Forma farmacèutica
Forma farmacèutica, antigament dita forma galènica, és la disposició individualitzada que s'adapten les substàncies medicinals (principis actius) i excipients (matèria farmacològicament inactiva) per a constituir un medicament.[1] O dita d'una altra forma, la disposició externa que es dona a les substàncies medicamentoses per a facilitar-ne l'administració.
El primer objectiu de les formes farmacèutiques és normalitzar la dosi d'un medicament, per això també se les coneix com a unitats posològiques. Al principi es van elaborar per a poder establir unitats que tingueren una dosi fixa d'un fàrmac amb què es poguera tractar una determinada patologia".[2]
La importància de la forma farmacèutica resideix que determina l'eficàcia del medicament, ja siga alliberant el principi actiu de manera lenta, o en el seu lloc de major eficiència en el teixit blanc, evitar danys al pacient per interacció química, solubilitzar substàncies insolubles, millorar sabors, millorar aspecte, etc.
Exemples de formes farmacèutiques[modifica]
- Líquids
- Solució, xarop, gotes, tintura, tisana, solució injectable, extracte vegetal, percolat, col·liri
- Sòlids
- Sòlid pulverulent (pols i pólvores), granulats, càpsula, dragea, comprimit, comprimit efervescent, píndola, liofilitzat
- Semi-sòlids
- suspensió, emulsió, pasta, crema, pomada, gel, loció, supositori, liniment, glòbul
- Altres
- Nanosuspensió, cataplasma, pegat transdèrmic, aerosol, inhalador, nebulitzador
Referències[modifica]
- ↑ Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional dels Medicaments i Productes Sanitaris (LGRUM) d'Espanya.
- ↑ Domínguez-Gil, Alfonso. Catedràtic de Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de Salamanca, en declaracions a la revista Estar bien, edició digital, 8 d'octubre, 2008, núm 71 Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.