Formalisme (art)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En teoria de l'art, el formalisme és el corrent que determina el valor artístic de les obres d'art exclusivament pel seu aspecte estètic visual, els materials i el llenguatge visual emprat. El formalisme emfatitza els elements de la composició com el color, la línia, la forma i la textura en comptes del realisme, el context i el contingut.

En les arts visuals, el formalisme és la creença que tot allò necessari en una obra d'art és contingut dins d'ella. Segons el formalisme, són aspectes d'importància secundària el context en què es va gestar, la raó per a la seva creació, els antecedents històrics i la vida de l'artista. El formalisme va dominar l'art des de finals del segle XIX fins als 1960s.

Història del formalisme[modifica | modifica el codi]

El concepte de formalisme es pot trobar ja en les obres de Plató, qui va argumentar-ho a la seva teoria de les formes, identificant Eidos com una part de l'objecte en si però aliena al mateix.

El 1890, el pintor Post-impressionista Maurice Denis va escriure en el seu article "Definició del Neo-Tradicionalisme" que un quadre era "essencialment una superfície plana coberta de colors disposats en un ordre determinat. Denis va sostenir que la pintura o l'escultura o el dibuix en si, no el tema de l'obra artística, era el que donava el plaer de la ment.

Denis va influenciar el treball de l'escriptor del Grup de Bloomsbury Clive Bell, qui va escriure en el seu llibre de 1914,Art, que no hi havia una distinció entre la forma real d'una cosa i la seva "forma significativa". Per Bell, el reconeixement d'una obra d'art com a representació d'una cosa era menys important que la captura de la "forma significativa", o veritable naturalesa interna, d'una cosa. Bell va impulsar un art que utilitza les tècniques d'un mitjà artístic per captar l'essència d'una cosa -la seva "forma significativa"- més que la seva simple aparença externa.

A la resta de la primera part del segle XX, a Europa els estructuralistes van continuar argumentant que "l'art real" va ser expressiu només d'una cosa ontològica, metafísica o essencialista. Però els crítics d'art europeu aviat van començar a utilitzar la paraula per indicar un nou concepte d'art.

En els anys 1930 i 1940, els estructuralistes argumentaven que els processos mentals i els prejudicis socials que una persona aporta a l'art són més importants que l'essencial, o «ideal», la naturalesa de la cosa. El coneixement es crea només a través de la socialització i el pensament, deien, i una cosa només pot ser coneguda, ja que es filtra a través d'aquests processos mentals.

El 1940, el crític d'art americà Clement Greenberg, en una peça influent en la Partisan Review , va argumentar que el valor de l'art es troba en la seva forma. Els aspectes de representació d'una obra d'art són menys importants que els aspectes que representen la identitat interior d'una cosa. Això va portar a Greenberg a la conclusió que l'abstracció era la forma d'art més pura.

Greenberg també percep que l'impressionisme ha desdibuixat els límits entre les formes d'art. Això va portar a una "confusió de les arts", va escriure, i la manca de puresa en l'esforç artístic.

El formalisme actual[modifica | modifica el codi]

El concepte de formalisme en l'art va continuar evolucionant a través del segle XX. Alguns crítics d'art advoquen per un retorn a la definició platònica sobre un conjunt d'elements que falsament representen la mateixa cosa i que estan intervinguts per l'art i els processos mentals.

Una segona opinió sosté que els elements de representació han de ser alguna cosa entenedora, però han de tenir per objectiu la captura de la forma de l'objecte.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]