Torre Selló), la del Pilar i al de Sant Cristòfol (en runes).

A l'oest del terme, en la Moleta dels Frares hi han les restes d'una ciutat ibero-romana descoberta el 1876.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

La presència de lleres d'aigua permet que les terres de Forcall siguin pròdigues en fonts envoltades per bells paratges. Així en el curs del riu Caldes trobem la font de Santa Anna o de la Salut (amb propietats minero-medicinals amb referències des de l'any 1649), Les Fontetes, la Felipeta, de l'Om i la Panera.

En el riu Cantavella podem arribar a les fonts de la Vila i els safarejos, de l'Escuriola i la Picolicha. Per la seva banda el Bergantes prendrà aigües de les fonts del Roure i de la Teula. Mentre, en el centre del poble, està la font del Convent.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abad. És aquesta una de les festes més interessants de tot el País Valencià per la seva antiguitat i peculiar idiosincràsia, que se celebra sobre el 17 de Gener. La festa és una manifestació profà-religiosa que ha sabut conservar la tradició en els seus nombrosos actes, entre els quals sobresurten la "Plantà del Maio", la "Vida del Sant", la "Santantonà", la "Cremà de la Barraca" i "Els Botargues".
  • Festes patronals. Se celebren des de l'últim cap de setmana d'agost fins al primer de setembre en honor de Sant Víctor i de Ntra. Sra. de la Consolació. En aquestes festes són famosos els seus bous embolats, "coetà", cercaviles i les processons en les quals les danses dels "Dansants", "Bastonets", "Varetes", "Gitanetes" i "Llauradors", al so de la dolçaina i el tabalet, els donen un aire original i únic.

A més, Forcall ha acollit l'Aplec dels Ports a vegades, els anys 1984, 1993 i 2003.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Forcall disposa d'una gastronomia rica i plena de matisos. Bona mostra d'això són les seves pastes i pa que realitzades en forn de llenya mostren una àmplia varietat. "Coquetes", "corets", pastissets d'ametla, "mostaxons", "rolletes", "carquinyols", etc. Les seves carns i embotits donen motiu a una suculenta cuina on el "recapte" o olla forcallana, la sopa forcallana, "el conill amb caragols", la gallina trufada, el ternasco, al costat de la "collà" (quallada) són emblema de la mateixa.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Josep Corell, Inscripcions romanes del País Valencià.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forcall