Forn de calç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista frontal d'un forn de calç a Mallorca.

Un forn de calç o forn de pedra és una construcció que es feia antigament de pedra i fang; a més al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Vista superior d'un forn de calç.

Es poden classificar en dos tipus:

  • Els forns efímers eren els que es fabricaven prop de la muntanya on abundava llenya i pedra calcaria, la seva construcció no era tan elaborada, ja que no s'utilitzaven tan sovint. També, aquests forns la gent els fabricava per poder fer el seu propi calç.
  • Els forns permanents són forns més industrials, fixos i construïts per ser utilitzats molts anys en aquell mateix lloc on s'han fabricat; a més estaven situats a llocs on abundava aquest tipus de pedra (la roca calcaria).

Construcció[modifica | modifica el codi]

En primer lloc, es triava un terreny amb un pendent considerable i amb abundància de pedres i llenya. A continuació, es fa un clot al terra d'uns dos metres de fondària i quatre metres de diàmetre que determina la seva capacitat. Seguidament es construïa la caixa que era una paret de pedra en sec amb les juntes fetes d'argila que constituïa l'olla. Després, es deixava una obertura anomenada portada entre 1,5 i 2 metres aproximadament; a més es reforçava amb dos troncs entravessats que es deien tafarres per on s'introduïa la llenya i la pedra. Finalment, a la part posterior es col·locava una pedra plana que es deia enfonadora.

Parts que els constitueixen[modifica | modifica el codi]

  • La cambra de combustió és per on s'introdueixen la llenya per poder alimentar el foc.
  • L'olla és un clot on es crema la llenya i on van a parar totes les cendres produïdes.
  • El canó o cambra de càrrega és on es fan les capes de pedra calcaria.
  • Cintell és una paret circular que s'aixeca amb peu de murada a la part inferior del coster.
  • La vora serveix per reforçar la part exterior del canó i es fa fent una línia de pedres al voltant.
  • El capell és una capa de calç i fang d'argila que serveix per impedir que el foc surti de dins del forn.
  • Clau, pedra que cobreix l'obertura de manera que es trobi aïllada del exterior.
  • Enfornadora, pedra situada a la part baixa de la boca del forn.
  • Espirall o fumera part baixa que apareix per tot el rodó del munt que no ha estat cobert per argila i per on exhala el forn de calç.
  • Boca, és l'obertura del forn on es introdueix els troncs.
  • Portada, és la paret construïda de pedres encallades amb fang que serveix per tancar la caixa del forn de calç.
  • Tafarra, són troncs que es posen per a reforçar la portada.
  • Voltes, és cada una de les pedres que acaben la volta, a més, les pedres són de grans dimensions.

Utilitats i creació de la calç[modifica | modifica el codi]

Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç.

Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc, ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 °C. La pedra que s'utilitza normalment és la pedra morta i la viva; en canvi la pedra gruixenca no la fan servir molt perquè normalment remolla i s'esfrimola molt. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safaretjos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800 °C i 1000 °C perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.

La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjan segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.

Els calciners[modifica | modifica el codi]

Convertir les pedres en calç era un autèntic ofici que feien els calciners. La iniciativa de coure un forn de calç, provenia del mestre forner o del propietari de les terres on se situava el forn. Els mestres o patró de l'ofici procurava coure el forn entre abril i setembre, dedicant els altres mesos per a preparar llenya. La llenya que utilitzaven es tallava uns mesos abans de començar amb l'elaboració de la calç de la qual transportaven els feixos amb un carro, amb l'esquena o fent-los davallar per un fil de ferro amarrat entre dos arbres.

També, els calciners havien de tenir en compte que abans d'encendre el forn, havien de preparar una o dues barraques per dormir i menjar, ja que una vegada encès, la feina era contínua fins que s'obtenia la calç i es tapava el forn.

Eines utilitzades[modifica | modifica el codi]

  • Forca: eina que està formada per un pal de fusta amb una prolongació de ferro formada per dues petites puntes, d'uns 12 centímetres, i serveix per evitar que s'enganxin les branques a l'hora de retirar la força de la boca del forn.
  • Picassa: eina que conté una peça de ferro amb un ull central. Està format per un cap pla i un altre acabat en punta. Serveix per rompre les pedres que serveixen per paredar el forn de calç.
  • Aixada: eina de ferro amb un extrem acabat en un tall i l'altre en la punta. És emprada per desfer terrosos al hora de buidar el forn.
  • Senalla: recipient fet d'espart. s'utilitza per transportar pedres per posar a l'interior del forn i per poder transportar la calç.

Altres eines que també s'utilitzen però no són tan importants són el Picassó, Martell i Càvec.

Localització[modifica | modifica el codi]

Forn de calç del puig de sa cova roja.

Es poden trobar pels Països Catalans.

  • A Eivissa es pot trobar el forn de la pedrera d'en Canyes, el forn de sa Tanca Nova de can Guerra i el Forn del Puig de sa Cova Roja.

A Eivissa quan s'encén el foc es posa la soleta dins la porta del forn. La llenya l'enformen a Formentera amb l'ajuda de forcalls de fusta i a Eivissa amb grans forcalls de ferro amb coa de fusta.

A Mallorca es fa igual que a Eivissa amb forcalls de ferro i que tenen una coa de fusta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forn de calç