Forrellat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb forrellat (arma).
Forrellat de ganxo
Forrellat de seguretat

Un forrellat és una barreta cilíndrica de ferro amb maneta normalment en forma de T o L, que està sostinguda horitzontalment per dues armelles i que entra en una altra o un forat que es disposa a aquest efecte.[1] Serveix per tancar i ajustar una porta o una finestra amb el marc o una amb una segona fulla si la porta o la finestra és de dos fulles.[2]

Tipus de forrellat[modifica | modifica el codi]

Hi ha un tipus de forrellat que té una peça de ferro cilíndrica o plana aplicada sobre una planxa de ferro colat, cisellat o estampat i que s'introdueix dins d'un tancador[1] mitjançant un botó o una peça tornejada.

  • Baldó: Hi ha petits forrellats d'aquesta classe (o giratoris) anomenats baldons[3] o baldes,[4]
  • Llisquets, reben el nom de llisquets verticals[5] els de dalt i baix de les portes que llisquen verticalment i que serveixen per tancar les portes de dimensions grans.
  • Forrellat de seguretat és el que té previst a l'extrem del recorregut un gir de 90º, amb una peça que no el deixa córrer enrrere una vegada tancat. Els fusells amb accionament tipus forrellat reben aquest nom perquè empren exactament aquest mateix principi.[6]
  • Forrellat de ganxo funciona d'una manera semblant, però és el ganxo el que li impedeix tornar enrrere un cop girat 90º.

Origen històric[modifica | modifica el codi]

Forrellat clàssic
« "Penélope va pujar per l'alta escala que portava fins a la seva estança i va agafar amb mà ferma la clau de bronze de suau curvatura i mànec d'ivori ... va deslligar la corretja de l'anell, va ficar la clau a la pany i va córrer el forrellat amb decisió. »
Homer, Odissea , cant XXI. Segle VIII aC.

El model més simple de pestell, contemporani a la Xina i Grècia, i que encara s'utilitza avui, consistia en un esquerda a la porta per introduir-hi un palet corb que eleva el pestell, així, ficant la seva punta pel forat a la recerca del forrellat, la porta s'obria al córrer o aixecar-lo. Aquest arcaic sistema de seguretat es va anar perfeccionant afegint al forrellat passadors de fusta,[7] que en tancar s'introduïen en forats. Era l'origen de les claus de "forrellat amb gacheta" i "forrellat amb pestell".

En els jaciments arqueològics romans és freqüent trobar passadors i claus de ferro, encara que la majoria van haver de ser de fusta. A la fi del segle I aC apareixen panys més complexes, amb claus i forrellats metàl·lics en què la clau aixecava les gachetas o fiadors i corria així el forrellat. El següent pas en la inventiva de la seguretat serrallera va ser una molla de ferro que empenyia les gachetas als forats mantenint a pressió dins d'elles. El forrellat donava pas a la pany .[8]

Fallebes i cremones[modifica | modifica el codi]

cremones del castell de Chastellux, prop de Carré-les-Tombes, al Yonne francès.

Per la seva banda, el sistema de panys o pestells verticals conegut com a cremona, més sofisticat i relativament contemporani, similar al tradicional forrelat de falleba, consisteix en un mecanisme enginyós que tira 2 pestells amb un sol gir del tirador.[9] Una moderna cremona es compon del tirador o cremona, pròpiament dits, la vareta, els suports pont per la vareta (segons la seva longitud) i, opcionalment, ganxos de tancament i 'tancadores' de dues puntes.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forrellat Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Tancador a Optimot
  2. Forrellat a Optimot
  3. Baldó a Optimot
  4. Balda a Optimot
  5. Llisquet a Optimot
  6. Origen de la denominació "arma de cerrojo", 1935 [Consulta: 29 juny 2011]. 
  7. Una passador és una palanca que oprimida per un ressort subjecta el pestell d'un cert tipus de panys, també es diu així a cadascun de les dents d'aquest pestell, en què encaixa la palanca.
  8. VV.AA.: Els setanta grans invents i descobriments del món antic . Art Blume, S.L. 2005. pp. 88-90. ISBN 978-84-9801-064-0
  9. En els diccionaris de ús es defineix com pany per assegurar des de l'interior portes o finestres mitjançant una vareta metàl·lica acodillada en els seus extrems, que es gira accionant un manubri, tirador o 'maneta'.

Aquest article conté material del diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat dels anys 1906-1914 que es troba en el domini públic.