Feta
 | |
| Tipus | formatge de llet de cabra, formatge de llet mixta, formatge de llet d'ovella, formatge grec i Formatge en salmorra  |
|---|---|
| Certificat | Denominació d'Origen Protegida |
| Origen | |
| País | Grècia |
| Característiques | |
| Origen de la llet | Ovella i cabra (màx. 30%) |
| Pasteuritzat | No |
| Textura | pasta tova crua |
| Ingredients | llet de cabra, llet d'ovella i quall d'ovella |
El feta (grec: φέτα) és un formatge tradicional de Grècia, fet a base de llet d'ovella i de vegades de cabra (sempre menys del 30%),[1] de pasta tova crua i madurat en salmorra durant un període de tres mesos com a mínim. Té una textura lleugerament granulada i un gust salat, una mica agre. L'any 2002, la Unió Europea li va atorgar la Denominació d'Origen Protegida.[2] Els grecs juren i perjuren que el ciclop Polifem de l'Odissea en va ser el primer elaborador i que Odisseu el va copiar.[3]
Encara que el feta tradicional està fet només amb llet d'ovella i de cabra, és bastant comú que al que es ven com a «feta» s'hi afegisca llet de vaca, o fins i tot que n'estiga compost exclusivament. A les zones de l'est de la Mediterrània i del mar Negre es troben formatges blancs similars al feta, com are el beyaz peynir als Balcans i Turquia.
El feta, produït en forma de blocs, és utilitzat com a formatge de taula, a l'amanida grega, a les famoses empanades spanakópita i tirópita (d'espinacs i de formatge, respectivament), al dakos, i es combina sovint amb oli d'oliva i verdures.[3]
Orígens[modifica]
El nom feta va aparèixer el segle xvii i fa referència a la manera de tallar el formatge en forma de tubs per a conservar-lo en barrils. Ve de la paraula italiana fetta (rodanxa), que fa al·lusió a la manera de tallar el formatge per servir-lo.[4][5] La primera referència coneguda a aquest formatge data de l'Imperi Romà d'Orient i és la paraula pròsfatos (πρόσφατος, en grec), que designava un formatge de l'illa de Creta. Un visitant italià a Càndia, l'any 1494, va descriure clarament com es conservava el feta en salmorra.[6] Tradicionalment, feien el feta els camperols del sud de la península del Balcans a base de llet d'ovella, però en temps més contemporanis es va generalitzar el fet d'afegir-hi llet de cabra.
Denominació d'origen[modifica]
El terme feta va rebre la Denominació d'Origen Protegida per la Unió Europea el 14 d'octubre de 2002.[7] Però aquesta decisió perjudicava a França, Dinamarca,[8] i Alemanya, que produïen un formatge de llet de vaca blanquejat artificialment sota aquest nom. Dinamarca i Alemanya van recórrer, però el 25 d'octubre de 2005 la Comissió Europea va ratificar la seua decisió. D'aleshores ençà, a la UE només es pot dir feta el formatge «elaborat a Grècia continental i el departament de Lesbos [...] amb llet d'ovelles i cabres locals, criades de manera tradicional i l'alimentació de les quals es basarà imperativament en la flora present en les seues àrees de pastura»[9][10] La Comissió Europea va establir un termini de cinc anys, de 2002 a 2007, perquè les altres nacions canviaren el nom als seus formatges o n'aturaren la producció.[1] Des d'eixe moment, per fer referència als formatges similars al feta, es fan servir noms com ara «formatge salat» o «formatge a l'estil grec».
Producció i consum[modifica]
El consum de feta a Europa es concentra de manera gairebé exclusiva a Grècia. Els grecs, que representen el 85,64% dels consumidors comunitaris, en consumeixen 10,5 kg per persona i any, mentre que la resta d'europeus en consumeixen només 0,1 kg per persona i any (dades de 2002).[7] A França i Dinamarca, la producció de feta va començar els anys 1930, i a Alemanya el 1972.[7] Abans de 2002, aquestos tres països produïen el 10% del feta dins de la UE.[7]
Com que la denominació del formatge feta només està protegida a la Unió Europea, hi ha països que no hi pertanyen que en produeixen, com Austràlia, Canadà o Estats Units. El feta estatunidenc es produeix majoritàriament a Wisconsin a base de llet de vaca.[11] La producció anual de feta als Estats Units és de 45.000 tones i al Canadà, de 4.000 tones.[12]
La denominació d'origen protegida a nivell mundial comença a ser percebuda com una possibilitat gràcies al projecte d'extensió de l'article 22 dels acords TRIPS (Trade Related Aspects of Intellectual Property) per part de l'Organització Mundial del Comerç.[13]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gooch, Ellen, «Truth, Lies, and Feta» (en anglès). Epikouria Magazine, Spring/Summer 2006.
- ↑ «Feta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 «Formatge feta». Cuina: menjar, beure viure. El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2017-02-07 [Consulta: 6 febrer 2017]. Arxivat 2017-02-07 a Wayback Machine.
- ↑ Merriam-Webster Dictionary s.v. feta
- ↑ Γ. Μπαμπινιώτης (Babiniotis), Λεξικό της Νέας Ελληνικής Γλώσσας, Athens, 1998
- ↑ Dalby, Andrew. Siren Feasts: A History of Food and Gastronomy in Greece (en anglès). Routledge, 1996, p. 190. ISBN 0-415-11620-1.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Règlement (CE) n° 1829/2002 de la Commission du 14 octobre 2002 modifiant l'annexe du règlement (CE) n° 1107/96 en ce qui concerne la dénomination Feta (Texte présentant de l'intérêt pour l'EEE)» (en francès). Diari Oficial de la Unió Europea, n° L 277, 15-10-2002, pàg. 0010 - 0014.
- ↑ The Feta Legend drawing to a close, Press release by the Danish Dairy Board 4th March 2005, Accessed 12 December 2006
- ↑ «Feta battle won, but terms must be obeyed». Kathimeriní, 16-10-2002.
- ↑ Protected Designation of Origin entry on the European Commission website.
- ↑ Babcock, Bruce A. «Geographical Indications, Property Rights, and Value-Added Agriculture» (pdf). Review Paper (IAR 9:4:1-3). Center for Agricultural and Rural Development, novembre 2003.
- ↑ Vincent, Michel «Extending Protection at the WTO to Products Other Than Wines and Spirits: Who Will Benefit?» (en anglès). The Estey Centre Journal of International Law and Trade Policy, 8, 1, 2007, pàg. 58-69.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Trade Matters» (pdf). Ministeri d'assumptes estrangers i de comerç de Nova Zelanda, maig 2006. Arxivat de l'original el 2010-05-22. [Consulta: 15 febrer 2010].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feta |
- «Art Feta Chees» (en anglès). Web i grup de discussió sobre el formatge feta
Vegeu també[modifica]