Forces de Defensa d'Israel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Forces de Defensa d'Israel
צְבָא הַהֲגָנָה לְיִשְׂרָאֵל
Forces Armades d'Israel
Insígnia de les Forces de Defensa d'Istael
País Israel Israel
Creació 28 de maig de 1948
Cossos Exèrcit de Terra Israelià Exèrcit de Terra Israelià
Força Aèria Israeliana Força Aèria Israeliana
Marina Israeliana Marina Israeliana
Policia d'Israel Policia d'Israel
Rol Nacional
Comandant Operatiu Rav Aluf Benny Gantz
Ministre de Defensa Ehud Barak
Pressupost 50.6 billion (~$13.5 bilions)[1] (2012)
Percentatge del PIB 6.9% (2011)[2][3]
Proveïdors Israel Aerospace Industries
Israel Military Industries
Israel Weapon Industries
Elbit Systems
Elisra
Elta
Rafael Advanced Defense Systems
Soltam Systems
Plasan
Automotive Industries
Hatehof
Israel Shipyards
SimiGon
BUL Transmark
Aeronautics Defense Systems
Israel Ordnance Corps
Meprolight
Proveïdors estrangers USA Estats Units (1968-present)[4]
bandera de la República Txeca República Txeca[5][6]
bandera de la República de Sud-àfrica Sud-àfrica (fins 1990)[7]
Alemanya Alemanya[8]

França França (1955-1966)[9]

Efectius 176.500 soldats [10]
Reserva 445.000[10]
Data de reclutament 18 anys
Personal disponible Homes entre 18-49: 1,499,186 (est. 2000)
dones entre 18-49: 1,462,063 (est. 2000)
Aptes per al servei militar homes entre 18-49: 1,226,903 (est. 2000)
dones entre 18-49: 1,192,319 (est. 2000)
Nombre de persones que arriben anualment a l'edat militar homes: 50,348 (est. 2000)
dones: 47,996 (est. 2000)
Principals Intervencions Guerra de la Independència (1948–1949)
Operacions de represàlia (1950s–1960s)
Guerra del Sinaí (1956)
Guerra de l'Aigua (1964–1967)
Guerra dels Sis Dies (1967)
Batalla de Karameh (1968)
Guerra de Desgast (1967–1970)
Operació Ira de Déu 1972
Guerra del Yom Kippur (1973)
Operació Litani (1978)
Primera Guerra del Líban (1982)
Conflicte del Sud del Líban (1982–2000)
Primera Intifada (1987–1993)
Segona intifada (2000–2005)
Segona Guerra del Líban (2006)
Guerra de Gaza (2008–2009)
Operació Columna de Núvol (2012)
Comandants Històrics Moshe Dayan, Chaim Herzog, Uzi Narkiss, Yitshaq Rabbín, Israel Tal, Ariel Sharon , Mordekhay Gur
Soldats israelianes a la vora d'un tanc Merkava.

Les Forces de Defensa d'Israel (en hebreu צבא הגנה לישראל, Tsevà ha-Haganà le-Yisrael), anomenat abreujadament צה"ל (Tsahal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades a partir d'unitats preexistents de l'Exèrcit Britànic i de l'ala paramilitar de la Haganà després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la "defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel" i la "protecció dels seus habitants". Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de 1948, Tsahal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat.

Història del Tsahal[modifica | modifica el codi]

Les Forces de Defensa d'Israel es van crear el 31 de maig de 1948,[11] en el moment de la fundació de l'Estat d'Israel i la guerra araboisraeliana de 1948, succeint així la Haganà (organització paramilitar jueva). De 1949 a 1956, diversos conflictes regionals provaren la seua efectivitat.[12]

De 1956 a 1966, el Tsahal encarà menys conflictes, cosa que va permetre la modernització i convertir-se en un efectiu exèrcit professional. En aquest període, Israel desenvolupà noves tecnologies i amb això un armament superior.

Després d'una dècada relativament tranquil·la, el Tsahal va fer front a diversos conflictes amb els seus veïns àrabs en menys de 50 anys: la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe i l'Operació Litani la Primera Guerra del Líban (1982-2000)[13] i la Segona Guerra del Líban (2006).

El Tsahal ha sabut retenir una part de l'esperit de les formacions paramilitars anteriors a l'existència d'Israel, en particular a l'àrea de les relacions humanes, servei voluntari i motivació. El nombre de baixes entre els oficials israelians és, percentualment, el més alt del Món.

Els seus objectius són la «defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants».

Servei militar[modifica | modifica el codi]

El servei militar és obligatori per als homes entre 18 i 29 anys i per a les dones entre 18 i 26 anys. Les dones casades n'estan exemptes. Les dones que invoquen motius religiosos també n'estan exemptes, si bé aleshores han d'acomplir un servei social substitutori. Els joves s'han d'incorporar quan acaben els seus estudis de secundària; des de 1987 els estudiants que es neguen a incorporar-se per motius polítics o de consciència se'ls coneix com xeministim.[14] Els estudiants d'escoles talmúdiques gaudien d'una pròrroga en la incorporació a files, mentre duren els seus estudis; tot i que al 2012 es decidí que també haurien d'incorporar-se a files,[15][16][17] tot i la seva negativa a fer-ho.[18]El període de reserva s'estén fins als 49 anys, si bé pot variar en funció en funció de les necessitats de la unitat en qüestió o el grau d'especialització del reservista. Les dones desenvolupen gairebé les mateixes funcions que els homes, excepte aquelles que requereixen estar en primera línia del front. Del total de 776 funcions que hi ha al Tsahal, 516 poden ser desenvolupades per dones.

Els homes realitzen un servei militar de 3 anys, i les dones un servei de 21 mesos, els dos amb la possibilitat de ser contractats, si és que l'exèrcit els requereix, per un període d'uns anys o de per vida.

Els membres de les minories (excepte drusos i circassians) no estan obligats a fer el servei militar (se'ls admet, tanmateix, com a professionals).

Organització regional[modifica | modifica el codi]

L'Exèrcit d'Israel aquesta bàsicament organitzat en quatre comandaments regionals: el Comandament Nord (Pikúd Ha'Tzafón), el Comandament Central (Pikúd Ha'Merkáz), el Comandament Sud (Pikúd Ha'Darom) i el Comandament de Rereguarda (Pikúd Ha ' Oref).

Drusos i circassians[modifica | modifica el codi]

Encara que Israel és un Estat jueu, i la majoria dels seus soldats abracen aquesta religió, des de 1956 els drusos i circassians estan subjectes a la conscripció obligatòria a les FDI, en igualtat amb els jueus d'Israel. Al principi, serveixen en el marc d'una unitat especial denominada Unitat de Minories, com un batalló independent. Des de la dècada de 1980 els soldats drusos han protestat contra aquesta pràctica, jà que ells desitjaven tenir accés a les tropes d'elit, com les unitats Shaietet 13 de les Forces especials.[19] Va ser llavors que l'Exèrcit, en reconeixement al seu patriotisme, va començar a incorporar als soldats drusos a les unitats de combat regulars i els ha promogut als més alts rangs. En els últims anys, diversos oficials drusos han arribat a rangs tan alts com el de Aluf (general de divisió), i molts han rebut condecoracions per serveis destacats.

En proporció al seu nombre, els drusos aconsegueixen els rangos més alts a l'exèrcit israelià. El primer navegant aeri drus va completar la seva formació el 2005, i la seva identitat està protegida, com la de tots els pilots de la Força Aèria Israeliana. Durant la Guerra d'Independència d'Israel, molts drusos es van possar de part inicialment amb els àrabs, però després van desertar de les seves files per tornar als seus pobles o per possar-se al costat d'Israel i participar en algunes de les seves unitats militars.

El Servei militar és una tradició entre la població drusa, amb el 83 per cent dels homes drusos servint a l'Exèrcit, i el 87 per cent d'aquests reclutes forman part del Batalló Herev, unitat de combat conformada exclusivament per soldats drusos. 8369 soldats drusos han donat les seves vides per l'Estat en operacions de combat des del naixement de l'Estat d'Israel l'any 1948.[20]

Composició i organització interna[21][modifica | modifica el codi]

Categoria קצינים בכירים
Oficials superiors
קצינים זוטרים - Ktzinim
Oficials inferiors
Codi OTAN OF-8 OF-7 OF-6 OF-5 OF-4 OF-3 OF-2 OF-1
Israel Israel rav aluf
aluf
tat aluf
aluf mishne
sgan aluf
rav seren
seren
segen
segen mishne
רב-אלוף
Rav Aluf
1
אלוף
Aluf
תת-אלוף
Tat Aluf
אלוף משנה
Aluf Mishe
סגן-אלוף
Sgan Aluf
רב סרן
Rav Seren
סרן
Seren
סגן
Seguen
סגן-משנה
Seguen Mishne

1 actualment, Gabi Ashkenazi

Categoria נגדים-Nagadim
Sots-Oficials
חוגרים - Hogrim
Tropa
Codi OTAN WO-2 WO-1 OR-9 OR-8 OR-7 OR-6 OR-5 OR-4 OR-3 OR-2 OR-1
Israel Israel Ranag
Ranam
Rasab
Rasam
Rasar
rasal
samar
samal
Turai
Turai
sense insígnia
רב-נגד
Rav-Negad
רב-נגד משנה
Rav nagad mishne
רב-סמל בכיר
Rav-Samal Bachir
רב-סמל מתקדם
Rav-Samal Mitqadem
רב-סמל ראשון
Rav-Samal Rishon
רב-סמל
Rav-Samal
סמל ראשון
Samal Rishon
סמל
Samal
רב טוראי
Rav Torai
טוראי ראשוןי
Tarash
1
טוראי
Turai

1 actualment en desús

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. David Eshel. «Israel Uses Special Funds To Boost Spending». AviationWeek.
  2. David Esel. «Analyzing numbers: The cost of Israeli defense is elusive (page 52)». AviationWeek/dti.
  3. Defense budget gets additional NIS 260M ynetnews, Zvi Lavi Published: 11 April 2011, 14:27
  4. Charles Levinson. «U.S., Israel Build Military Cooperation». Wall Street Journal, 14 agost 2010.
  5. New Perspectives on Israeli History: The Early Years of the State, By Laurence Jay Silberstein, (NYU Press 1991), 232
  6. Jane's international defense review: IDR, Volume 41, page 18 (Jane's Information Group, 2008)
  7. The Unspoken Alliance: Israel's Secret Relationship with Apartheid South Africa, By Sasha Polakow-Suransky, 204
  8. Plushnick-Masti, Ramit. «Israel Buys 2 Nuclear-Capable Submarines». The Washington Post, 25 agost 2006 [Consulta: 2 juny 2014].
  9. France & Iraq: Oil, Arms And French Policy Making in the Middle East, I.B.Tauris, 2 Apr 2006, By David Styan page 39-47
  10. 10,0 10,1 "The Institute for National Security Studies", chapter Israel, 2012 May 8, 2012.
  11. Katz, Samuel M. Israeli Elite Units Since 1948 (en anglès). Osprey Publishing, 1988, p. 6. ISBN 0850458374. 
  12. http://www.idfblog.com/about-the-idf/history-of-the-idf/1948-war-of-inependence/ www.idfblog.com
  13. Carnovale, Antonio. The Middle East: Everything That You Always Wanted to Know and No One Would Tell You (en anglès). iUniverse, 2013, p. 31. ISBN 1475996098. 
  14. Trobat, Antoni Lluís. «Les insubmises israelianes: el coratge de no agafar les armes». La Directa, 10/4/2013.
  15. http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/partir-hoy-judios-ultraortodoxos-israel-tendran-realizar-servicio-militar/1496273/
  16. http://es.noticias.yahoo.com/ultraortodoxos-llamados-ejército-historia-172243901.
  17. http://www.cadenaser.com/internacional/articulo/ejercito-israeli-forzado-alistar-jovenes-ultraortodoxos-judios/csrcsrpor/20120801csrcsrint_5/Tes
  18. http://www.youtube.com/watch?v=WD3qA5LLUbg
  19. http://www.jpost.com/Magazine/Features/Covenant-of-blood www.jpost.com
  20. http://www.jcpa.org/jl/hit06.htm Jerusalem Center for Public Affairs
  21. «IDF Ranks». IDF 2011. [Consulta: 19 octubre 2011].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forces de Defensa d'Israel