Forma farmacèutica
De Viquipèdia
Forma farmacèutica, antigament dita forma galènica, és la disposició individualitzada que s'adapten les substàncies medicinals (principis actius) i excipients (matèria farmacològicament inactiva) per a constituir un medicament[1]. O dita d'una altra forma, la disposició externa que es dóna a les substàncies medicamentoses per a facilitar-ne l'administració.
El primer objectiu de les formes farmacèutiques és normalitzar la dosi d'un medicament, per això també se les coneix com a unitats posològiques. Al principi es van elaborar per a poder establir unitats que tingueren una dosi fixa d'un fàrmac amb què es poguera tractar una determinada patologia".[2]
La importància de la forma farmacèutica resideix que determina l'eficàcia del medicament, ja siga alliberant el principi actiu de manera lenta, o en el seu lloc de major eficiència en el teixit blanc, evitar danys al pacient per interacció química, solubilitzar substàncies insolubles, millorar sabors, millorar aspecte, etc.
[edita] Exemples de formes farmacèutiques
- Líquids
- Solució, Xarop, Gotes, Tintura, Tisana, Solució injectable, Extracte vegetal, Percolat, Col·liri
- Sòlids
- Sòlid pulverulent (Pols i pólvores), Granulats, Càpsula, Dragea, Comprimit, Comprimit efervescent, Píndola, Liofilitzat
- Altres
- Nanosuspensió, Cataplasma, Pegat transdèrmic, Aerosol, Inhalació, Nebulitzat
[edita] Referències
- ↑ Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional dels Medicaments i Productes Sanitaris (LGRUM) d'Espanya.
- ↑ Domínguez-Gil, Alfonso. Catedràtic de Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de Salamanca, en declaracions a la revista Estar bien, edició digital, 8 d'octubre, 2008, núm 71
