Formós I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Formós I Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
6 d'octubre de 8914 d'abril de 896
PopeFormosusBW.jpg
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Nom ?
Nascut vers 816
Òstia, Estats Pontificis
Mort 4 d'abril de 896
Roma, Estats Pontificis

Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.

Consagrat bisbe de Porto l'any 864 pel Papa Nicolau I, va actuar com a llegat pontifici a Bulgària (866) i a França (869 i 872), on va ser l'encarregat de convèncer Carles II el Calb que acceptés la corona imperial. L'any 877, en ajudar a coronar rei d'Itàlia a Arnulf, es va enfrontar al papa Joan VIII, que era partidari de Carles II el Calb, fet que li va valdre ser expulsat de la seva diòcesi i l'excomunió. Aquesta fou aixecada l'any 883, quan accedí al papat Marí I i Formós fou restaurat en la seva seu de Porto-Santa Rufina, dignitat que ocupava quan el van fer Papa.

Durant el seu pontificat, el 30 d'abril del 892, pressionat per l'emperador Guiu III, es va veure forçat a coronar emperador i successor al fill d'aquest, Lambert. Quan va morir Guiu el 894, Lambert es convertí en el nou emperador alhora que Formós començà a aproximar-se al rei Arnulf de Caríntia, a qui convencé perquè avancés sobre Roma i alliberés el regne d'Itàlia de la família dels ducs de Spoleto. Arnulf travesà els Alps i assaltà Roma el febrer del 896, expulsà Lambert i fou nomenat nou emperador per Formós en l'atri de la Basílica de Sant Pere. Poc després, el 4 d'abril de 896, el papa Formós morí a Roma.

El sínode del cadàver[modifica | modifica el codi]

El Papa Esteve VI acusant el difunt Papa Formós, segons Jean-Paul Laurens (1870)

El mateix any de la mort de Formós, pujà al tron pontifici Esteve VI amb l'ajuda de Lambert II de Spoleto, qui tornà a prendre el control de Roma al caure malalt Arnulf i veure's obligat a abandonar Itàlia. Lambert, juntament amb la seva mare Agiltruda, impulsà la celebració d'un judici contra el papa que va donar suport a la família dels ducs de Spoleto en les seves reivindicacions polítiques durant el papat.

Esteve VI ordenà, nou mesos després de la mort de Formós, exhumar el seu cadàver i sotmetre'l a judici en un concili que es va reunir per a aquesta finalitat i que ha passat a la història com el «Concili cadavèric», «Sínode del terror» o «Sínode del cadàver». En aquest concili, celebrat sota la presidència d'Esteve VI a la Basílica de Constantí, es va procedir a revestir el cadàver de Formós dels ornaments papals i se'l va seure en un tron perquè escoltés les acusacions, la principal de les quals va ser que essent bisbe de la diòcesi de Porto, l'havia abandonat per ocupar com a Papa la diòcesi de Roma. En el judici es va declarar culpable a Formós i es va decretar invàlida la seva elecció com a Papa i es van anul·lar tots els actes i les ordenances del seu papat.

A continuació es va despullar el cadàver de les seves vestidures, se li van arrencar de la mà els tres dits amb què impartia les benediccions i fou llançat al riu Tíber després de ser cremat. Les restes de Formós no es van recuperar fins al pontificat de Teodor II, que les va restituir a la Basílica de Sant Pere.

Precedit per:
Esteve V
Papa
891896
Succeït per:
Bonifaci VI
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Formós I