Forjador de la Història Esportiva de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Forjador de la Història Esportiva de Catalunya és un guardó (en forma de medalla o de placa) atorgat per la Generalitat de Catalunya (en el període 1987-1997)[1] per premiar els mèrits de les persones naturals o jurídiques que han actuat d’una manera constant i valuosa en algun dels diferents vessants de l’àmbit esportiu català.

Taula de continguts

Regulació legal [modifica]

L'objecte del guardó, i el procediment de convocatòria, tramitació, concessió, requisits i mèrits que ha d'acomplir el guardonat, i, en general, les característiques del guardó, són regulades al DECRET 173/2002, d'11 de juny, dels guardons de l'esport de la Generalitat de Catalunya.[2]

Requisits, mèrits i criteris [modifica]

Per tal de que una persona física o jurídica pugui ser distingida amb la Medalla o Placa de forjador/a de la història esportiva de Catalunya, ha de complir els requisits següents:

  • Haver realitzat tasques de direcció, docència, organització, foment, difusió, tecnificació, comunicació o investigació de l’esport català, durant un període de temps considerable. Per a valorar aquestes tasques, quan es tracti de persones jurídiques també s’ha de tenir en compte l’historial esportiu de l’entitat.
  • No haver incorregut en cap sanció disciplinària esportiva o sanció administrativa en matèria esportiva, dictada per l’òrgan competent, per la comissió d’una infracció de caràcter molt greu en el primer cas, o de caràcter greu o molt greu en el segon.
  • En el cas de les persones jurídiques, han d’estar inscrites o tenir adscrita una secció esportiva en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

Alguns guardonats [modifica]

Any Nre.[3] Nom
1987 Agustí Castelló i Roca[4], Maria Antònia Simó i Andreu[5],
1989 Josep Milà i Atset[6][7]
1991
1993 83[8] Pere Auradell i Ribas[9][10], Joan Cervera i Batariu, Francesc Mates [11], Club Natació Sant Andreu,
1995 96[12] Tomàs Barris[13], Nicolau Casaus, Francesc Perelló[14], Pablo Porta, Jaume Nolla, Ernest Segura,

Referències [modifica]

  1. ↑ Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000. 1a, 2001, pàg. 83. ISBN 84-607-1908-1. 
  2. ↑ Normativa Generalitat DOGC núm. 3663 - 25/06/2002
  3. ↑ Nombre total de guardons concedits aquest any
  4. ↑ Barberà i Suqué, Josep. Excursionistes recordats. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A., Març de 1996. ISBN 84-7826-710-7. 
  5. ↑ «Desnivel.com». [Consulta: 05 desembre 2009]. Reportatge en la mort de Ma. Antònia Simó
  6. ↑ «Ajuntament de Vilafranca del Penedès». [Consulta: 05 desembre 2009]. Josep Milà, excursionista
  7. ↑ «FEEC». [Consulta: 05 desembre 2009]. Entrevista a Josep Milà.
  8. ↑ «ABC», 19/10/1993. [Consulta: 05 desembre 2009]. Notícia a ABC sobre l'entrega de guardons de 1993
  9. ↑ «Motos Auradell». [Consulta: 05 desembre 2009].
  10. ↑ «Amb gasolina a les venes». [Consulta: 05 desembre 2009]. Article de Dani Vilà dins El Punt de 19/03/09
  11. ↑ «Butlletí 10 anys de Curses d'orientació a Catalunya», 1993. [Consulta: 05 desembre 2009].
  12. ↑ La forja del deporte catalán Article de Xavier Ventura a LA VANGUARDIA, de 29/octubre/1995 (castellà)
  13. ↑ «Web personal de T.Barris». [Consulta: 05 desembre 2009]. Guardons de T.Barris
  14. ↑ «Anuaris.cat». [Consulta: 14 de juliol de 2011]. Guardons de 1995

Enllaços externs [modifica]

  • «DOGC». [Consulta: 05 desembre 2009].
  • «Anuaris.cat». [Consulta: 05 desembre 2009]. Guardons de 1995
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Forjador_de_la_Història_Esportiva_de_Catalunya&oldid=11104753»