Forma farmacèutica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Forma farmacèutica: Càpsules

Forma farmacèutica, antigament dita forma galènica, és la disposició individualitzada que s'adapten les substàncies medicinals (principis actius) i excipients (matèria farmacològicament inactiva) per a constituir un medicament.[1] O dita d'una altra forma, la disposició externa que es dóna a les substàncies medicamentoses per a facilitar-ne l'administració.

El primer objectiu de les formes farmacèutiques és normalitzar la dosi d'un medicament, per això també se les coneix com a unitats posològiques. Al principi es van elaborar per a poder establir unitats que tingueren una dosi fixa d'un fàrmac amb què es poguera tractar una determinada patologia".[2]

La importància de la forma farmacèutica resideix que determina l'eficàcia del medicament, ja siga alliberant el principi actiu de manera lenta, o en el seu lloc de major eficiència en el teixit blanc, evitar danys al pacient per interacció química, solubilitzar substàncies insolubles, millorar sabors, millorar aspecte, etc.

Exemples de formes farmacèutiques[modifica | modifica el codi]

Líquids
Solució, xarop, gotes, tintura, tisana, solució injectable, extracte vegetal, percolat, col·liri
Sòlids
Sòlid pulverulent (pols i pólvores), granulats, càpsula, dragea, comprimit, comprimit efervescent, píndola, liofilitzat
Semi-sòlids
suspensió, emulsió, pasta, crema, pomada, gel, loció, supositori, liniment, glòbul
Altres
Nanosuspensió, cataplasma, pegat transdèrmic, aerosol, inhalador, nebulitzador

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional dels Medicaments i Productes Sanitaris (LGRUM) d'Espanya.
  2. Domínguez-Gil, Alfonso. Catedràtic de Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de Salamanca, en declaracions a la revista Estar bien, edició digital, 8 d'octubre, 2008, núm 71